100 preguntes sobre el suspens educatiu0

1134 04/12/2007, 13:20    el Periódico, JORDI CASABELLA/JORDI SUBIRANA   #LOGSE,

Recollint un símil que agrada al conseller Ernest Maragall, el de comparar l'educació amb un vaixell que avança a tota vela, a continuació hi ha un inventari de les vies d'aigua que poden portar fins al naufragi. L'hem volgut fer coincidir amb la presentació avui mateix de l'Informe PISA, del qual fa uns quants dies es van avançar els resultats que feien referència a la cultura científica, en què Catalunya retrocedeix des de l'any 2000. El suspens en educació té molts culpables.

1.¿El mestre ha perdut consideració social?

El docent no té la credibilitat d'abans. I fins i tot hi ha famílies que, en situacions de conflicte, li falten al respecte. El dèficit de prestigi social condiciona inevitablement l'exercici de la professió. Aquesta situació no es produeix en l'ensenyament superior, en què el professorat conserva un halo de reputació social.

2.¿Per què és difícil que els centres comptin amb un equip de professorat estable?

Les places que no són de propietat surten cada any a subhasta, de manera que qualsevol funcionari amb antiguitat i galons les pot ocupar i desplaçar el docent que fins llavors feia la tasca. Tenir la feina més a prop de casa és una de les raons que se solen invocar per canviar de centre. La llei orgànica d'educació fa possible que les direccions dels centres puguin escollir professorat, encara que amb limitacions, cosa que la Conselleria d'Educació vol explorar més a fons en la futura llei d'educació de Catalunya. Els sindicats han dit que no permetran una retallada dels drets adquirits dels docents.

3.¿Per què no es fan més classes en anglès?

Hi ha un gran consens al voltant de la idea que és impossible que els estudiants sàpiguen anglès al final de l'ESO si únicament reben, com a màxim, tres hores de classe de la llengua estrangera a la setmana. La solució passa per estar més temps en contacte amb la llengua i fer-la servir amb fins comunicatius, de manera que es puguin cursar assignatures no lin- güístiques en anglès. Però ara mateix no hi ha docents preparats.

4.¿Què fa antipàtiques les Matemàtiques?

La falta de formació del professorat en didàctica de les Matemàtiques és en bona mesura responsable dels baixos rendiments d'aquesta assignatura transcendental en l'itinerari formatiu, sostenen els experts.

5.¿Són els sindicats impermeables als canvis?

El sistema funcionarial que regula l'activitat del gruix dels ensenyants (els que treballen en centres públics) és rígid i, en molts aspectes, ha quedat desfasat. Els sindicats en són conscients, però temen que l'Administració acabi desmantellant les conquistes socials de la professió. Els sindicats de classe, que no estan únicament sotmesos a les influències dels treballadors del sector, es mostren més predisposats a negociar determinats plantejaments que no pas les organitzacions nascudes en l'àmbit docent.

6.¿Quants ensenyants segueixen cursos de formació permanent?

Un de cada quatre va participar en alguna mena d'activitat formativa una vegada acabades les classes de l'últim curs, durant uns dies o setmanes del juliol, cosa que Educació va presentar com un avanç respecte a anys anteriors. El cert és que la formació permanent té poc èxit entre la majoria del col.lectiu, especialment la que es programa al llarg de l'any, i la seva qualitat és posada en qüestió.

7.¿Tenen els directors escàs poder sobre el professorat?

Una de les raons que exposen els directors per no prendre decisions és que a penes tenen competències sobre el professorat. Es limiten a ratificar les decisions assembleàries del claustre de professors o a assumir les que ha adoptat la majoria. La professionalització de la dirección escolar continua pendent.

8.¿Per què el procés de selecció del professorat de secundària peca de falta de rigor?

El Curs d'Adaptació Pedagògica (CAP) que han de seguir els llicenciats que volen exercir com a ensenyants ha estat, tradicionalment, un colador. És freqüent que accedeixin a la professió titulats que coneixen la disciplina en què s'han graduat però que disposen d'un bagatge limitat d'estratègies per transmetre els seus coneixements. La posada en marxa de l'espai europeu d'educació superior obligarà els futurs docents de secundària a cursar un màster d'un any, amb un període de pràctiques selectives, per poder exercir.

9.¿Com són les pràctiques dels mestres de primària?

Les pràctiques, mal supervisades, no tenen les característiques pròpies d'un període de prova. La durada dels estudis universitaris per obtenir el títol de mestre creixerà de tres a quatre anys amb la reforma universitària que es portarà a terme i el període final de pràctiques ocuparà un curs acadèmic complet.

10.¿Com s'avalua l'activitat del professorat?

Una vegada han guanyat la plaça en oposició, els funcionaris docents no són sotmesos a cap mena d'avaluació sistemàtica, més enllà de la que comporta el control del compliment de les seves obligacions laborals. L'Administració ha anunciat la voluntat de modificar aquesta situació.

11.¿Les condicions de treball dels ensenyants són pitjors a la concertada que a la pública?

Encara que la regulació en matèria de salaris entre tots dos col.lectius s'ha aproximat, els docents de la privada segueixen discriminats. La seva participació en la presa de decisions dels col.legis també és més feble.

12.¿Sap el professorat afrontar situacions de conflicte a les aules de secundària?

Un dels aspectes més deficitaris de la formació dels professors es refereix a la capacitat de gestionar situacions de conflicte davant un alumnat que, en ocasions, suporta malament l'obligació de quedar- se a les aules fins als 16 anys. La missió que van inculcar a l'ensenyant en la seva formació es torna impossible.

13.¿Per què la professió docent ha perdut prestigi social?

El col.lectiu és víctima dels canvis socials, que han devaluat el paper hegemònic del mestre com a transmissor de l'educació i també de la cultura a les noves generacions, una funció que actualment han de compartir amb altres agents, com ara els mitjans de comunicació.

14.¿Fa falta que altres professionals auxiliïn els docents a les escoles?

Els nens hiperactius o amb trastorns mentals no diagnosticats fan augmentar les estadístiques de fracàs escolar. Els professionals capaços de detectar i combatre aquestes afeccions que avui intervenen en la vida dels centres són escassos.

15.¿Són governables les aules amb més de 25 nens de 3 anys?

Les classes saturades poden convertir-se en un problema en qualsevol curs, però és a P-3, un nivell en què hi ha criatures que no controlen els seus esfínters, on la funció del mestre que s'enfronta a la situació en solitari, almenys durant una part de la jornada, es fa molt costa amunt. I no solament es tracta del fet que l'ensenyant pugui fer la seva tasca de manera més còmoda, sinó que els nens puguin treure el màxim profit de l'estada a l''aula.

16.¿Quin ús es fa de les noves tecnologies?

Els centres educatius s'estan convertint en magatzems d'ordinadors, que es fan servir per familiaritzar els nens amb els rudiments de la informàtica i com a suport de materials educatius, però rarament com a instruments al servei de la didàctica i l'aprenentatge dels coneixements que es transmeten als alumnes. La majoria del professorat té una formació informàtica a nivell d'usuari, però no es planteja esprémer la capacitat de l'ordinador com a alternativa als mètodes clàssics d'aprenentatge com ara el llibre.

17.¿Falta professorat?

Els últims tres anys, s'han incorporat prop de 12.000 mestres i professors a les aules públiques. La implantació de la sisena hora addicional de classe diària en primària i els pactes amb els sindicats perquè els mestres vegin reduïdes les hores de contacte amb els alumnes a l'aula, encara que l'horari de permanència al centre segueixi sent el mateix, han suposat una injecció de cavall de recursos humans en el sistema. A manera d'exemple, a Finlàndia, paradigma del paradís educatiu, 48.000 docents atenen una població de 600.000 estudiants. Aquí són més de 84.000 per a 1,1 milions. Hi estem molt a prop.

18.¿Hi ha moltes baixes laborals?

És un secret ben guardat, però la xifra de substituts és bastant elevada i hi ha alguns indicadors que l'atribueixen no tant a les llicències de tota mena sinó a les absències per malaltia. La situació difereix a la concertada.

20.¿Sovintegen les depressions?

És una de les malalties de risc que afecten més la professió, igual que els problemes a les cordes vocals.

21.¿Tenen moltes vacances?

Uns 90 dies naturals a l'any, al marge de les festes del calendari laboral de què també es beneficien la resta dels treballadors.

22.¿Quant cobren?

Depèn de diferents factors, però la majoria del professorat de l'ensenyament no universitari es mou en una forquilla que va dels 25.000 als 35.000 euros anuals. Els catedràtics superen aquestes xifres. Els docents espanyols, especialment els de secundària, es troben entre els més ben pagats de la UE en els compassos inicials de la seva carrera professional.

23.¿Recauen sobre els ensenyants altres greus responsabilitats?

Sí. L'escola, per posar un exemple, és un dels primers llocs on es detecta si un menor pateix maltractaments.

24.¿És una feina vocacional?

Sens dubte. Si no, el desgast laboral porta a perdre l'interès per l'alumnat.

25.¿Ha desaparegut de la universitat el professor que dicta apunts?

Juntament amb un un sector que recorre a noves tècniques, sobreviu el professorat que llegeix els apunts, a vegades els mateixos que fa una dècada. O dues.

Els neguits de les famílies

26.¿Què valoren els pares a l'hora de matricular els fills a l'escola?

El tipus de família que hi va i, més secundàriament, l'estat de les instal.lacions influeixen en la decisió.

27.¿Intenten col.locar els nens a l'escola quan tenen febre o una malaltia contagiosa?

Hi ha certes perspectives, com ara que el nen es quedi a casa durant una setmana perquè té polls, que alimenten la temptació dels pares de mirar cap a un altre costat. En ocasions, l'escola és vista més com un centre assistencial que educatiu, entre altres coses perquè no hi ha serveis públics alternatius on deixar els nens quan els progenitors han de fer front a obligacions laborals inajornables. Els abusos han posat els centres a la defensiva i, per exemple, no és estrany que en els reglaments interns es prescrigui que, si al cap de 10 minuts de l'hora de sortida un pare no ha recollit el seu fill, s'avisa la policia municipal perquè se'n faci càrrec i l'acompanyi a casa.

28.¿Els llibres de text constitueixen una càrrega familiar?

Són cars per a les famílies i també per a l'Administració, allà on els finança. La política empresa a Catalunya per fomentar- ne la reutilització i abaratir-ne el cost ha arribat a menys d'una tercera part dels més de 3.000 centres i sembla haver tocat sostre.

29.¿Les rendes baixes poden accedir a les guarderies públiques?

El creixement del nombre no ha aconseguit democratitzar-ne l'accés, de manera que són les rendes més baixes les que, freqüentment, tenen dificultats per fer front a les quotes.

30.¿Els pares s'impliquen en la tasca formativa?

Hi ha famílies que deleguen en l'escola la tasca d'educar els fills. Algunes arriben a mostrar-se exigents fins al punt d'ignorar la seva responsabilitat educativa.

31.¿Els pares fomenten la indisciplina?

Molts pares no solament justifiquen la indisciplina dels seus fills, sinó que desautoritzen els professors. Han renunciat a marcar límits, a enfrontar-se als fills, i això compromet l'escola.

32.¿Quins hàbits nocius es fomenten a casa?

Un dels més freqüents és l'excés d'hores que els nens passen davant el televisor, però també l'abús dels videojocs. Tots dos desincentiven l'interès per la lectura, que els resulta molt més avorrida.

33.¿Per què hi ha pares que no s'interessen pel funcionament dels centres escolars?

Els pares que van a les assemblees són minoria. La falta de temps és un dels pretextos habituals per justificar la seva absència. Això porta a delegar en la direcció del centre i en els pares que es presten a col.laborar amb ella la resolució dels conflictes.

34.¿Hi ha pares que utilitzen les activitats extraescolars com un servei per aparcar els nens?

La realització d'activitats extraescolars respon a vegades a l'interès dels pares per prolongar l'estada de l'alumne al centre escolar. Conciliar l'horari dels fills amb l'horari laboral a vegades exigeix recórrer a aquest recurs amb independència del valor educatiu de les activitats.

35.¿Per què es camufla l'absentisme de l'alumne?

Entre l'alumnat absentista és freqüent trobar pares que encobreixen els fills, i en justifiquen absències injustificables.

36.¿S'atenen els consells de les mestres sobre el desenvolupament dels més petits?

Les mestres de P-3 solen conviure amb situacions com la d'un nen aferrat al seu xumet o que encara utilitza bolquer. En classes abarrotades amb 25 nens és de vital importància que les criatures aprenguin com més aviat millor a controlar els seus esfínters. Però els esforços que es porten a terme a l'aula no sempre es veuen correspostos amb els que es fan a casa.

