Un final de curs amb Pacte Nacional d'Educació0

Lectures (534) 26/06/2006, 21:15  |  Diari-de-Girona.-Lluís-Busquets-i-Grabulosa  |  Etiquetes: #LOE,

El curs escolar s'acaba i el Pacte Nacional d'Educació signat amb bombo i platerets el passat mes de març per una quinzena d'entitats comença. No els parlarem pas de fracàs escolar, enguany, perquè no sortiríem dels paràmetres d'anys anteriors. Mirarem d'aterrar en els problemes dels ensenyaments secundaris reals, vist que ni el principal sindicat de l'ensenyament públic Ustec-STEs (el més proper a ERC) ni l'ASPEPC-SPS ni l'Acesc (Associació de Catedràtics d'Ensenyament Secundari de Catalunya) van signar l'acord.

El Pacte esmentat -al qual es dedicaren 1.200 milions d´euros, sigui dit de pas- havia de portar l´equiparació de l´horari lectiu entre escoles públiques i privades amb l´aplicació de la sisena hora per a municipis de més de 10.000 habitants; ara sabem, tanmateix, que molts centres en faran mitja al matí i mitja al migdia, de manera que aquelles famílies que pensaven que els professionals de l´ensenyament «aguantarien» una hora més els seus fills a la tarda per poder conciliar horaris laborals i familiars, s´han quedat amb un pam de nas. No sé què deuen dir les tres associacions de pares que el van signar (Fapac, Fapaes i la federació de pares d´alumnes d´educació especial), i això que en el pacte hi ha un explícit reconeixement de les AMPA (Associacions de Mares i Pares d´Alumnes.) Per poder fer front a l´augment d´hores lectives i poder reforçar l´actual plantilla de professors, la Generalitat s´havia compromès a tenir 4.600 nous professors l´any 2008 destinats a 1.500 centres públics infantils i de primària. Ara bé, amb els canvis al Departament i al pas que van les convocatòries d´oposicions, hi ha qui dubta que es pugui complir l´acord.

Una altra mesura destacada del pacte era la gratuïtat per a les famílies de les escoles concertades. Expliquem-ho. L´Administració ha d´establir contractes-programa per a tots aquells centres privats concertats que desitgin esdevenir gratuïts en condicions similars als de titularitat pública. D´aquí a sis anys, aquests centres ja no podran percebre ajudes econòmiques de les famílies dels alumnes (avui facturades sota la màscara d´ajudes a fundacions). El mateix dia de la signatura, la Federació Escola Cristiana de Catalunya (majoritària) ja va considerar que els recursos previstos a la memòria econòmica feien «molt difícil» que es pogués assolir en el termini previst «la gratuïtat total dels ensenyaments reglats i les activitats complementàries».

I aquests que fan aigües eren els punts àlgids del Pacte. De la resta, què en podem dir? Encara no se sap quin serà el suport d´aquells centres que procurin conciliar l´horari escolar amb el familiar (acollida matinal, obertura l´1-IX i tancament del curs el 30-VI) ni tampoc s´ha definit quin serà l´ajut que rebran els centres concertats que escolaritzin alumnes en situació social o econòmica desfavorable. Res no se sap de la política de beques de menjador. La distribució horària queda com era. La revisió anual dels criteris per atorgar concerts als centres sense caràcter lucratiu en funció de les seves característiques quedà arrestada pel TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i la mateixa Consellera va haver de signar el 17-III una resolució que anul·lava la del 30-XII per renovar els concerts quatre anys més a partir del curs a instàncies de la Justícia d´acord amb la llei, cosa que es justificà aleshores pels avenços de tramitació de la LOE (Llei Orgànica d´Ensenyament). No conec cap programa cooperatiu de reutilització de llibres de text. Quant als 80 milions d´euros destinats a Secundària, seguiran els desdoblaments, les agrupacions flexibles de matèries, la diversificació de currículums i les aules obertes i d´acollida. Res nou. Finalment, el programa de l´homologació de les condicions laborals i retributives entre els professors de centres públics i concertats brilla per la seva absència (i en el pacte es deixava clar que es respectaria el règim de contractes i es mantindria el pagament delegat).

Quan la Federació ASPEPC-SPS i l'Acesc donaven les raons per no signar el Pacte als seus afiliats, enllà de malfiar-se d´una substancial modificació de la funció pública docent, adduïen que se´ls havia demanat l´adhesió al pacte per carta, quan ja estava tancat, sense poder intervenir en negociacions prèvies i que el tractament de l´ensenyament secundari en el Pacte era pràcticament nul; encara afegien que el tractament sobre l´autonomia de centres és ambigu en la lletra del Pacte i que ni tan sols s´hi parla de promoció professional (com a estímul al professorat no s´esmenta cap camí d´accés al cos de catedràtics, un mot inexistent que sembla fer por).

I com ha acabat el curs entre nosaltres? Doncs amb el personal responsable de gestionar els centres molt cansat. El meritatge per esdevenir director (bé que enlloc no es parli d´un cos de directors, sembla que s´hi camina) ha deixat inesperadament centres sense equips directius. La revaloració social de la tasca docent és mínima per no dir nul·la i, per postres, l´Administració no ajuda amb les seves infraestructures (desconfiances, programes Saga ineficaços per posar notes, triplificació de factures, informes constants que no es llegeix ningú...). I el pitjor: segueixen els problemes endèmics d´alumnes forçats a uns estudis que no volen fer, de l´anivellament per la banda de baix pels problemes derivats de la diversitat, de la impossibilitat d´atenció als alumnes bons per manca d´exigència... No ha de fer pensar que, mentre a altres llocs com al Regne Unit, es privatitzen centres, aquí es mira d´ampliar la xarxa pública?

Segons l´Acord del Tinell, en sis anys s´havia de «situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar en l´elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament» («Catalunya, una nació socialment avançada», I,2.), es revisarien els concerts educatius (I.3), es cogestionaria la planificació educativa (I.5), s´ampliaria i milloraria «una oferta educativa atractiva i adequada [...] amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat» (I.7), es milloraria la retribució del professorat (I.8), es crearien 30.000 places d´escoles bressol (I.10), es presentaria un Pla de xoc per la millora dels centres públics (I,11), s´elaboraria i executaria un pla d´impuls a l´aprenentatge de llengües (I.18)... Seguim? Ja es veu que el més calent és a l´aigüera. Atès el pes social de la xarxa privada, el Pla Nacional ha mirat de posar d´acord amb sis anys de coll els centres concertats i els públics tot caminant (fa lustres que s´hi camina!) vers l´equiparació de condicions laborals i retributives. Poca cosa més. Caldrà deixar per a la pròxima legislatura l´anunciada Llei Catalana d´Educació, es reeditin o no acords del Tinell. Si no, el mastodont educatiu pot esdevenir un dinosaure intractable.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal