Prohibir una llengua0

536 04/09/2006, 09:01    Avui.-Maria-de-la-Pau-Janer

A vegades, les històries es repeteixen com si fessin cercles. El català va ser, durant anys, una llengua prohibida a les escoles. Els nins mallorquins que anaven a classe patien la marginació dels qui convertien l'espanyol en una llengua per a la comunicació formal, marginant els usos del català a la privacitat de la família.

L'espanyol ha estat durant segles una llengua repressora d'altres llengües, una mena de monstre devorador, emprat pels poderosos com a forma d'aniquilació col·lectiva de tota una realitat cultural. El cas del francès ha estat històricament molt semblant. La llengua francesa ha sabut moure's com un pop immens, que fa desaparèixer, rere la fosca de la seva tinta, moltes altres realitats lluminoses.

Aquestes realitats no es poden negar. Les llengües són autèntiques meravelles: cadascuna representa una forma d'estructurar el pensament, d'interpretar la realitat, de representar una gent. Quan es comet una agressió contra una llengua, s'agredeix contra totes les persones que l'han emprat com a expressió del seu món. Actualment, l'Ajuntament belga de Merchtemha prohibit l'ús del francès a les seves quatre escoles públiques. Des de l'alcaldia, s'explica que el poble és receptor de nombrosos corrents d'immigrants. Els alumnes que provenen del Marroc, de Turquia o de la mateixa Brussel·les són acceptats per la comunitat. A canvi, han de fer l'esforç d'integrar-se aprenent a parlar el flamenc. La idea em sembla vàlida. S'ha de fomentar l'aprenentatge de la llengua pròpia d'un determinat lloc, perquè només així s'aconseguirà salvar-la de la influència d'altres llengües que poden provocar-ne la desaparició.

A Merchtem, però, s'ha prohibit que es parli francès a l'escola. A vegades, estam d'acord amb el contingut o la intenció, però no hi estam amb les formes. Com es pot prohibir que un infant empri una llengua? Hauríem d'inventar-nos altres mecanismes que garantissin la supervivència d'una llengua, però que ens allunyassin dels vells clixés que no ens agraden.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici