Mestres de la República0

820 19/04/2006, 08:15    Avui.-Marta-Cid

Amb la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la República, l'any 1931, és just que fem un recordatori del gran revulsiu social i polític que va suposar aquell breu període a Catalunya.

Va ser un moment històric en el qual la ciutadania tenia dipositades moltes esperances, sobretot en l'àmbit educatiu i de la transformació social. Per aquest motiu, quan recordem la República, és imprescindible dedicar una atenció especial als mestres i les mestres de la República.

Durant els anys trenta hi ha una voluntat ferma de democratització de l'educació. Es tracta d'un període creatiu i innovador, on l'escola està fortament compromesa amb el país i on els mestres centren els seus esforços a construir un horitzó de modernitat i de futur per a l'educació catalana. L'educació tenia com a principals eixos el compromís, la dedicació i la il·lusió d'incorporar al sistema educatiu català les experiències educatives que més bon resultat estaven donant arreu d'Europa i d'Amèrica. Aquesta modernització la van protagonitzar molts mestres i professionals de l'educació que van fer una aposta per la renovació pedagògica.

La creativitat i la innovació són les eines a què es va recórrer en un context en què l'escola tenia molt clara la seva voluntat de servei al país i promovia l'ensenyament de la llengua catalana i la història i la geografia de Catalunya.

L'educació passa a entendre's com a motor de transformació social i, per aquest motiu, s'implanta la coeducació, no separant nens i nenes, i la voluntat de fer-la arribar a totes les classes socials. Aquest model fomentava aspectes i valors tan importants com el benestar personal, l'aprenentatge, l'autonomia infantil, el treball en equip? Es tractava, en definitiva, d'un "ensenyament per i per a la vida": així es definia.

L'enorme feina feta pels mestres de la República va permetre que el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, l'escola continués essent una prioritat i es dediquessin molts esforços a mantenir-ne el tarannà. Cap nen sense escola i cap escola sense mestre era el lema que més s'utilitzava. Durant la guerra, doncs, queda clara la voluntat de mantenir viu un dels principals pilars del sistema polític republicà, l'educació, i per a això es busquen mecanismes com la creació del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada), per garantir una educació per a tothom independentment de la seva posició social o econòmica.

Amb el franquisme l'escola catalana retrocedeix una altra vegada cap a l'escolarització únicament en castellà, la separació de sexes, l'adoctrinament del professorat, la repressió? Molts mestres es van haver d'exiliar; d'altres van ser empresonats, torturats o executats; molts es van veure obligats a retirar-se de la docència o a adherir-se al nou règim per poder continuar exercint. És bo que tinguem, per a tots ells, un record a la seva il·lusió i dedicació i, amb aquest propòsit, el 3 d'abril passat la Generalitat de Catalunya va organitzar un homenatge nacional per agrair-los i reconèixer la seva tasca.

Però malgrat la duresa del franquisme, amb més o menys dificultats, molts mestres, molts pares i mares, moltes associacions i entitats van buscar espais per poder donar continuïtat al projecte pedagògic dels anys trenta. Persones com Alexandre Galí o Artur Martorell i molts altres esdevenen ponts amb les idees pedagògiques d'abans de la guerra; part de l'Església catalana més compromesa amb el país té un paper important en la recuperació històrica de Catalunya; el moviment de Minyons Escoltes i les unions excursionistes esdevenen suports en l'educació cívica i catalanitzadora, i la creació, el 1965, de l'Escola de Mestres Rosa Sensat permet la promoció de la formació de mestres.

Aquests són només alguns exemples que van possibilitar que, una vegada recuperada la democràcia, ens arribi, encara, la seva veu. És indubtable que l'escola catalana d'avui i molts mestres i professionals de l'educació són hereus del model educatiu republicà, que ens deixa el testimoni de la seva experiència, i ens encoratja a prendre exemple de la seva il·lusió i del seu compromís amb el país per aconseguir la millor educació per a tots els infants i joves. Sens dubte, els mestres de la República sempre seran una font d'inspiració i un exemple de dedicació i de feina ben feta.

Marta Cid
Consellera d'Educació

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici