Un 40% dels pares se senten desbordats0

434 20/06/2006, 08:38    El-Punt.-E.-PEIRÓ/València

Un 43% de les mares i un 31% dels pares admeten sentir-se desbordats per les exigències derivades de l’educació dels seus descendents, identificant-se amb afirmacions del tipus «per més que un s’esforce, al final, els fills surten com volen».

Es tracta d’una de les principals constatacions de l’informe Pares i fills en l’Espanya actual, el volum núm. 19 de la Col·lecció d’Estudis Socials de la Fundació «la Caixa», presentat ahir a València. L’obra, que analitza la recent evolució de la família a l’Estat, dedica un ampli apartat a l’educació emmarcada en l’expansió d’un model de relacions entre pares i fills basat en «la negociació».

Segons l’autor de l’informe, el catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Gerardo Meil, existeix un pessimisme molt estès entre tots els pares sobre la seua capacitat per aconseguir dur endavant l’educació dels seus fills, per molt que s’esforcen, sobretot entre les mares. «Això, però, no deu identificar-se com un deixament de les seues responsabilitats, sinó més aviat com una sensació d’impotència respecte a la importància que han adquirit altres agents socialitzadors, com ara la televisió, els amics i l’ambient al carrer, amb què han de competir i fins i tot lluitar-hi», va puntualitzar Meil.

Influeix també, segons el catedràtic, que els pares perceben que se’ls ha perdut respecte. «L’aplicació de les normes s’ha fet més difícil, perquè els fills qüestionen, en edats cada vegada més primerenques, la legitimitat de moltes de les decisions dels pares i de les normes que han anat establint», va assegurar. D’altra banda, Meil va indicar que les dades no permeten associar el fet que la mare també treballe fora de casa a un debilitament del compromís amb l’educació dels fills.

L’estudi també revela que la tolerància, el respecte pels altres i la responsabilitat són els termes més comunament destacats pels pares com a valors essencials a l’hora d’educar els seus fills. Però a pesar de la importància atorgada a factors com el sentit del treball, destaca que tan sols un 46% dels pares reconeix implicar-se de manera continuada en la supervisió dels estudis dels seus fills. A més, un 31% dels alumnes no reben cap tipus d’ajuda dels pares per fer els seus deures escolars.

Un nou model, la família negociadora

L’estudi Pares i fills en l’Espanya actual, incideix en la modificació profunda de les relacions intergeneracionals que s’ha produït en les últimes dècades, donant pas a l’aparició d’una «família negociadora», caracteritzada per unes relacions menys jerarquitzades que en el passat i per unes normes de convivència més flexibles, però posades sistemàticament en dubte pels fills com a part d’una estratègia de recerca de més quotes d’autonomia. «La figura autoritària perd força en favor d’un pla molt més simètric. Els fills exigeixen unes relacions de tipus democràtic, reclamant no només el dret a opinar, sinó a decidir en peu d’igualtat en totes aquelles qüestions que els afecten», corrobora l’autor, el catedràtic Gerardo Meil.

Segons l’estudi, el qüestionament sistemàtic de les normes que fan els fills no ha erosionat la satisfacció dels pares respecte al seu projecte familiar, a pesar del seu escepticisme educatiu.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici