Diversitat social i educació diversa0

Lectures (418) 19/01/2007, 11:03  |  El-Punt.-Jordi-Hors/Girona

Amb el curs acadèmic ben avançat, el professorat ja ha detectat moltes de les actituds i mancances en el procés educatiu de l'alumnat. Només ens cal prestar atenció als comentaris que es fan entre el professorat de la majoria de centres educatius per entendre cap a on anem en matèria educativa.

No voldria ser, una vegada més, au de mal averany, però és molt clar que una part del professorat es troba amb serioses dificultats per solucionar els problemes d'alumnes amb un grau molt elevat de deixadesa personal per manca de les eines necessàries i d'una formació específica per al tractament d'aquest tipus d'alumnat. I diuen que la necessitat obliga; és ben cert. A què obliga? Aquesta és la qüestió de fons que sovint no es vol afrontar. Un cop ens trobem en aquest punt, és quan els diferents actors i intèrprets entren en escena. Tots els sectors implicats haurien d'anar ben coordinats. Allò que encara sembla que no ha quedat prou clar –almenys a mi; no sé si a vostès, també– és la funció que desenvolupen els psicòlegs, els psicopedagogs i el professorat de pedagogia terapèutica en almenys alguns dels centres educatius de Catalunya. De fet, almenys en teoria, són els qui millor coneixen o almenys haurien de conèixer algunes de les mancances que pateix una part de l'alumnat. La resta del professorat procura sobreviure davant dels problemes que desconeix. I, mentrestant, els alumnes que no tenen problemes de conductes han d'anar a ritme més lent. No sé fins a quin punt estem procurant integrar tota aquesta diversitat.

Quan et trobes amb un alumnat amb mancances, ni que fossin dues les persones que van a l'aula a intentar educar, és difícil que te'n surtis bé, perquè la seva mentalitat està per altres temes. Ha de quedar molt i molt clar que l'inici de tota la diversitat no és als centres educatius: és a les llars; per tant, és allà on ha de començar la seva història educativa. El problema rau en el fet que possiblement hi hagi un ambient poc estructurat o ben desestructurat en algunes de les llars –per no dir en moltes–. Algú, amb un conformisme esfereïdor, dirà: «És el que hi ha». I es quedarà tan tranquil, sense oferir cap mena de solució.

Amb aquests antecedents, què podem esperar? I tothom sap que de l'arbre caigut, se'n poden fer estelles, tal com diu el refrany. No hem d'oblidar que som d'un país que havia estat capdavanter en el tema educatiu i ara ens trobem gairebé a la cua... Caldria saber quins mecanismes s'han anat espatllant per trobar-nos en aquesta situació... Mentrestant, hi ha qui només pensa a fer ballarugues i vacances...


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal