Cada vegada més secundaris0

442 23/11/2007, 08:23    AVui

Un dels debats més recurrents en la Catalunya dels darrers anys ha estat el de l’educació. Qui més qui menys hi ha detectat un enorme forat negre que s’engrandeix cada vegada més. A l’hora de repartir la culpa tothom n’admet una part –pares, mestres i alumnes– tret de l’administració. Ernest Maragall no n’és cap excepció. Qui sent parlar el conseller arriba a la conclusió que som l’enveja d’Oxford. Per això cal agrair tant que instàncies privades, com ara la Fundació Jaume Bofill, fiquin el dit a la nafra que put.

Segons aquesta entitat, l’educació secundària a Catalunya ha arribat a uns nivells tan lamentables que caldria demanar una intervenció urgent de les Nacions Unides. Catalunya és cap en taxa de repetició i cua en taxa de graduació. I cada vegada anem pitjor. Potser el fracàs de l’ensenyament no és més que el mirall del desconcert social que patim. Els catalans vam viure bé contra el franquisme amb solucions progressistes a problemes autoritaris i la recepta s’ha enquistat. Ara patim una manca total de disciplina, autoexigència, excel·lència, de tots aquells valors que de manera equivocada hem situat del costat ultramuntà.

És cert que la situació actual no només respon a una causa. Hi ha una deficiència enorme en les inversions públiques i un sentiment social potser just de culpa perquè els pares en aquest país postmodern han cedit la responsabilitat de ser-ne als mestres. Sigui com sigui, el debat hauria de fer lloc a l’acció. I l’acció hauria de ser un pacte que, per exemple, tragués l’àrea de l’educació de la brega política. ¿Seria possible un acord global educatiu que definís una estratègia de xoc pilotada per un gran equip consensuat entre tots els partits? No? Doncs cada dia més burrets.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici