Ensenyament, no religió0

552 02/05/2006, 08:52    el-Periódico.-Alfredo-Conde-(01/05)

Al Japó, als joves, no se'ls pot parlar de religió als centres educatius fins que compleixen els 15 anys. Es considera que, arribat aquest moment, ja no són manipulables i estan dotats de capacitat suficient per sotmetre a crítica les veritats que se'ls intenti transmetre.

Això, al Japó, on el budisme no nega la professió compartida de qualsevol altra creença i el sintoisme és una espècie de religió nacional que els cohesiona a tots. A França, tot i els seus sis milions de votants musulmans, estan prohibits a les aules tota mena de símbols religiosos. Parlem de la pàtria de les llibertats, de la terra d'asil per excel.lència, la que ha servit des del segle XIX perquè els altres països democràtics hagin volgut emular-la. Als Estats Units, parlar de Déu a les aules no és una cosa que estigui expressament autoritzada; ara bé, procuren que siguin els himnes patriòtics, la bandera i altres litúrgies els que sintetitzin els esforços que els han portat a ser la primera potència mundial i que articulin els primers credos que se sedimentin en els ànims de l'alumnat.

¿I a Espanya? Aquí sembla que encara estem subvencionant amb diners públics l'ensenyament segregat. Els nens per aquí, les nenes per allà, no sigui que ajuntem la pólvora i la flama. Lloat sia Déu. Efectivament, però ¿per què Déu? ¿Per un que, encara que sigui el de la majoria, no podrà ser mai el de tots? Per això l'Estat és laic, ha de ser laic i, l'ensenyament que s'imparteixi a les seves aules, o a les que ell sufragui, haurà de ser aliè a l'ensenyament religiós. A qualsevol ensenyament religiós. Només així serà de tots.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici