Rècord de barracons que ja no causen queixes0

Lectures (320) 13/09/2007, 09:21  |  el Periódico. JORDI CASABELLA

Més de 20.000 alumnes catalans escolaritzats en centres públics (d'un total de 707.000) van iniciar ahir el curs en 802 barracons, la xifra més alta que es recorda. En un centenar d'escoles i instituts l'activitat es desenvolupa íntegrament en barracons. Com ja va passar el setembre del 2004, amb el primer Govern del tripartit, les classes s'han reprès amb un increment de mòduls prefabricats respecte al curs anterior. Crida igualment l'atenció que la Comunitat de Madrid, amb una població escolar molt similar a la catalana, només tingui oficialment 31 barracons que allotgen 800 alumnes. Tot i així, aquesta mena d'instal.lacions s'han deixat de fer servir com una arma per llançar en la pugna política i el seu concurs s'ha acabat acceptant com a inevitable en el panorama educatiu.

L'elevada mobilitat geogràfica de la població autòctona vinculada al boom de la construcció de vivendes i la creixent arribada de fills de famílies immigrants han estat presentades com les responsables de la multiplicació dels mòduls provisionals. Totes dues són impredictibles i dificulten en gran manera que l'oferta de places s'ajusti a la demanda, segons els responsables de la planificació educativa. Un tercer factor, la realització d'obres de millora i l'ampliació de centres, s'ha afegit els últims temps a la relació de causes que exigeixen recórrer als barracons per reallotjar els alumnes.

Els intents d'eradicar aquesta mena d'instal.lacions han resultat un fracàs. El 2001, el Govern de CiU va elaborar un pla de xoc que n'augurava l'extinció el 2004. Com a màxim sobreviurien uns quants mòduls que es destinarien a serveis com el menjador o la biblioteca. El 2004, el primer Executiu del tripartit va elaborar un nou pla quadriennal de construccions escolars que buscava el mateix objectiu, però aquesta vegada els governants van ser més prudents i van evitar referir-se a la ràpida desaparició dels barracons. Quatre anys després, la febre constructora de la Conselleria d'Educació no ha pogut frenar la proliferació d'instal.lacions provisionals.

La millora de la qualitat dels barracons, que cada vegada és més freqüent que competeixin amb avantatge amb els edificis escolars pel que fa a l'aïllament tèrmic, la calefacció i fins i tot la il.luminació natural, i també la progressiva renovació del parc han posat fi a la seva mala fama. D'altra banda, el llenguatge ha experimentat una evolució paral.lela a aquesta transformació. En l'argot utilitzat pels responsables de la Conselleria d'Educació, el que abans era barracó, amb els anys, va passar a denominar-se mòdul i més endavant aula prefabricada.

La setmana passada, a l'adonar-se de les novetats del curs, el conseller Ernest Maragall es va referir a aquest tipus d'instal.lacions com a aularis, després de renyar amablement els periodistes per seguir utilitzant l'accepció barracó, un terme que té unes evidents connotacions negatives.

Maragall va argumentar: "El que vostès (els informadors) anomenen barracons són instal.lacions digníssimes des de tots els punts de vista". El conseller va afegir aleshores que la majoria d'aquests espais s'utilitzen "per acompanyar processos de renovació o de construcció d'escoles" i que la mitjana de temps que es mantenen en un mateix centre "ha disminuït dràsticament" respecte al passat. En el passat el nombre d'alumnes escolaritzats en barracons va ser objecte d'agres po- lèmiques. A l'inici del curs 2001-2002, per exemple, el sindicat USTEC-STES va presentar un estudi per demostrar que el nombre d'alumnes que utilitzaven les aules prefabricades doblava la xifra que havia facilitat el Govern d'aleshores. Els 10.000 usuaris d'instal.lacions provisionals eren, en realitat, 20.000, segons va rebatre amb detall el sindicat.

BALL DE NÚMEROS

La relaxació de les crítiques a les autoritats educatives per l'augment de volum del parc d'instal.lacions provisionals ha provocat fins i tot que els serveis tècnics de la conselleria no hagin hagut de quantificar el nombre d'alumnes que fan ús, no solament de manera habitual sinó també intermitent, dels 802 mòduls provisionals que a final d'any es reduiran, d'acord amb les seves previsions, a 760. El setembre de l'any 2006 ja es va assegurar que eren 677, però que aviat serien menys. És evident que, encara que portin camí de perdre l'estigma i hagin deixat de ser barracons per arribar a convertir-se en aularis, no són plat del gust de les autoritats educatives.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal