Fracàs escolar, joc i treball

Fracàs escolar, joc i treball0

538 29/09/2006, 08:37 Avui.-Jordi-Folch-i-Soler #LOE,

Excel·lent la carta del Sr. Frederic Gómez Pardo sobre una de les causes del fracàs escolar que els polítics no mencionen mai: la permissivitat excessiva i la manca d'autoritat familiar que comporten fills que no aprenen a esforçar-se.

Pere Pena, professor d'ESO, en el llibre Generació L descriu com molts dels joves que tracta són còmodes, insatisfets i manipulables. Jo hi afegeixo: uns perfectes neuròtics, predisposats a la queixa egocèntrica, la indisciplina personal i el patiment immotivat.

Diuen aquests alumnes que "estudiar no els agrada" o "que no en tenen ganes". No han après a diferenciar l'actitud de joc de la de treball. Cal dir-los que, en el joc, 1) tu tries a què vols jugar, 2) gaudeixes mentre jugues i 3) ho pots deixar quan vols. En el treball, 1) és imposat, 2) si no t'agrada, t'aguantes i 3) has d'esforçar-te i persistir perquè no pots deixar-lo fins al final. I això entre els cinc i els set anys s'aprèn (si s'ensenya, evidentment, per part de pares i mestres) i serveix per a tota la vida.

Acabo amb un suggeriment que sé que no servirà de res. Fa referència al fet que l'ensenyament obligatori dediqui el 40% del temps a llegir, escriure, parlar (i saber escoltar) i, sobretot, a pensar. El 50% a matemàtiques i a conèixer, primer de tot, el medi natural, la terra i la història de la nostra pàtria (per estimar-les) -la resta després- i l'educació física i la cívica (els valors de la convivència i el respecte entre molts d'altres). El 10% restant, art, música, informàtica, idiomes... es poden complementar en altres àmbits extraescolars. Compte que no demanem a l'escola el que no pot fer i que pares i polítics, enlluernats pels ordinadors i la innovació tecnològica, ens oblidem de fer persones!

El fracàs escolar i les seves causes

Avui 15/09/2006. Frederic Gómez Pardo

Dubto que amb la implantació de la LOE es corregeixi el fracàs escolar, que, segons les dades de l'últim informe de l'OCDE, és extremadament preocupant.

En el fracàs escolar, a més de l'estructura del sistema educatiu que s'intenta corregir amb les lleis, hi influeixen també altres factors. Un és la permissivitat dels pares, de la qual és un bon exemple consentir tots els capricis dels fills, sense deixar-los descobrir l'alegria d'aconseguir les coses amb esforç. Un altre és la falta d'autoritat de molts pares i professors, que repercuteix en la falta del sentit del límit amb què creixen els nostres joves. I sense autoritat, i esclaus del caprici o del que et ve de gust a cada moment, és difícil que siguin capaços de posar l'esforç necessari que tot procés d'aprenentatge requereix. El fracàs escolar comença a superar-se a casa.

facebook twitter enllaçar comentar