Nova ESO, velles disputes

Nova ESO, velles disputes0

431 17/04/2007, 08:44 el Periódico. Jordi Font #LOE,

El curs escolar vinent entraran en vigor les modificacions de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). La llei orgànica d'educació (LOE) en fa una nova ordenació, el Ministeri d'Educació ha establert els mínims per a tot Espanya, i la Conselleria d'Educació està enllestint les noves distribucions horàries i els nous currículums. Cada vegada que hi ha redistribució d'hores a la secundària o una nova redacció dels plans d'estudis, es remou mig país.

Des de fa uns quants mesos, els responsables del ministeri i de la conselleria tenen al davant de la porta dels seus despatxos una corrua de visitadors més llarga que si fossin metges. Tots els grups de pressió van a inflar-los el cap i a dir-los que el currículum serà incomplet i que el món s'enfonsarà si no es destinen hores de classe a l'educació per la pau, a l'economia, a combatre l'homofò- bia, a recuperar el llatí obligatori, a reinstaurar les classes d'urbanitat o a la sensibilització sobre els fons marins.

La cúpula eclesial, com si no en tingués prou amb les atribucions que els dóna el concordat, es posa alerta, no fos cas que s'ensenyés qui sap què en una assignatura que, pobreta, es veu que ha de fer als centres docents tot allò que la societat no és capaç de fer a casa i als mitjans de comunicació. En definitiva: si s'hagués de fer cas a tot- hom, els pobres adolescents de l'ESO haurien d'assistir a 50 hores de classe a la setmana i el professorat s'hauria de posar un uniforme diferent cada dia.

Tothom gosa dir què ha de fer el sistema educatiu i com ho ha de fer; finalment, però, qui ha d'entrar a l'aula a educar i ensenyar els alumnes és el professorat. Thomas Mann deia: "¿Quins són els principis que defineixen l'existència de l'artista? El coneixement i la forma, ambdos a la vegada i al mateix temps. Fenomen curiós, tots dos formen per ell una unitat orgànica, on cada un dels elements condiciona l'altre, l'estimula, el fa néixer". L'ensenyant responsable sap que, com que educar és un art, tan important és el coneixement com la forma: el coneixement són els continguts que transmet, i la forma, la metodologia que fa servir. Per tant, tan mutilat és com a ensenyant qui s'obstina a valorar només els continguts de la seva matèria i menysté la seva responsabilitat com a tutor i educador, com el que pensa que pot ensenyar qualsevol cosa si té una bona recepta metodològica, s'ho mira el dia abans i hi posa molt d'afecte. En l'ESO, la justa combinació de coneixement i forma és imprescindible perquè sigui una autèntica educació secundària i compleixi amb eficàcia el requeriment de ser obligatòria.

Entre els grups de pressió que volen dir-hi la seva hi ha, i és legítim que així sigui, els dels mateixos ensenyants. El professorat ha pogut participar en un debat curricular que ha cristal.litzat en un document final de reflexió i propostes que faran molt bé els redactors dels nous programes de tenir-lo present. No obstant, al costat d'aquesta participació més acadèmica, n'hi ha una altra de més soterrada i moguda per interessos, també legítims, de caràcter estrictament corporatiu. Es tracta, no ens enganyem, de si tindran més hores els professors de la matèria A o els de la matèria B, amb el que això significa de llocs de treball o mobilitat.

Algunes associacions professorals reclamen amb renovada insistència el retorn a uns esquemes més propis de Lo Cartanyà i Lo Garretó que no pas dels reptes de l'educació del segle XXI. Alguns col.legis i associacions professionals intenten demostrar que és necessari incrementar les hores de la seva matèria i que els seus afiliats són els únics adequats per impartir-la. L'Administració educativa ha de saber considerar aquestes demandes quan són raonables i parar-los els peus quan el que generen no és informació, sinó soroll.

Si se cedeix quan no toca, passen coses tan incomprensibles com que, per posar un exemple, es consideri que un llicenciat en Biologia, sense més tràmit, és adequat per ser professor interí de Tecnologia.

Per a la societat és imprescindible que els nois i noies surtin de la secundària obligatòria sent capaços d'escriure sense fer faltes d'ortografia, de resoldre un sistema d'equacions, d'interpretar la història i de calcular i construir un circuit elèctric senzill. Per a la societat és imprescindible, per tant, que el professorat de secundària domini la matèria que ensenya, i entengui i tracti adequadament l'alumnat. Treballar amb adolescents amb les hormones bullint és molt més dificultós que no pas educar minyons o instruir universitaris. És per això que és tan important la tria del professorat i, sobretot, la impor- tància de donar un suport social a la seva tasca.

És bo que diferents grups i sectors socials demanin a les administracions educatives que incloguin en els plans d'estudis tot allò que considerin oportú. Però, sobretot, seria bo que deixessin treballar tranquil el professorat i, si volen obtenir bons resultats, doncs que inverteixin en la seva formació i exigeixin a l'Administració que, sense interferències corporatives, els seleccioni amb cura, els formi, els avaluï i els promocioni.

Jordi Font Agustí
Inspector d'educació i escriptor.

facebook twitter enllaçar comentar