La importància del pati escolar

La importància del pati escolar0

831 12/12/2006, 08:59 el-Periódico.-Javier-Elzo #Violència escolar, #Salut laboral,

Amb la sorpresa de no poca gent sostinc que, a la nostra societat actual, molt probablement hi ha menys actes de violència juvenil que fa, diguem-ne, 40 anys. La meva hipòtesi assenyalaria que avui la sensibilitat social davant la violència és més gran que l'existent llavors, cosa que fa, també, que els adolescents suportin més difícilment tota burla, menyspreu i maltractament psicològic.

Però afegeixo que avui els actes violents, encara que potser en un nombre menor que abans, són, no obstant, més greus, i el límit entre la violència "correcta i la incorrecta" és menys clar. En part perquè la diferència entre el joc i la realitat és més difusa. Però més important és dir que una generació almenys ha estat educada en els drets i no en les responsabilitats. I això es paga.

Això anterior també es pot corroborar, aquesta vegada amb dades a la mà, si ens limitem als últims cinc o deu anys. La percepció que augmenta la violència, i per tant també la por de patir-la (cosa que és una altra forma genuïna de violència) ha augmentat, però això no es correspon, necessàriament, amb l'augment de la violència a les aules, sinó amb determinats episodis de violència juvenil, particularment greus, dins i fora de l'aula escolar. Recordem-ho. Tres nenes trenquen la cama a una altra en una agressió a la sortida d'un institut de Lleó. Un exalumne agredeix un professor a Alacant i la seva amiga ho grava al mòbil. Una mare pega a Elx a dues mestres que van reprendre les seves filles a causa d'una baralla, etcètera. Una dada particularment greu és el deteriorament en el respecte i la consideració als mestres i professors. Ja fa uns quants anys que vaig escriure un article en aquestes columnes amb un títol que ho diu tot: De dignes professors a professors cremats.

Per una altra part, sembla clar que cada dia és menys vàlida la separació total entre la violència "fora de l'escola" i la violència "dins de l'escola". Tampoc, més que per mètode, entre la violència dins i fora de l'aula escolar. L'escola no és un enclavament tancat, l'escola ja no és un món separat de l'espai circumdant, un espai que deixa fora dels seus murs la violència, física o psicològica.

S'ha d'analitzar, fins on sigui possible, la totalitat del comportament del jove escolaritzat, dins i fora de l'escola, a classe i al carrer, a la discoteca i al seu domicili familiar, en el període escolar i durant les vacances escolars, amb l'objectiu de perfilar, tan exactament com sigui possible, els comportaments, les actituds i els valors dels adolescents i joves en el camp que estem estudiant. I sense oblidar, ben al contrari, el sentit que l'adolescent concedeix a les seves pròpies manifestacions de violència quan aquestes es produeixin.

Centrant-nos en l'escola, penso que el que és realment essencial en l'educació dels escolars no es juga a l'aula, sinó al pati escolar, als passadissos, en les relacions informals entre professors i alumnes, entre el personal no docent i els alumnes, en la que estableixin els alumnes entre si, sense oblidar la implicació dels pares en la marxa del centre escolar, encara que això últim sigui més de l'ordre dels desitjos que de les realitats quotidianes. Que se m'entengui. No dic que el que passi a dins de l'aula no tingui importància, per descomptat, però el seu objectiu està més centrat en la transmissió de coneixements i posterior avaluació, ja que si alguna cosa caracteritza l'actual sistema educatiu és que tot gira cap a la superació dels exàmens. Per això, segons la meva opinió, l'anomenada Educació per a la Ciutadania --com no fa poc l'Educació en Valors, i sempre la qüestió de la classe de Religió--, a més a més dels problemes que generarà en l'ensenyament regit per criteris excessivament ideologitzats, corre el risc, si s'acaba implantant, de convertir-se en una altra assignatura maria i en encara més hores amb alumnes clavats al banc escolar esperant, amb ansietat i a vegades amb ràbia, que toqui el timbre per poder sortir, si no al carrer, sí al pati.

Crec que s'han de centrar les coses. Allò que ens ha d'ocupar no és tant el contingut de les matèries que es presenten als currículums, els continguts que es discuteixen als despatxos i, encara més, als mitjans de comunicació social com a arma llancívola. En gran part perquè moltes vegades, per exemple en la classe Religió, poc té a veure amb les matèries de què realment es parla a l'aula escolar. Però, sobretot, perquè els alumnes on realment s'eduquen és en les relacions que estableixen amb els seus professors, amb el personal no docent i entre ells mateixos a l'aula escolar i als seus voltants.

¿Qui recorda les matèries que li van impartir a les classes de Religió, a les d'Educació en Valors, i no diguem a les de Formación del Espíritu Nacional dels que hem passat dels 60 anys? Però tots tenim a la memòria i distingim aquell professor que ens respectava, que s'ocupava de debò de nosaltres, d'aquell a qui, no obstant, temíem; els companys que eren amics i aquells els quals avorríem; aquell bidell que ens salvava d'algunes malifetes; algunes convivències, els campionats de futbol... Llegeixin les memòries de qui sigui i veuran que és d'això del que parla quan es refereix a la seva formació escolar en el primer i segon ensenyament. És clar que és més fàcil discutir sobre plans d'estudi que sobre organitzar la vida docent fora de l'aula escolar.

facebook twitter enllaçar comentar