Desmotivats0

501 12/04/2007, 09:57    el Periódico. Joan Barril

Comença el segon trimestre de l'any. Per a la majoria de la gent, és un mes més. Per als estudiants, és el trimestre decisiu. Les coses no han anat com haurien d'haver anat i hi ha motius per pensar que les notes no seran satisfactòries. En una empresa, a l'Exèrcit o en un hospital aquestes condicions justificarien una situació d'emergència. Però això, en els àmbits més joves de la societat, no es dóna. "No estic motivat", diuen. La motivació és la gran fal.làcia del complex familiar escolar. Estem educant els fills en la seva imminent entrada en un món absolutament irreal. Els nostres fills són tan meravellosos que només tenen accés al país de les meravelles.

Si no estan motivats, ja tot és comprensible. La falta de motivació segurament que té a veure amb un mestre desmotivat que al seu torn depèn d'un director desmotivat, insegur davant d'un conseller desmotivat que no sap encara els motius del president que el va nomenar en l'últim moment. Això és almenys el que intueixen els pares que han abandonat la seva responsabilitat motivadora. La motivació és una força imparable quan va de debò. La motivació de la supervivència, de salvar la vida d'aquells a qui estimes, de l'afany de poder per canviar les coses o potser perquè no canviï res. Aquestes són motivacions poderoses que arrasen amb tot. Però la motivació escolar és un pretext que reforça el papanatisme dels pares fracassats i d'un sistema escolar absolutament ingenu. A l'hora de la veritat, l'alumne desmotivat es quedarà dormint al seu llit mentre uns pares absolutament desmotivats sortiran de matinada a buscar l'au- tobús que els deixarà en un motivador polígon industrial per sotmetre's a la disciplina d'un cap de mè- todes i temps que els dirà les peces que han de sortir de la màquina i les xifres mínimes dels comercials sotmesos a l'excelsa motivació d'una sanció o d'un descompte o d'un reajustament de plantilla. El que té tota la vida per endavant s'acull a la clàusula de consciència de la desmotivació. El que l'està perdent entén la desmotivació com el complement d'una imprescindible nòmina. Un món fals dorm mentre el món autèntic llangueix. El país de les meravelles no existeix. I arriba abans el dret al vot que l'obligació d'intentar ser una mica millors. Per primera vegada, a Occident, els fills de molts viuran pitjor que els seus pares. Però això és difícil de veure entre els coixins de pares que prefereixen esquivar el conflicte familiar i que creuen que el millor amic del fill és el pare que mira cap a un altre costat.

La quimera de la igualtat escolar no s'aconseguirà mai. Els quadros dirigents del futur seran homes forjats en la disciplina familiar. A aquells que s'adormin en la tolerància familiar només els quedarà el consol d'un salari precari. Així ho entenen els motivats poderosos que saben transmetre el poder de l'estirp. És dur, però és així. Als desmotivats d'avui ningú els anirà a buscar per treure'ls d'un bressol massa prolongat.

Aval

Ala Caixa d'Estalvis habitual un home espera un crèdit davant d'un altre home. Sobre la taula, la fotografia del bancari i de la seva família. Una dona i uns fills el miren des del marc. Somriuen i se senten segurs. La intimitat del bancari és la força de la seva decisió. La intimitat del peticionari és precisament la seva debilitat.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici