El govern estudia més recursos contra Madrid0

565 11/01/2007, 10:00    Avui.-S.-Arenas/M.-Oliva   #LOE,

El govern està estudiant el contingut dels quatre nous reials decrets que va aprovar el consell de ministres del 29 de gener per veure fins a quin punt vulneren les competències de la Generalitat en matèria d'educació i determinar si mereixen o no un recurs d'inconstitucionalitat. Aquests documents són ara mateix a les mans de la comissió jurídica, que ja va determinar la invasió competencial del decret d'ensenyaments mínims de l'educació primària, contra el qual l'executiu de José Montilla va presentar un requeriment d'incompetència.

Els decrets envaeixen competències de la Generalitat si més no pel que fa a l'aspecte formal. Segons admet el departament d'Educació, i a l'espera del dictamen de la comissió jurídica, només per això el govern ja es podria plantejar un requeriment contra aquesta normativa, que afecta l'educació infantil, la secundària, la formació professional i l'ensenyament d'idiomes. Però com que la idea, en el cas que no s'arribi a un acord amb el govern espanyol, no és recórrer els decrets per trossos sinó en el seu conjunt, l'executiu català no farà cap pas decisiu fins que no tingui l'informe dels tècnics. Ara bé, com en qualsevol procediment legal, hi ha uns terminis establerts que s'han de respectar.

Si decideix tirar endavant un requeriment d'incompetència, que és el pas previ a un recurs d'inconstitucionalitat, la Generalitat només té dos mesos per fer-ho. A més, l'executiu català està esperant una resposta de l'Estat sobre la seva predisposició a l'acord pel que fa al primer requeriment d'incompetència, el que preveu la tercera hora de castellà a la primària. Aquesta resposta també es fa esperar. Al ministeri que comanda Mercedes Cabrera li queda menys d'un mes per dir si està disposat o no a modificar-lo.

Avui mateix, Cabrera rebrà a la seu del ministeri el conseller d'Educació, Ernest Maragall, en una reunió de caràcter més aviat protocol·lari, si bé la topada pels decrets estatals serà un dels assumptes principals que s'avaluaran en la reunió. Des dels dos departaments es va admetre ahir que difícilment es desbloquejarà la situació i que el conflicte s'intentarà resoldre en futures trobades de caràcter més tècnic.

Les posicions de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, però, no han canviat gens arran de les noves sospites de la Generalitat sobre els successius decrets educatius. Com en el cas de la tercera hora de castellà, fonts del ministeri que dirigeix Cabrera van insistir ahir a defensar els textos afirmant que en cap cas s'han envaït competències i que no es modificaran.

Davant d'això, ahir el president José Montilla, aprofitant l'acte de pressa de possessió de Raimon Martínez Fraile com a delegat de la Generalitat a Madrid, va reiterar que el govern català farà valer "amb determinació" l'Estatut. I, segons Montilla, tal com va expressar dilluns després de la trobada amb Zapatero, l'Estat ha de tenir en compte aquesta nova realitat quan dissenyi les seves lleis.

El calvari comença amb l'educació

EDITORIAL

El govern central va aprofitar l'última reunió del consell de ministres de l'any per aprovar quatre nous decrets que desenvolupen la llei orgànica d'educació (LOE)... i poden posar contra les cordes el sistema competencial català. Malgrat el conflicte obert amb el govern de la Generalitat arran del decret immediatament anterior que fixa una tercera hora setmanal de castellà a l'ensenyament primari, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha preferit tornar a tirar pel dret en lloc de buscar primer un punt d'acord amb l'executiu que presideix José Montilla. Els quatre nous decrets -que la conselleria d'Ensenyament estudia recórrer davant del Tribunal Constitucional- afecten els ensenyaments mínims a l'educació infantil i a l'ESO, al currículum de les escoles d'idiomes i a la formació professional. I obvien el caràcter de competència compartida que reconeix el nou Estatut a l'administració catalana en aquestes matèries. Com va dir dilluns el president José Montilla, el desplegament de l'Estatut no serà un camí de roses. En l'educació, tot apunta que serà més aviat un calvari.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici