Els plans de millora i els inconvenients de la democràcia

Els plans de millora i els inconvenients de la democràcia 0

705 12/06/2007, 09:32 Robert Veciana i Tormo. Delegat d'ASPEPC·SPS #Opinió,

És a hores d'ara un fet ja reconegut que la política del Departament d'Educació d'anar llançant successius "plans" per tal de millorar la lamentable situació de l'ensenyament secundari a Catalunya ha tingut un èxit que podem qualificar, pietosament, de limitat.

En els darrers anys el paper dels claustres de professors en la presa de decisions s’ha tornat irrellevant.

Qui no recorda la inutilitat dels "plans estratègics" als quals molts centres es van avenir per tal de "no quedar-se enrere" i obtenir uns recursos que d’altra banda eren mínims?

La sensació a molts centres era que, tot i la certesa compartida que el pla era una tonteria com una casa, convenia no restar exclòs. Per posar un exemple, centres que elaboren un d’aquesta magnífics plans i obtenen els ridículs recursos promesos, tres cursos després de posar en marxa el pla!

I què dir del magnífic pla PUNTEDU, per a promocionar l’ús de les biblioteques escolars i fomentar la lectura? Un munt de papers, una enorme quantitat d’hores perdudes per a obtenir 3.000 euros i, si s’estimava convenient segons els criteris de confecció de plantilles, una mitja jornada per tal de desenvolupar el pla. (Enguany ni això, ja s’ha anunciat que els centres que s’acullin a la nova convocatòria no tindran aquesta dotació horària; encara gràcies que, a petició sindical, s’ha garantit que aquells centres que la van obtenir la mantenen). Per cert, el cas PUNTEDU és més sagnant si recordem que, al mateix temps, el Ministerio subvencionava les biblioteques dels IES amb gairebé el doble de diners i sense exigir tota la parafernàlia retòrica que el Departament demana per tal d’accedir al seu pla de biblioteques.

Però el que ara ens ocupa són els "Plans de millora" i una més de llurs lamentables conseqüències. ASPEPC·SPS ja ha dit des del principi quina és la seva opinió sobre la vinculació de l’accés a més recursos i la millora en els resultats acadèmics, és a dir, més aprovats. No cal insistir. Però sí és necessari cridar l’atenció sobre les circumstàncies en les quals els centres estan demanant aquests plans.

No descobrim res de nou si diem que, en els darrers anys, el paper dels claustres de professors en la presa de decisions s’ha tornat irrellevant. Els professors no pintem res en les decisions dels centres, en alguns casos tan importants com l’elecció de les direccions. Ara bé, la normativa que recull el procediment pel qual un centre formalitza la petició d’autorització d’un pla de millora és la Resolució EDC/889/2006, de 5 d’abril. Heus ací que, per alguna raó que se’ns escapa, -oblit per part del redactor?-, en aquesta resolució, apartat 6.2 llegim que: "El pla estratègic elaborat pel centre docent haurà de ser, en el seu moment, aprovat pel claustre de professorat amb una majoria absoluta i pel consell escolar del centre amb una majoria de dos terços. El compliment d’aquest requisit és imprescindible per presentar el pla estratègic i signar l’acord triennal." O sigui que cal votar el projecte. I és un fet que molts professors estan farts de plans, pensen el mateix que ASPEPC·SPS i s’oposen a aquest nou invent. Com pot la direcció d’un centre garantir que la votació –no ho oblidem, preceptiva- resulta favorable al pla?

Sembla que hi ha diverses fórmules. Hi ha hagut centres en els quals, apel·lant a normativa existent, lamentablement i increïble, però existent, s’ha forçat una votació a la búlgara, a mà alçada, malgrat la petició d’algun professor per tal que fos una votació secreta. El resultat no hagués estat segurament gaire diferent, però el lector compartirà la nostra sensació de sorpresa i disgust en saber que a les alçades de la història en les quals ens trobem tinguin lloc fets tan tristos.

Però, la perla de la col·lecció de despropòsits encara esta per arribar. Què es pot dir d’un centre on es vota, no s’obté la majoria absoluta necessària i la direcció tira endavant amb la sol·licitud del pla? Al marge de les accions legals que els professors d’aquests centre puguin iniciar, el que sembla clar és que Norberto Bobbio, insigne pensador i polític italià tenia raó quan deia que la democràcia és un règim que es caracteritza per la dificultat: deixem votar a la gent i no ens donen la raó. Per esvair les habituals acusacions, aclarirem que Bobbio és un referent per a l’esquerra europea, no és cap "conservador" corporativista.

Conclusió: quan els experts en Educació inventin un nou deliri salvador, vinculat, com no a la sagrada “autonomia de centre” no oblidaran treure el molest entrebanc que consisteix en preguntar al professorat. En la seva obstinada negació del missatge salvífic de la pedagogia, podria tornar a passar que els professors votessin que no. Doncs que no votin i en paus.

facebook twitter enllaçar comentar