Xavier Massó (ASPEPC·SPS): Educació pretén eradicar el fracàs escolar per decret0

1171 10/12/2006, 16:43    El-Punt.-MARCEL-BARRERA

El sindicat ASPEPC, que recull el malestar dels professors de l'ESO, va ser el primer a denunciar el pla de millora de la secundària, que qualifica de «maniobra per emmascarar el fracàs estrepitós de la gestió educativa d'aquest país»

Xavier Massó (Tarragona, 1959) és professor de filosofia que està en comissió de serveis per a un sindicat, l'ASPEPC, que en coalició amb el Sindicat de Professors de Secundària (SPS) acaba d'assolir uns esplèndids resultats electorals que li permetran estar a la taula de negociació amb el Departament d'Educació per a la millora de les condicions laborals dels docents. ASPEPC recull el malestar de molts docents de l'ESO.

-Vostès van ser els primers a criticar, juntament amb l'associació de catedràtics i l'SPS, el pla de la secundària que preveu que els instituts amb millors resultats rebin més diners. Per què s'hi oposen?

-«Després de les primeres reunions amb el Departament d'Educació, vam veure que la proposta era una mena d'aprovat per contracte i una manera d'eliminar el fracàs escolar per decret llei. Demanem la retirada d'aquest pla i exigim un autèntic pla de millora de la secundària, no un projecte que sigui un aparador.»

-Per vostès, el pla rebaixa el nivell de coneixement dels alumnes?

-«Exacte! Si un alumne està en una situació d'analfabetisme funcional hi continuarà estant encara que se li doni el títol d'ESO. Per què no s'ataca, això? El pla preveu donar incentius en aquells centres que es comprometin a aprovar el 90% d'alumnes de l'ESO i un 85% de batxillerat i cicles formatius. Però l'ensenyament no és un problema de vendes d'una empresa privada on si s'acull a unes determinades condicions rep subvencions. L'àmbit de l'educació no és això.»

-I què proposen?

-«Atacar realment el problema de l'analfabetisme funcional i replantejar aquesta mania que repetir és discriminador. Els 15 i 16 anys són edats molt complicades i és fàcil tenir el cap ple d'ocells. La majoria dels alumnes es refan dels anys dolents i acaben fent una carrera universitària. Si un alumne no sap sumar i passa a un curs on ha d'aprendre arrels quadrades, és impossible que ho pugui entendre. Tal com està plantejat, els instituts tindran la necessitat d'aprovar sense cap prova externa. El pla d'Educació demana que s'aprovi els alumnes, independentment de si s'ho mereixen. Jo pregunto: més diners implica menys fracàs escolar? D'entrada crec que no.»

-Alguns experts han dit que podria haver-hi instituts de primera i de segona?

-«Quant a instal·lacions, sí. Potser un centre pot tenir unes pistes esportives millors que les altres, gràcies als diners que rebrà. Que s'estableixi la necessitat d'aprovar un determinat nombre d'alumnes, entenem que és una mesura de xantatge. Als centres se'ls diu que ara és una prova pilot, però que s'aplicarà a mitjà termini de manera generalitzada a tots els instituts sense les dotacions extraordinàries. És una maniobra per emmascarar el fracàs estrepitós de la gestió educativa d'aquest país.»

-Algunes mesures caldrà executar per reduir un fracàs escolar que és dels més alts dels països desenvolupats...

-«Sí. Però nosaltres tenim una concepció diferent del que ha de ser un centre educatiu i la tasca del professor. Estem en un model educatiu neoliberal que el que fa és reduir l'ensenyament públic a funcions assistencials. Amb embolcall progressista, això sí.»

-Com valora el nomenament d'Ernest Maragall com a nou conseller d'Educació?

-«Una persona profana en el món educatiu. Però vull ser optimista. De vegades el que fa falta és algú que vingui de fora i que els arbres no li tapin el bosc.»

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici