Jo no sóc estudiant de qualitat

Jo no sóc estudiant de qualitat0

633 18/05/2006, 08:18 El-Punt.-ALBERT-BESALÚ #Mobilitzacions,

L’ 11 de maig passat, es va convocar una jornada de lluita estudiantil unitària a tot Europa, per reclamar l’abolició del procés de Bolonya. Aquest procés representa la privatització d’un sector cada vegada més productiu com és el sector de l’educació i, més concretament, de l’educació superior. L’aplicació d’aquest procés suposarà, entre altres coses, la desaparició de carreres considerades poc productives econòmicament, com poden ser, Ciències Ambientals, Història de l’Art, Arquitectura Tècnica...

A part, el fet que empreses inverteixin a les universitats també suposarà, per exemple, que en carreres d’àmbit d’investigació, aquestes inversions es retornin a l’empresa inversora amb becaris que seran usats investigant com vulguin, quan vulguin i pagant el que vulguin les grans multinacionals.

Per aquestes i altres raons, doncs, es va convocar una aturada de classes a partir de les 11 del matí, per tal de secundar la manifestació convocada a les 12 a la plaça Catalunya, en el cas de Girona. Així, els estudiants de la Facultat de Ciències parats ens vam dirigir a algunes facultats del Campus de Montilivi i també a la facultat d’Infermeria per tal d’intentar engrescar la gent, des dels passadissos (amb no gaire èxit). Tot i així, la meva sorpresa va ser quan a la Facultat d’Infermeria, mentre entonàvem uns dels molts càntics que vam cridar («Universitat pública i de qualitat!») va saltar una persona (professor suposo) que ens va contestar amb un aire excitat: «Estudiants de qualitat, estudiants de qualitat és el que volem!»

El motiu de la carta, doncs, és que després de pensar-hi molt, m’he decidit contestar el senyor que ens va etzibar la frase, perquè sàpiga el que en penso, de tot plegat, tot i que no sé si li arribarà el missatge. El fet és que si aquest senyor entén que un estudiant de qualitat és aquell que només es preocupa d’assistir a les seves hores de classe sense ni tan sols preocupar-se del que passa al seu voltant, o que la seva màxima aspiració sigui aprovar la carrera i trobar feina, tenir un cotxe i una casa ben bonica i també, per què no, uns bonics crèdits, doncs que sàpiga que jo no sóc un estudiant de qualitat. No me’n sento, ni tampoc tinc cap ganes de sentir-me’n, perquè crec que l’obligació de tot bon estudiant és la d’aprendre, sí, però també la de qüestionar el seu voltant, preguntar-se el perquè de tot plegat, discutir sobre els temes d’actualitat i, per què no, proposar alternatives.

Així, crec que en l’apàtica societat en què estem immersos, encara queden molt punts sobre les is per posar i molts temes encara oberts, a part del tractat de Bolonya; a més, em costa de creure, també, que després de veure cada dia el passotisme de molts estudiants, encara, una persona tan admirable com és un professor d’universitat, s’atreveixi a titllar els manifestants del dijous passat, com a estudiants de mala qualitat, quan es tracta de joves amb inquietuds importants i de molt diversa índole, amb ganes de qüestionar fets i que les seves preocupacions van més enllà de si el Barça guanyarà o no la Champions o a on se sortirà de festa el pròxim dijous, com passa amb molts companys d’aula a la universitat.

ALBERT BESALÚ. ESTUDIANT DE 3R DE CIÈNCIES AMBIENTALS DE LA UDG. GIRONA.

facebook twitter enllaçar comentar