[PISA] Els alumnes catalans empitjoren0

483 29/11/2007, 09:46    el Periódico. JORDI CASABELLA/ANTONIO M. YAGÜE

L'Informe PISA mostra un retrocés respecte al 2003, mentre que altres autonomies han avançat.

Un dels termòmetres educatius més fiables en l'àmbit internacional, l'informe trianual del Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants (PISA), ha tornat a detectar que els alumnes catalans de 15 anys retrocedeixen entre els espanyols en matèria de coneixements de cultura científica. Si l'última vegada que se'ls va auscultar, el 2003, van obtenir 502 punts, per sota dels resultats de la revisió del 2000 (506), ara només n'han aconseguit reunir, de mitjana, 491. La mitjana espanyola se situa per sota, en els 488 punts, com el 2003, cosa que manté el país en el lloc 26 entre els 40 més industrialitzats del món.

Les proves de l'Informe PISA, que patrocina l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), es proposaven aquesta vegada avaluar, bàsicament, la cultura científica. El 70% de les 62 preguntes que es van plantejar als 15.000 estudiants espanyols de centres públics i concertats que s'hi van sotmetre el 2006 pertanyien a aquest àmbit. Les dues avaluacions anteriors (2000 i 2003) havien focalitzat l'atenció en la comprensió lectora i el domini matemàtic, respectivament, i únicament el 15% de les preguntes s'interessaven per les ciències.

D'acord amb les dades de l'informe de l'any 2006, que l'OCDE no preveu fer públics fins dimarts que ve però que ahir va filtrar el setmanari Magisterio, és possible concloure que Catalunya ha perdut terreny en matèria de coneixements científics dels seus adolescents, malgrat que es tracta d'informes amb diferents paràmetres que no sempre són comparables.

CANVI EN L'ESCALAFÓ

Els alumnes catalans de 15 anys encapçalaven el 2003, juntament amb els de Castella i Lleó, la classificació espanyola, i tenien 18 punts d'avantatge (502 enfront de 484) respecte als bascos. Ara, set comunitats (Castella i Lleó, la Rioja, Navarra, Cantàbria, Astúries, Galícia i el País Basc) avantatgen Catalunya, que ha perdut pel camí 11 punts (491) i es col.loca només per davant d'Andalusia (474).

Catalunya és a la cua d'aquestes nou comunitats, però n'hi ha vuit més de les quals s'ignoren els resultats (entre aquestes, Madrid) perquè no han demanat que fossin avaluades en solitari. Previsiblement els seus resultats, que estan camuflats dins dels d'Espanya, són, en la majoria dels casos, pitjors que els de l'alumnat català.

Les proves també permeten saber quins són els països i les comunitats autònomes espanyoles amb més alumnes per sota d'un nivell considerat com a mínim (409 punts). Espanya, amb el 20% dels alumnes per sota d'aquest llindar, es troba entre els països de l'OCDE que en surten més mal parats. Catalunya compta amb el 19% dels avaluats en aquesta situació, lluny del 9% de Castella i Lleó, el 10% de la Rioja i el 12% d'Aragó.

ELS MÉS APLICATS

Espanya és també un dels països que queda curt en percentatge d'estudiants amb un alt nivell d'excel.lència. La franja d'alumnes amb més bons rendiments equival a un 5% de l'alumnat. Navarra i la Rioja doblen aquest percentatge. Catalunya es queda en el 4%.

L'anàlisi comparada entre països i comunitats autònomes avaluades permet situar Castella i Lleó i la Rioja per sobre d'Alemanya; Aragó, per davant de Suïssa; Navarra, en el nivell d'Àustria; Astúries, igual que Irlanda, i Galícia, més amunt que Suècia.

Els rendiments de l'alumnat del País Basc són equiparables als de França, i els del sistema educatiu català, als d'Islàndia. Andalusia rivalitza amb Portugal. Espanya aconsegueix els mateixos resultats, sempre pel que fa a l'àmbit de la cultura científica dels escolars de 15 anys, que Eslovàquia i Lituània, i molt similars als dels Estats Units i Noruega. La majoria dels països de la Unió Europea ens avantatgen, amb les excepcions d'Itàlia, Portugal, Grècia i Romania.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici