El professorat desconeix 6 de cada 10 casos d'assetjament0

542 12/01/2007, 09:59    el-Periódico.-JORDI-CASABELLA   #Salut laboral,

Un 8,2% dels alumnes d'entre 8 i 18 anys matriculats als centres educatius catalans el curs 2005-2006 (uns 53.000 estudiants sobre un total de 650.000) reconeixen que, almenys un cop per setmana, havien protagonitzat algun d'aquests cinc comportaments: burlar-se o insultar els seus companys, marginar-los, donar-los empentes o cops, amenaçar-los o bé robar-los i trencar-los alguna cosa.

L'Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya de les conselleries d'Educació i Interior que ha entrat al Parlament per al seu debat --el contingut d'aquest estudi va començar a ser avançat ahir per aquest diari-- afirma que en aquests punts es "concentren alguns dels problemes més importants" del sistema educatiu català en la matèria. El 60% dels actes descrits passen totalment o en bona part desapercebuts per al professorat.

ELS CONFLICTIUS

53.000 ‘culpables’ 85.000 ‘còmplices’

L'estudi constata que entre els 53.000 estudiants que admeten portar a terme "accions negatives continuades" s'hi amaga "un subgrup particularment conflictiu", format per uns 7.000 alumnes, dels quals diu que "no és atrevit suposar que estiguin implicats en actuacions d'aquest tipus diàriament, fins i tot diverses vegades cada dia".

L'informe denuncia la complicitat o indiferència d'un percentatge gens menyspreable de l'alumnat, un 13%, que equival a uns 85.000 matriculats, que amb la seva actitud contribueix "amb diferent intensitat" a "la degradació de la convivència". ¿Com es comporta aquest 13%?: "Un 2,2% secunda l'agressor, un 4,4% pensa que la víctima s'ho mereix i un 6,4% es desinteressa" pel que passa, asseguren els autors. A diferència de les víctimes, que a mesura que avança l'edat d'escolarització decreixen significativament, el percentatge d'agressors es manté "relativament estable" en tots els grups d'edat.

ELS DOCENTS

desconeixement afectafins i tot fets greus

Els que reconeixen que el seu comportament agressiu és intencionat, i que han aconseguit causar "mal i ràbia" a la víctima, confessen que la meitat de les seves accions han quedat impunes i s'han saldat sense que hagin estat "renyits o castigats pel professorat" per maltractar altres companys. No és estrany perquè, d'acord amb el testimoni de les víctimes, a penes en un 40% dels casos el professor està al corrent del que ha passat. El desconeixement afecta, segons l'enquesta, fets percebuts com a greus per uns 14.000 alumnes. L'ocultació, que a primària arriba a la meitat de les agressions, s'enfila en el Batxillerat i l'FP fins a proporcions més grans: entre els 16 i els 18 anys no arriben al 23% els episodis de maltractament dels quals tenen coneixement els docents. Paradoxalment, l'alumnat, dels 8 als 18 anys, valora la seva relació amb el professorat amb un notable, cosa que descarta que el distanciament entre uns i altres alimenti la ignorància dels fets.

La dificultat que tenen els centres educatius per detectar les situacions d'assetjament escolar, i identificar- ne els símptomes, ja va ser posada de manifest dies enrere en un estudi que, de forma paral.lela, ha elaborat l'oficina del Síndic de Greuges i que va ser entregat al Parlament al desembre. El citat informe subratllava "la falta de preparació i formació" dels docents per reconèixer aquest fenomen.

ELS PROGENITORS

La llei del silenci s’imposa en l’adolescència

"El problema de l'ocultació subsisteix al si de la família, encara que els pares que n'estan al corrent són més que els professors", afegeixen els autors de l'estudi. Les respostes dels afectats pels episodis d'assetjament permeten concloure que, en dues terceres parts dels casos, els progenitors ignoren el patiment dels fills. És al segon cicle de l'ESO, dels 14 als 16 anys, quan els pares reben menys informació. A primària es confessen prop de vuit de cada deu situacions de maltractament. Després del parèntesi de l'adolescència, la confiança es torna a recuperar a partir dels 17 anys. L'ocultació tampoc és una prova de males relacions amb la família. El 84% dels afectats que no en diuen res les qualifiquen de "bones o excel.lents". L'estudi indica que més de 13.000 víctimes d'actes d'assetjament d'una intensitat que els afectats xifren entre 7 i 10 punts, la més alta, opten per no informar d'això ni el pare ni la mare.

L’AJUDA

14.000 víctimes necessiten suport i no n’obtenen

Més de la meitat de les víctimes diuen que necessiten ajuda, en diferent grau, però un 9% no en troba enlloc. D'aquests últims, un 4% (uns 6.000 alumnes) reclama "bastant o molta ajuda" i un altre 5% (8.000 alumnes) "una mica d'ajuda". El seu perfil social, demogràfic i escolar no es diferencia de la resta dels afectats: el seu nombre decreix a mesura que augmenta l'edat, i la seva distribució entre els que estan matriculats a l'escola pública i la privada és similar. El 41% dels que opinen que no són atesos no han informat dels fets els adults, però un 22% sí que ho han fet i mantenen que ningú els ajuda.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici