El mocador islàmic a les escoles?0

536 05/10/2007, 08:28    El Punt. JOAN CORNEY, MESTRE JUBILAT/GIRONA.

Vaig fer de mestre força anys a l'escola Annexa de Girona. Com tothom, hauré tingut encerts i desencerts. Però he de destacar amb orgull i satisfacció el caràcter inclusiu i integrador d'aquesta escola, admetent que, com en tota acció humana, també hi poden haver hagut errors.

No fa pas tant, en l'exercici de les funcions d'inspector d'ensenyament i de president de la Comissió d'Escolarització de Girona ciutat, vaig constatar a bastament com aquest centre mantenia aquesta mateixa voluntat d'acollida.

Per això lamento algunes manifestacions –també de responsables polítics– que es poden interpretar com a acusacions de discriminació dirigides al centre o a la seva direcció. Perquè estic convençut de poder afirmar amb tota rotunditat que difícilment es pot trobar una altra persona que superi l'actual director de l'escola Annexa de Girona en bona disposició per acollir l'alumnat més divers.

I si s'hagués produït algun desencert en aquest procés d'escolarització, no podria ser degut també a l'ambigüitat amb què tracta aquesta temàtica l'administració educativa?

Per què a Catalunya no disposem d'una llei promulgada democràticament amb reglaments que regulin amb precisió i claredat aquestes situacions escolars? Per què han de ser els centres –i les directores i els directors– els qui han de patir pressions en tots sentits per aquesta evident mancança?

Proclamo que el dret a l'educació és i ha de ser un dret prioritari, però no a qualsevol preu. Aquest dret només s'ha de «recordar» a un director que intenta explicar i aplicar els principis d'un reglament de règim intern que pretén evitar diferències, discriminació i/o marginació entre l'alumnat? No s'hauria de «recordar» també aquest mateix dret a qui, coneixent aquest RRI i la seva finalitat, es nega a acceptar aquests principis i en priva la seva filla des de la intransigència?

L'escola Annexa de Girona, les comunitats educatives catalanes i la ciutadania de Catalunya es mereixen alguna cosa més que recomanacions de tolerància i acceptació de la diferència en un sol sentit.

Potser ja seria hora que el govern i el Parlament de Catalunya, com reclama aquesta escola, posessin fil a l'agulla. Estic en total desacord amb el contingut de l'editorial d'ahir quan ho qualifica de demagògic si es fa a partir d'un únic cas. M'atreveixo a afirmar que justament seria tot el contrari: seria reconèixer una realitat latent que necessita accions valentes de prevenció i sentit d'anticipació. En canvi, no posar-s'hi es pot interpretar com una voluntat d'ignorar aquesta realitat i de mantenir el cap sota l'ala.

La junta de directors de Girona vol que Educació posi per escrit com cal actuar en casos de conflicte

La junta de directors de la ciutat de Girona va entregar ahir un escrit al conseller d'Educació, Ernest Maragall, en què demana al govern que estipuli per escrit com cal actuar en casos de conflictes similars al de l'escola Annexa de Girona amb l'alumna que duia el xador. Tot i això, Educació manté la voluntat de no regular l'ús de símbols religiosos i de deixar que cada centre resolgui cada cas. El president del PP, Mariano Rajoy, va criticar ahir l'actuació del govern.

Els 22 directors dels centres de la ciutat de Girona van consensuar dilluns passat un text que ahir es va fer arribar a la conselleria d'Educació en el qual expressen la seva «preocupació» sobre com han d'actuar els centres en casos de conflicte.

En el text consensuat, els responsables dels centres educatius consideren que la decisió del govern d'apostar per una solució diferent de la que proposava el centre comporta incertesa i troben que «seria bo que el govern concretés per escrit com s'ha d'actuar». També es qüestionen com hauran d'actuar si la situació es reprodueix en matèries com ara en educació física o música.

Malgrat això, Educació manté el seu criteri, i el secretari de polítiques educatives, Francesc Colomé, va defensar ahir que el cas de Girona és «aïllat» i va apostar per deixar a criteri dels centres i les famílies la resolució de cada cas. El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, va considerar que l'escolarització de la nena era prioritària i va dir: «Portar un vel, una estrella de David o una creu ho fa de manera lliure i voluntària; pot fer totes les matèries sense problemes.»

RAJOY, A FAVOR DEL CENTRE

En l'allau d'opinions sobre el cas, el president del PP, Mariano Rajoy, va criticar la decisió del govern d'obligar l'escola a readmetre l'alumna. Rajoy entén que s'ha cedit «a un xantatge per part d'una persona contra les normes del centre».

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici