El paper del mestre i el paper dels pares0

Lectures (568) 05/09/2006, 10:52  |  El-Punt.-SÍLVIA-AMER-I-GIRÓ/CERVIÀ-DE-TER-

Escric ara que els mestres ja hem tornat a les escoles i ens hem posat en contacte directe, de nou, amb el món educatiu. La meva motivació per escriure neix arran de totes aquelles experiències que es desencadenen un curs rere l'altre del tracte amb els pares i amb els companys de feina. Us permeto riure tant com vulgueu, em sembla que us donaré prou motius; és millor agafar-s'ho amb sentit de l'humor.

En un curs escolar, recordo que necessitàvem un material i es va demanar als pares una aportació econòmica (no gens exagerada) per cobrir-lo. A l'entrevista de final de curs una mare em va dir que jo podria haver cobert aquesta despesa. Vaja... jo em pensava que anava a l'escola a treballar, i no pas a pagar el que necessiten els meus alumnes. Recordo a aquesta mare que són els meus alumnes, i no pas els meus fills.

Hi havia un pare que deia que els mestres haurien de treballar més perquè... què en faria dels seus fills? El mestre es dedica a educar. Aquest pare no volia pas que eduquessin més els seus fills, sinó que els acollissin. Em sembla molt raonable atesa la dificultat de conciliar la vida laboral amb la vida familiar. En aquest cas, ens hauríem de plantejar el següent. Un cop els nens han passat nou mesos vuit hores cada dia a l'escola, i comencen el seu temps lliure (les vacances que, com a éssers humans, necessiten), a qui correspon la feina d'acollir-los? Doncs pot correspondre als cangurus, als professionals del lleure, als avis, als veïns, als pares que s'ho poden permetre, etc. M'agradaria recordar a aquest pare que són els seus fills, i que estaria bé que decidís què poden fer fora de l'escola, en lloc de voler que no en surtin.

Ja no em resulta cap problema haver de defensar el tema de les vacances. Només us diré que observeu el nombre de baixes per depressió que hi ha en el món educatiu per tal que comproveu si són necessàries. Sovint hi ha el pare que et diu: «Nosaltres poc que fem tantes vacances.» Podríem dir-li: «Em sembla perfecte, en tot cas pots parlar-ho amb el teu gerent; el mestre del teu fill això no t'ho pot pas solucionar.» En aquest sentit, hi havia una mare que em preguntava per què fèiem festa un dia de festa local del poble. No sé si cal fer algun comentari respecte a aquest punt. La resposta em sembla prou evident.

Ja ho veieu, ens en passen de tots colors. Fins i tot un dia una mare que havia de portar el fill al metge va dir a la mestra que li posés roba neta. Si una mare vol vestir bé el seu fill pot fer-ho ella mateixa, que s'agafi el temps que necessiti. Ara també correspon als mestres mudar els alumnes? Poden deixar de banda la classe per dedicar-se a això? Pot una mare encomanar feines als mestres? No oblidem que els nens de la classe són els alumnes del mestre, i no pas els seus fills.

Amb tot això, no vull pas defensar del tot els mestres. Com en tots els àmbits, hi ha professionals vàlids i professionals que no ho són tant. Un company de feina em comentava experiències del sistema antiquat que havia viscut en una altra escola on treballar era fer coses amb les mans i no estar quiet. A l'escola treballar és observar els alumnes, rumiar, analitzar, documentar-se, tenir l'ajuda dels psicòlegs i altres professionals que es relacionen amb l'escola per intervenir, finalment, adequadament.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal