Les repeticions costen cada any 1.000 milions d'euros0

471 17/04/2007, 08:34    El Punt. M. BARRERA/Barcelona

El secretari general del Ministeri d'Educació, Alejandro Tiana, va explicar ahir en el marc de les jornades L'educació com a factor de competitivitat, organitzades per Caixa Manresa, que un de cada tres alumnes de l'ensenyament obligatori repeteix curs almenys una vegada, i que el cost total d'aquestes repeticions és de 1.000 milions d'euros l'any. Les xifres contrasten amb les de Corea del Sud, un dels països amb més bons resultats acadèmics i on la repetició està prohibida per llei. En les jornades, els ponents van coincidir a defensar la necessitat de millorar els resultats de l'educació per aconseguir empreses més competitives.

Un bon nivell educatiu condueix a una economia més sana, productiva i competitiva. El fracàs escolar resulta, doncs, molt car a la societat. Ho va posar en xifres Francisco López Rupérez, secretari general d'Educació durant diferents governs del PP. L'exalt càrrec va citar diferents estudis, com ara el que indica que la baixa formació al Canadà va costar en el període comprès entre els anys 1989 i 2000 un total de 26.000 milions de dòlars (uns 20.000 milions d'euros), i que als Estats Units cada alumne que abandona els estudis de manera prematura costa uns 450.000 dòlars al llarg de la seva vida. El càlcul s'obté de la despesa de l'Estat en serveis socials i d'eradicació de la delinqüència, i el que deixa d'ingressar l'Estat. «Cal millorar la taxa d'escolarització per millorar la competitivitat», va explicar Rupérez en la línia de la resta de ponents.

A l'Estat espanyol, el percentatge de joves de 16 anys sense el títol obligatori és del 30%, una xifra del tot «inacceptable», segons el secretari d'estat d'Educació, Alejandro Tiana, que va demanar davant un auditori format per unes 400 persones, moltes d'elles empresaris, una «implicació més gran de la societat civil» en l'educació. Durant el dinar, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va anar en la mateixa línia de les jornades: «Amb el fracàs escolar comencen els problemes que després repercuteixen en el mercat laboral.» Tots els ponents van posar l'accent en la necessitat que l'escola permeti els alumnes ser creatius, com un element clau que després afavoreix la innovació i, de retruc, la competitivitat de les empreses. «Volem que l'escola empenyi els alumnes a tenir actituds innovadores», va explicar el president de Node i vicepresident del FC Barcelona, Ferran Soriano, que va dir que sent «esgarrifança» que els joves prefereixin ser funcionaris que empresaris, una idea exposada pel també empresari i president de Media Planning Group, Leopoldo Rodés, el qual va demanar que l'escola «no oblidi el castellà» ni «la cultura de l'esforç». L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va explicar que a Catalunya s'havia perdut aquesta cultura de l'esforç, i va dir que els moviments de renovació pedagògica estaven «extraviats». En un dels moments més intensos de les jornades, Rodolf Todó, de Caixa Manresa, va dir que és «difícil tenir una societat més innovadora mentre l'escola estigui basada en el funcionariat». Aquestes paraules van ser interrompudes pels aplaudiments dels assistents. Andreas Schleicher, coordinador de l'informe de PISA sobre educació als països de l'OCDE, va dir que s'havia estat «injust» amb els resultats que es van donar de Catalunya i va criticar l'actual sistema educatiu «centralitzat i excessivament regulat».

Alumnes trilingües d'aquí a deu anys

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va dir ahir durant en la clausura de les jornades que d'aquí a deu anys els alumnes hauran de ser trilingües i va comparar la necessitat que sàpiguen anglès amb la «respiració natural». Ernest Maragall també va dir que «si pot ser» en aquest mandat s'ha d'arribar al 5% del PIB destinat a educació i que cal millorar els resultats «augmentant en almenys quinze punts» la taxa d'escolarització obligatòria i la d'escolarització de l'etapa postobligatòria. Entre les línies de treball que va citar el conseller d'Educació també hi ha «retornar el concepte d'autonomia», que va assenyalar que havia d'anar associat a avaluació i funció directiva, i potenciar la formació professional.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici