Sarkozy i el final de l'escola reformista0
644 05/10/2007, 08:38 El Punt. Joan Samaniego i Raventós. Delegat d'ASPEPC·SPS #Opinió,
És clarament perceptible que Sarkozy vol deixar una empremta personal en tot allò que toca; que vol ser el que Nietzsche en diria un destÃ. D'esperit no n'hi falta, però la vella Europa desconfia –i el segle XX li dóna poderoses raons– de les grans intuïcions polÃtiques pel seu connatural personalisme. Tanmateix, però, l'antÃdot ja fa temps que funciona i és prou eficient: una democrà cia estable i fortes dosis de pragmatisme d'arrel anglosaxona apaivaguen el perill.
El discurs de Sarkozy mereix una lectura detallada.
Malauradament, a la Pell de brau gaudim d'altres idees i d'altres experts aliens a la cultura que domina a França.
Actualment, potser, el perill rauria més en la mala administració del remei. La democrà cia mai no hauria de servir com a fonament de la demagògia populista i de l'interès partidista.
Una bona lliçó d'intuïció i pragmatisme és la que ha desplegat fins ara Sarkozy. Això, i la voluntat del poble francès han portat a la fallida la Ségolène-Hollande SL. Dirigir un partit polÃtic a la façon d'una empresa de serveis de l'espectacle porta fatals conseqüències. I encara ha resultat més sorprenent la intel·ligència sarkozyiana en l'ús dels clà ssics: un simple i cesarià divide et vinces i el PSF queda en quadre. Val a dir, però, que el nou president haurà de recórrer a quelcom més que el saber clà ssic per executar la bateria de mesures econòmiques i socials que proposa. Són de duresa real i ja han despertat la veu dels sindicats francesos. La baguette és sagrada i no s'hi juga.
En matèria educativa, recentment, Sarkozy també hi ha volgut dir la seva. Coincidint amb l'inici del curs escolar, va enviar una Lettre aux Éducateurs. Una missiva on reflexiona sobre l'educació, una declaració d'intencions, un discurs sense concrecions legals. A casa nostra, com sovint passa, se n'ha fet un resum amb els tòpics pseudoprogressistes usuals: Sarko vol més disciplina, més rigor; vol que l'alumnat s'aixequi de la cadira quan arriba el docent a l'aula, que es tregui la gorra... i poca cosa més. Una mena de crit d'alarma davant trencaments isquiotibials i pèrdues d'autoestima, que tindrien com a probable efecte les seves humiliants i retrògrades mesures. El discurs de Sarkozy, emperò, mereix una lectura més detallada. Perquè a la majoria dels docents poc ens importa si la canalla s'aixeca o no dels seus seients quan entrem a l'aula, però sà que ens importa, i molt, recuperar una «educació del respecte». Tal com apunta la carta, el respecte hauria de ser, precisament, el fonament de tota educació. Convidant a fer-ne la lectura, ens limitarem aquà a esbossar-ne algun tret significatiu.
La refondation educativa que la Lettre vol impulsar ni pretén ressuscitar l'escola tradicional centrada en el saber –tot i lloar la seva grandeur– ni tampoc perpetuar el model reformista. S'entén, de manera dialèctica, que una escola ha estat conseqüència-reacció de l'altra, però que ha arribat el temps en què el reformisme també ha de canviar. Els motius són punyents: dèficit en la transmissió del saber, dels valors i de la cultura comuna, devaluació general de l'autoritat i del respecte, fracàs escolar per falta d'interès i d'exigència, infantilització de l'alumnat i major desigualtat social.
Sarkozy proposa una difÃcil sÃntesi on s'inclogui el millor de cada escola. A redós sempre de la laïcitat, el saber il·lustrat i la tradició intel·lectual francesa, reclama un ensenyament que faci créixer la persona tot respectant-ne la individualitat, que fomenti la cultura general com a font indispensable per a una comprensió integral dels diferents à mbits d'especialització, que tracti la diversitat sense descuidar la necessà ria participació en una cultura comuna. Educar, diu gairebé de manera poètica, ha de consistir a despertar la consciència individual i elevar-la, per graus, fins a la consciència universal. Les eines les tenim ben a l'abast: potenciar la bona literatura, l'art, la ciència i la filosofia és promoure el gust pel que és just, bo, bell i vertader. Malauradament, a la Pell de brau gaudim d'altres idees i d'altres experts aliens a la cultura que domina a França. Diuen que a la reforma només li calen retocs i recursos materials, que hem d'ensenyar base i que el nivell és cosa università ria o empresarial, que el fracà s escolar al Batxillerat s'acabarà si el fem atractiu, allargant-lo tres anys si cal. En definitiva, el vell paradigma reformista es resisteix al canvi.
Sarkozy vol una educació que sà piga transmetre el més emocionant, patètic i trà gic de l'home. Nosaltres preferim la tragicomèdia.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2577280
facebook
twitter
enllaçar
comentar
Comentaris
Sense comentaris.Afegir comentari
Atenció al professorat
Dirigiu les vostres consultes i/o les peticions de visita de centre al Centre d'Atenció al Professorat.