Estat d'alarma a l'escola0

835 08/11/2006, 09:35    el-Periódico.-Editorial   #Violència escolar, #Salut laboral,

Garantir l'ordre acadèmic, protegir la feina dels mestres i deixar fora de perill la majoria de la comunitat escolar del xantatge d'una minoria violenta són objectius prioritaris després dels últims episodis de violència exercida per diversos estudiants contra professors.

Seria una falta de realisme imperdonable considerar el cas de Sant Vicent del Raspeig (Alacant), on un adolescent va agredir un professor, un fet aïllat i extrem, sentida la queixa permanent dels mestres, la multiplicació de les situacions angoixants i, ben senzillament, la por que senten bastants docents cada vegada que han d'acudir al seu lloc de treball.

Més enllà del cas concret que ha donat peu a la convocatòria d'avui d'una concentració de representants sindicals dels mestres catalans a la plaça de Sant Jaume de Barcelona --una mestra sacsejada per la mare d'un nen que reclamava una beca--, el cert és que s'ha apoderat de l'àmbit educatiu un clima de permanent anormalitat en el qual, amb massa freqüència, ensenyants i alumnes es relacionen com si fossin membres de bàndols rivals. De tal manera que, en molt pocs anys, s'ha passat de l'escola franquista, autoritària i monolítica, on els càstigs físics no eren una excepció, a una altra en la qual qualsevol projecte pedagògic resulta sempre mediatitzat per totes les formes que es puguin imaginar d'indisciplina acadèmica.

La idea difosa per l'Administració que durant aquest últim curs no es donen més casos de violència contra els mestres que en anys anteriors, sinó que se'n té més coneixement com a resultat de la transparència informativa, pot ser veritat, però està ben lluny de neutralitzar el clima d'alarma social. I aquesta alarma no s'esvairà fins que es disposi d'un diagnòstic de les causes de la crisi i es comencin a aplicar solucions equànimes, operatives i que comprometin els pares en l'educació dels seus fills.

És impossible corregir de la nit al dia els casos de violència escolar que no són més que una prolongació de marcs socials conflictius: barris durs, famílies desestructurades, etcètera. En canvi, és urgent debatre sense embuts la conciliació entre la vida laboral i familiar dels pares, la influència en els menors dels herois audiovisuals, la necessitat de prestigiar la cultura de l'esforç i l'increment d'autoritat dels docents. D'això en depèn l'educació --en el sentit més ampli-- de les generacions futures.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici