Educar o ensenyar?0

856 09/10/2006, 09:20    El-Punt.-XAVIER-MASSÓ-(ASPEPC·SPS)

La pretesa contraposició entre educar i ensenyar és un dels tòpics més usuals en què s'incorre avui en dia, i també la base de nombrosos errors amb greus conseqüències socials. Valgui dir d'entrada que es tracta d'una fal·làcia que oposa un tot –educació– a una de les seves parts –ensenyament–. El que s'està dient doncs, en definitiva, és que ja no cal ensenyar.

El que no es diu és per què ja no cal ensenyar. Fóra políticament molt incorrecte afirmar que resulta massa costós econòmicament i potser socialment desaconsellable dotar una persona que s'hagi de dedicar a feines de tipus instrumental, per exemple, d'uns rudiments culturals mínimament consistents que no siguin d'aplicació directa en la seva activitat laboral. Per això es diu tot el contrari: es presenta un projecte educatiu, que en realitat és mercantilista i discriminador, com la bona nova que supera la tradicional transmissió de coneixements, suposadament obsolets i superats gràcies als descobriments de les noves elits pedagocràtiques. El resultat: un creixent nombre de població escolar que acaba l'ensenyament obligatori en situació d'analfabetisme funcional pràctic. Futura mà d'obra barata que servirà per fer funcionar un món que mai podrà entendre.

Si això és, com jo em temo, el que es pretenia amb les innovacions pedagògiques que s'han anat aplicat sense treva al llarg dels últims anys, endavant, anem pel bon camí. Però per a aquells que encara creiem en l'ideal il·lustrat del ciutadà, en el sistema públic com a garantia d'igualtat d'oportunitats i en el dret a rebre una formació acadèmica digna, l'estafa social que s'està perpetrant és de dimensions mastodòntiques.

La raó de ser de les institucions escolars ha estat des de sempre la transmissió de coneixements. Uns coneixements sistematitzats que no es poden adquirir en l'entorn més immediat de l'individu i que li han de servir de diferents maneres al llarg de la seva vida. A les nostres societats occidentals, la transmissió d'aquests coneixements s'ha estructurat al voltant del que coneixem com «el model de l'acadèmia», un model que consisteix, en essència, en el binomi docent-discent, on el docent ensenya i el discent aprèn.

Quan una persona aprèn, s'educa i es forma com a tal. I això no solament gràcies als continguts adquirits, sinó també a través del procés d'adquisició d'aquests coneixements. Dir ara, com s'està dient, que l'escola té com a funció primordial educar, només pot dignificar dues coses, o bé que ara ja no cal transmetre coneixements, la qual cosa és aberrant en si mateixa, o que no s'ha entès res.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici