McCourt culpa els polítics del fracàs de l'ensenyament0

Lectures (550) 21/05/2006, 19:44  |  el-Periódico.-MERCEDES-JANSA

Ni les classes massificades ni els baixos sous dels professors ni tampoc els canvis d'una societat que dirigeix els joves a la recerca de l'èxit i els diners. Els responsables de la mala formació de les noves generacions són els polítics. Frank McCourt, que va trencar les llistes d'èxits amb Les cendres d'Angela --20 milions d'exemplars venuts i un premi Pulitzer--, sap de què parla. Ha abocat la seva experiència de més de 30 anys com a docent d'ensenyament secundari a El professor, la seva tercera novel.la, editada per Bromera i en castellà per Maeva. "Si dirigís el sistema educatiu, mataria tots els polítics; no, els enviaria a Sing Sing", diu McCourt, a mig camí entre l'humor i la indignació.

Als 66 anys, aquest novaiorquès d'origen irlandès exhibeix rebel.lia a flor de pell i denuncia que la d'ensenyant és "l'única professió que no està dirigida pels que l'exerceixen". McCourt ha passat uns quants dies a Madrid per explicar, fins i tot a col.legues d'un prestigiós institut, que El professor és la història d'una passió, l'ensenyament, amb què va conjurar els complexos derivats d'una dura infància i a través de la qual va intentar inculcar valors de llibertat als seus alumnes.

POR A LES AULES

El relat comença quan McCourt, als 27 anys, comença la seva activitat acadèmica a Nova York. El principal repte és tenir el respecte dels alumnes, tot al contrari que el sistema educatiu imperant "basat en la por". L'escriptor diu que va rebutjar i va combatre un mètode basat en la imposició i la mentida. Per McCourt, la religió catòlica ha tingut molt a veure amb el fracàs escolar de generacions senceres. "A Irlanda s'utilitzaven les vares per obligar-nos a aprendre", explica, i clama contra el sentiment de culpa que van inculcar capellans i monges. "Aquests coneixements d'un sol ús maten l'emoció d'ensenyar", afegeix.

Aliè a les directrius acadèmiques i deixant-se portar per la intuïció i les vivències, l'autor de 'Tis (I tant) va intentar posar-se en el terreny dels nois, sense imposar-los res. "Als adolescents tothom els diu mentides: el govern, l'Església, els pares, la publicitat... I estan desitjosos de sentir la veritat", afirma.

Amb molt bon humor i una gran humanitat, el relat està impregnat de nombroses anècdotes, algunes de cruels. Qui amb els anys rebria el sobrenom de L'irlandès no estava disposat a treballar sota el signe de la simulació i va marcar territori. En el seu primer dia de classe, dos alumnes li van llançar l'entrepà per sobre del cap i el professor McCourt en va agafar un de terra, el va desembolicar, el va olorar i se'l va menjar per a sorpresa de la classe.

Durant tots els anys en què va impartir classes de narrativa creativa --"d'aquesta manera vaig aprendre a escriure"--, art --"mai he sabut dibuixar"--, anglès i aquell calaix de sastre anomenat ciències socials, McCourt va descobrir que les noies, en qüestió de maduresa, van un parell d'anys més avançades que els seus companys masculins, ja que "atenen i entenen millor". Ell va aprendre que "si un no estima el que fa, està acabat".


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal