Esquerdes en el sistema educatiu0

Lectures (533) 14/12/2006, 09:29  |  el-Periódico.-Jordi-Font

Mestres que es manifesten demanant als pares que assumeixin les seves responsabilitats, alumnes filmats fent bretolades als centres, professors que expliquen els seus drames... i, al damunt, l'ombra dels resultats de les proves Pisa. ¿Hi ha motius d'alarma? ¿Tan esquerdat està el nostre sistema educatiu? Potser sí que li cal una rehabilitació, però no una demolició i una nova construcció.

Hi ha un gran nombre de centres on, calladament, es progressa i es troben solucions als nous reptes. L'usuari ho sap i la prova és que fa mans i mànigues per matricular els fills als centres que rutllen. ¿Què distingeix un centre que rutlla d'un que no? Al sector hi ha un cert consens a assenyalar que els que funcionen bé, els que assoleixen l'objectiu d'educar els alumnes segons el pla d'estudis vigent, tenen trets comuns.

Els centres que rutllen solen tenir un projecte, una direcció sòlida, unitat d'acció en les qüestions de convivència escolar, flexibilitat per atendre la diversitat i acció encarada a l'usuari. És a dir, la sopa d'all: resulta que els paràmetres de qualitat són similars als de qualsevol empresa. Aleshores ve quan alguns ensenyants s'esquincen els vestits: ¿qui gosa comparar un centre educatiu amb una empresa? Doncs qualsevol persona que, sigui quin sigui el servei o producte amb què treballi, demani objectius, planificació estratègica, jerarquia, mitjans i avaluació dels resultats. Dit d'una altra manera, s'ha d'acabar l'era del professor que considera que pot explicar el que vol i no el que marca la llei, o la del que creu que no té per què seguir les normes de la direcció per tractar la indisciplina.

Pel que fa a la necessitat de recuperar l'autoritat dels ensenyants, aquesta no s'aconsegueix per decret, sinó aplicant mesures com les indicades; però també és cert que de ben poc serveixen els esforços davant de criatures que tenen pares que es queixen a la inspecció perquè la mestra de P5 no li deixa portar una bossa de patates xips per esmorzar, o que denuncien l'IES per discriminació perquè la seva filla no ha estat assignada a un agrupament flexible. Aquesta és la clau de la situació actual: la dificultat que tenen els ensenyants per fer la seva feina en una societat que va en sentit contrari. La supernanny hauria de ser d'obligat visionat per a molts pares. Per cert, el primer ministre britànic diu que en necessita un grapat.

LA CONVIVÈNCIA

escolar no és només una qüestió de coincidència entre ensenyants i pares, l'Administració educativa hi té el seu paper. Val a dir que no dorm a la palla i que ha pres mesures per abordar els problemes emergents, però també cal abordar aspectes estructurals. Gestió. S'estan prenent mesures per potenciar els equips directius, però encara hi ha molt camí per recórrer. Els directors dels centres docents continuen havent de fer tots els papers de l'auca i, i tot i que era prevista, als centres grans no s'ha creat mai la figura d'un secretari administrador. No cal anar gaire lluny: als hospitals, les funcions del gerent i les del director mèdic estan diferenciades.

Acreditació externa.

Som l'únic país de la Unió Europea on un alumne pot obtenir successives titulacions sense que hagi hagut de superar mai cap revàlida o prova externa. Dit d'una altra manera: en aquest moment, no hi ha cap indicador objectiu que garanteixi que dues titulacions atorgades per centres diferents hagin estat mesurades amb el mateix barem. No es pot ventilar la qüestió, com es va fer al seu dia, dient que la revàlida és franquista, entre altres motius perquè va ser instaurada per la República per controlar les titulacions. A tots els països de la Unió Europea, aquest tipus de proves ajuden alumnes, centres i Administració a saber on són i quines decisions els cal prendre.

ITINERARIS.

A tots els sistemes educatius europeus amb un tronc comú 12-16 anys hi ha mesures que permeten oferir itineraris diversificats, incloent-hi la preprofessionalització, que, sense crear vies mortes, permeten oferir un servei més bo. Entestar-se en vies úniques té l'efecte pervers de cremar uns anys de l'adolescència que són preciosos per a l'educació. Escolarització. Estirant la qüestió anterior, es podria afirmar que, a moltes zones, ja hi ha itineraris fets: la pública i la privada. En el moment de la preinscripció, i per a les noves incorporacions, hi continua havent diferències que no toquen entre centres públics i alguns centres concertats, malgrat que tots siguin sostinguts amb fons públics. El Pacte Nacional per a l'Educació és un intent d'abordar una qüestió que no és gens fàcil de resoldre enlloc. Ségolène Royal ha estat criticada per destapar la caixa dels trons.

Hi ha més factors que influeixen en la consecució del clima de bona convivència que un centre necessita per poder ser eficient, però els que he apuntat són els que estan més relacionats amb el que ara mateix és en boca dels usuaris, i a les portades dels mitjans de comunicació. No hem d'oblidar, però, que el fet que un ensenyant faci bé la seva feina i que un centre aconsegueixi els seus objectius, malauradament, no és mai notícia.

Jordi Font
Inspector d'Educació i escriptor.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal