Pobres professors0

730 11/10/2006, 08:44    Avui.-Maria-de-la-Pau-Janer

Hi ha professions que són molt complicades. S'hi barregen històries, hi apareixen obstacles inesperats, exigeixen l'adaptació dels qui les protagonitzen als nous temps. Els professors de secundària no viuen una època esplendorosa. Han de conformar-se a sobreviure, enmig de marors d'hostilitat per part dels alumnes i de les seves famílies.

S'esforcen a transmetre uns continguts que no interessen a la majoria dels qui els escolten per obligació. Pot resultar terriblement ingrat que la situació es repeteixi un dia rere l'altre, com un cel que no ens ofereix cap horitzó.

Parlam amb una certa inconsciència de temes com la formació dels joves, la integració dels fills dels immigrants a l'educació, o la manera de combinar la transmissió dels estudis amb la formació d'uns valors humans. Tot plegat sona a gran objectiu. És senzill parlar de conceptes teòrics, elaborats des del desig d'arribar a uns objectius, però mai des del coneixement de la realitat on s'ha d'incidir. Els professors treballen en un entorn concret.

Segons un estudi del sindicat CSI-CSIF, el quinze per cent de professors de secundària han estat agredits físicament alguna vegada. El setanta per cent han rebut agressions verbals. En una societat que no respecta la figura del professor, capaç de caure en el maltractament i l'ofensa, quins camins queden? Un nombre important de professors confessa la seva desmotivació per una feina que pot arribar a convertir-se en un combat entre un jo -el professor absolutament sol- i un nosaltres. Molts se senten sense l'autoritat necessària per imposar el respecte, l'ordre i la tranquil·litat a la classe. A més, la majoria de les agressions es produeixen a l'aula, cosa que afavoreix el descrèdit del professor davant l'alumnat. Les aules poden ser el reflex del que serà el món del futur: un campi qui pugui que rebutja les regles més elementals de la convivència.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici