L'educació, al centre

L'educació, al centre0

433 13/09/2006, 09:20 Avui.-Josep-Lluís-Carod-Rovira-

Abans de començar la legislatura que ara acaba d'esgotar-se, Esquerra va manifestar que l'educació constituïa per a nosaltres la prioritat principal, en cas d'arribar a algun acord amb altres forces per governar Catalunya. Érem i som conscients que els països que funcionen millor en tots els àmbits -economia, democràcia, cohesió social, civisme, etc.- són aquells que tenen, precisament, ciutadans educats i preparats per a la vida contemporània, per incorporar-se al mercat laboral en les millors condicions de formació i també per conviure com a ciutadans en una societat basada en els valors democràtics.

Lògicament, un horitzó tan ambiciós com aquest no podia ser, en cap cas, un objectiu de partit sinó de país, nacional, del conjunt de la nostra societat. Precisament per aquest motiu, la consellera Marta Cid va conduir amb encert el Pacte Nacional per a l'Educació (PNE), sens dubte la millor i més duradora acció de govern duta a terme per l'executiu de coalició constituït a les acaballes del 2003. Amb una tenacitat enorme, superant els impediments de tota mena posats sovint per una oposició que no volia èxits en aquest àmbit, va aconseguir de posar d'acord el conjunt de la comunitat educativa, partits, sindicats, patronals i associacions de mares i pares. Avui el PNE constitueix una aposta seriosa per un país de qualitat, fet amb la mirada llarga, pensant en el futur. És per aquesta raó que s'ha convertit en un dels fonaments bàsics de l'edifici col·lectiu que conjuntament anem construint.

Ara comencem ja a constatar-ne les bondats de l'aplicació, un cop començat el curs, amb la sisena hora que tant valoren les famílies, fet que ha comportat un increment de la plantilla docent per atendre aquesta mesura, així com el pla de millora a secundària, aplicat en els 50 centres de Catalunya on hi ha més dificultats per garantir l'èxit escolar. Són els primers fruits palpables després d'una transformació profunda del departament d'Ensenyament en el d'Educació. Molt més, però, que un simple canvi de nom: en tres anys el pressupost català en aquest àmbit s'ha incrementat un 55%, fins a arribar a 4.501 milions d'euros, s'han construït 156 escoles noves, s'han incorporat 10.400 nous mestres i professors als centres educatius del país, s'han creat 1.050 aules d'acollida per als alumnes procedents de la nova immigració extraeuropea i s'han compromès ja 25.000 places de 0 a 3 anys, d'acord amb els ajuntaments.

Desplegar el PNE durant la pròxima legislatura és una prioritat de país, per situar l'educació a nivell europeu, pel que fa a la qualitat de la docència, el nivell d'inversió pública i el ritme de construccions escolars. Europeïtzar l'oferta educativa al nostre país comporta incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació a les aules, com a canvi metodològic, assegurar la competència comunicativa en anglès a tot l'alumnat en acabar el cicle obligatori, al costat d'un coneixement correcte del català i l'espanyol, així com fer possibles els estudis postobligatoris per al conjunt dels alumnes, més enllà de l'edat de 16 anys, tot establint un lligam més sòlid entre la formació professional i el teixit productiu, com a instrument útil per afavorir la competitivitat i la internacionalització de la nostra economia.

Però, probablement, la mesura més atractiva que Esquerra presenta, girant els ulls enrere i pouant del bo i millor de la nostra tradició pedagògica nacional, és la recuperació actualitzada de l'experiència de l'institut-escola. Es tracta de posar fi a l'actual separació en centres docents diferents dels alumnes d'educació infantil i primària i els de secundària. Aquesta iniciativa té com a objectiu de fer més fàcils les coses a les famílies, permetre una planificació més sensata als professors i reforçar els vincles d'identificació dels alumnes amb el propi centre, en els quals sovint són molt pocs els que acaben els estudis a l'escola que va acollir-los per primer cop. D'aquesta manera, es fa possible que un alumne faci tot el seu procés d'aprenentatge al mateix indret, des que hi entra als 3 anys, fins que en surt als 16, com ja passa ara en certes escoles privades. També és una forma d'evitar que preadolescents de 12 anys convisquin amb adults de 20, amb totes les disfuncions que això comporta. En tot cas, sembla més adequat que la separació no arribi fins després dels 16 anys, coincidint amb el criteri de les famílies.

Una mesura així necessitarà un període de 10 anys per generalitzar-se, però per treure'n ja el màxim profit caldria que les noves construccions escolars es fessin amb aquest criteri i les dependències actuals s'hi anessin adaptant, progressivament, començant per aquelles zones on la situació econòmica i social més ho requereix. La unificació de tot el cicle educatiu obligatori en un mateix espai físic, si bé cada nivell al seu propi ritme, exigeix també reduir el nombre d'alumnes de secundària a 25 per aula, en comptes dels 30 d'ara. Són mesures que requereixen una gran inversió econòmica, la complicitat de les famílies i el paper protagonista dels ensenyants, però avui han esdevingut ja imprescindibles per fer el gran salt endavant que ha de convertir-nos en una nació europea que sigui un referent de qualitat més enllà del turisme. L'educació, doncs, al centre de tota estratègia de país.

facebook twitter enllaçar comentar