37.¿Es tenen en compte les opinions dels pares a les escoles?

Als centres públics i concertats els pares poden participar en la presa de decisions a través del consell escolar, en què són necessaris els seus vots per poder adoptar alguns acords. A l'escola pública, no és gens estrany que en els consells hi hagi vacants per cobrir en el sector dels pares o que els titulars amb prou feines hi facin acte de presència. I a les escoles concertades, és estrany que mantinguin postures enfrontades amb les de la direcció del centre.

Les faltes de l'alumnat

38.¿Per què escassegen la disciplina i l'esforç?

La depreciació social d'aquests valors ha travessat el llindar de l'escola i s'hi ha instal.lat.

39.¿Són massa llargues les vacances estivals?

Tornar a l'escola 84 dies després d'haver-la abandonat no fa cap bé als estudiants, almenys segons una tesi cada vegada més estesa tant entre els pares com entre els educadors. En l'ensenyament primari, és gairebé inevitable que l'alumnat oblidi, entre el juny i el setembre, part del que ha après i que els mestres hagin d'invertir les primera setmanes a repassar el que es donava per sabut. En els primers mesos de l'any, per contra, es troba a faltar un petit descans vacacional perquè l'alumnat recuperi forces, com passa en altres països, on la pausa de l'estiu s'escurça. La clau per poder emprendre una reforma en aquest sentit és mantenir les escoles obertes, almenys durant els períodes festius programats al llarg del curs, perquè els nens hi puguin seguir anant per fer activitats d'oci supervisades per monitors. El problema consisteix a determinar qui es fa càrrec del cost d'aquest servei.

40.¿Per què els nens de primària no repeteixen?

La cultura de la promoció automàtica de curs està fermament ancorada a la primària, fins i tot quan el mestre constata que l'alumne "no progressa adequadament". Un estudi recent de la Fundació Jaume Bofill ha posat en relleu que les repeticions de curs entre els escolars de 6 a 12 anys són fins a quatre vegades més freqüents a la resta d'Espanya. Aquest comportament comporta que el fracàs es traslladi a la secundària, on a Catalunya l'índex de repetidors es dispara.

41.¿L'escola és un focus de violència?

L'assetjament escolar s'ha convertit en una preocupació real, tot i que de proporcions sovint imaginàries, que ha introduït un factor d'inquietud entre el professorat, les famílies i els mateixos alumnes.

42.¿Els escolars dormen poc?

La influència de la televisió en la vida dels nens i la relaxació de la disciplina familiar origina que milers d'alumnes tinguin dificultats per concentrar-se en les tasques escolars o que pateixin somnolència a classe.

43.¿S'ha d'ensenyar seguretat viària a l'escola?

Igual que passa amb altres sabers i habilitats, com les pràctiques de primers auxilis, l'alumne s'ha de familiaritzar sumàriament amb aquests coneixements en algun moment de l'escolarització. La qüestió és si s'hi ha de prestar tanta atenció que acabi per retallar el temps destinat a les matèries bàsiques. Una cosa similar passa amb les classes de natació dins de l'horari escolar. ¿És una missió de l'escola ensenyar a nedar l'alumne?

44.¿És important que els alumnes inverteixin hores a preparar festes i exhibicions?

En l'etapa de la primària és habitual que, entre altres manifestacions festives, els nens preparin els festivals de Nadal o de final de curs, en detriment de les hores lectives.

45.¿Qui boicoteja les classes de secundària?

L'ampliació de l'edat d'escolarització obligatòria dels 14 als 16 anys va comportar la presència a les aules d'estudiants que fins llavors a aquella edat estaven al carrer. Simultàniament es va encunyar el terme objectors escolars per denominar els joves que, obligats a estar als centres, es dediquen a dificultar el funcionament normal de l'aula davant la impossibilitat d'evadir-se'n físicament. Els objectors s'han convertit en una càrrega feixuga per al professorat sotmès a aquest permanent desafiament. La idea, prevista en la llei orgànica d'educació, de programar itineraris formatius al final de l'ESO que encaixin amb els interessos d'aquest sector de l'alumnat i eviti la seva segregació pot alleujar la situació, però la seva extensió topa amb la insuficiència de recursos econòmics.

47.¿Hi ha alumnes, i pares, que agredeixen el professorat?

Les agressions físiques són molt limitades, però causen una gran alarma. Les més habituals són les agressions verbals. Els partidaris de la mà dura troben més complicitat en l'Administració a l'hora de castigar els pares violents que els alumnes violents.

48.¿Hi ha molts abandonaments a la secundària?

Repetir sense un pla individualitzat que se centri en els dèficits formatius de l'alumne situa molts estudiants al llindar de l'abandonament dels estudis abans de l'obtenció del graduat en ESO, el títol elemental per acreditar el nivell formatiu en el mercat laboral.

49.¿Per què els rendiments acadèmics són baixos en comparació amb altres països?

Els estudis internacionals més creïbles, com l'informe PISA, deixen en mal lloc els estudiants espanyols que estan pròxims a finalitzar, als 15 anys, l'estada obligatòria a les aules. Ens resta el consol que Portugal i Itàlia, que destinen més diners a l'ensenyament no universitari que Espanya i Catalunya en relació amb el seu producte interior brut, encara obtenen resultats pitjors. La desfavorable posició espanyola en el context educatiu internacional té molt a veure, d'acord amb bona part dels experts, amb la insuficiència de recursos públics que es dediquen a un sistema que arrossega un dèficit endèmic.

50.¿Per què hi ha graduats en ESO que són analfabets funcionals en anglès?

Bona part dels estudiants que es graduen en ESO són incapaços de desenvolupar-se amb normalitat en anglès en situacions quotidianes després d'haver-lo estudiat uns quants anys. Els experts ho atribueixen al poc temps que es dedica a l'aprenentatge de l'idioma i, sovint, al fet que el model de llengua a què han estat exposats no ha estat el correcte, ja que ni la pronunciació ni l'entonació del professor eren sempre les adequades.

51.¿Com repercuteix el consum d'alcohol en els rendiments?

La popularització de la pràctica del botellón ha propagat l'afició per la beguda entre els adolescents. Lògicament és a la secundària on se'n comencen a notar els efectes. Els pares tendeixen a treure-hi importància i a mirar d'evitar l'enfrontament.

52.¿Què passa amb les drogues?

També s'ha rebaixat l'edat en què els joves s'inicien en el consum de drogues. La seva incidència en el sistema educatiu està per estudiar.

53.¿Hi ha elevats nivells d'absentisme escolar?

En algunes zones i en alguns col.lectius determinats, sí. És més aviat un problema delimitat, però allà on es dóna adquireix notables proporcions.

54.¿El percentatge de titulats universitaris que inverteixen més anys dels previstos per acabar la carrera és alt?

Tot i que depèn de la universitat, a la majoria són una minoria els estudiants que es diplomen o es llicencien en el temps previst. Fins i tot en estudis curts i molt vocacionals, com són els d'Infermeria, no arriba al 50% el percentatge dels que a Espanya obtenen el diploma en els tres anys fixats.

55.¿Abunden els alumnes que només van a la universitat quan hi ha examen?

El model d'avaluació permet assistir a la facultat només en ocasions puntuals: quan hi ha exàmens, almenys en una part dels estudis. Amb l'entrada en funcionament de l'espai europeu d'educació superior és previsible que aquesta situació canviï i moltes carreres requereixin més participació presencial.

56.¿Hi ha mobilitat estudiantil?

Bastant poca. La falta d'ajudes econòmiques potencia el criteri de proximitat a l'hora d'escollir la universitat. La precarietat en el domini d'idiomes complica l'opció de sortir a l'estranger.

Les llacunes de l'Administració

57.¿S'abandonen plans d'innovació educativa per falta de finançament?

L'escassetat de recursos origina a vegades que s'ajornin projectes o que es portin a la pràctica de manera parcial.

58.¿Falten recursos per desdoblar grups i fer seguiments individualitzats a secundària?

La incorporació en pocs anys de milers d'estudiants estrangers ha fet més difícil la tasca educativa, que té la necessitat de més professors.

59.¿Són poc rigoroses les avaluacions de coneixements mínims de l'alumnat?

És el mateix centre el que tutela la realització de les proves dissenyades per l'Administració, i això resta valor als exàmens, ja que al ser el col.legi una part interessada és lícit pensar que vol que els resultats siguin bons. El nivell d'exigència de les proves és qüestionat, a més, des del mateix col.lectiu docent.

60.¿S'emprenen campanyes per fomentar la participació dels pares en l'escola?

Moltes famílies viuen amb indiferència el procés d'escolarització dels seus fills, però l'Administració tampoc adopta iniciatives per combatre aquest flagell.

61.¿Explica l'Administració als pares els avantatges que comporta escolaritzar els fills en un centre amb un percentatge moderat d'immigrants?

Les actuacions per combatre la infundada mala reputació que entre les famílies autòctones tenen els centres que compten amb una presència visible d'estrangers, encara que no arribin al 20% de l'alumnat total, són molt limitades i, quan n'hi ha, les solen encapçalar els municipis.

63.¿És positiu que existeixi la privada?

La dimensió que té la privada, gairebé tota concertada i una gran part de caràcter religiós, prové dels anys en què va fer una tasca de suplència de la pública, ja que el seu raquitisme impedia poder afrontar les necessitats d'escolarització. Les dues xarxes són finançades avui amb fons públics i l'objectiu de l'Administració és que, preservant el seu caràcter, siguin igual d'accessibles per a tota mena de famílies i no hi hagi diferències de qualitat.

64.¿S'han d'obrir centres concertats als barris amb immigrants?

És una idea que preconitza el conseller Ernest Maragall perquè la privada aculli més estrangers, però la seva plasmació no sembla fàcil.

65.¿Per què hi ha concentracions artificials d'alumnat estranger?

El 85% dels 130.000 immigrants matriculats en el sistema educatiu català van a les escoles i instituts públics, però la xarxa pública només escolaritza el 60% dels alumnes autòctons. És a dir, 25 punts percentuals menys. Les aules de la concertada, que acullen gairebé el 40% dels escolars catalans, compta amb un exigu 15% d'estrangers. Les concentracions d'alumnes arribats de fora provoquen l'aparició d'escoles gueto públiques de les quals deserten les famílies autòctones. Per evitar el que és vist com un estigma que comporta que ningú esculli voluntàriament aquests centres, hi ha escoles públiques que s'afanyen a promoure pràctiques de selecció d'alumnat similars a les que porten a terme els col.legis privats.

66.¿L'escola concertada rep menys diners dels que necessita?

Paradoxalment, mentre que un sector de l'escola concertada, reduït, neda en l'abundància (ja que als fons públics hi afegeix les quantioses quotes que satisfan els pares), són molts els col.legis que han de fer equilibris per tirar endavant. La realització d'un estudi detallat de les seves necessitats, que continua encallat, permetria dissenyar una oferta de concerts a la carta que acabés amb els desequilibris.

67.¿Canvien molt sovint les lleis educatives?

La LOGSE, aprovada pel Govern socialista a començaments dels anys 90 i que es va implantar gradualment durant tota la dècada, no va comptar amb els vots del PP. Quan va accedir al Govern, el PP va aconseguir tirar endavant la llei de qualitat, el 2002, que venia a substituir l'anterior. L'Executiu socialista la va reemplaçar per la llei orgànica d'educació el 2006.

68.¿És baixa la despesa pública en educació no universitària?

Espanya, amb un 3,28% del PIB, enfront del 3,98% de la UE, era un dels països que menys invertia en ensenyament no universitari el 2004. I Catalunya, amb un 2,14% del PIB, una de les comunitats espanyoles que feia un esforç més baix.

69.¿L'Administració controla les activitats de la franja horària que ocupa el servei de menjador?

L'Admi-
????????????? ?????????? ???

71.¿Quin és el valor nutritiu que tenen els dinars que se serveixen als menjadors de les escoles?

Una de les manifestacions de l'escassa implicació que hi ha en la franja horària del migdia és la falta d'informació sobre el que mengen els escolars. Es tracta d'un servei al qual l'Administració dedica cada vegada més diners en forma de subvencions i que utilitza la majoria de la població escolar, almenys fins que els nens tenen 12 anys.

72.¿Per què la Formació Professional no té prestigi?

Malgrat tots els esforços de les autoritats educatives, la FP no aconsegueix desprendre's del tot de la seva mala reputació, que fa anys li va procurar un sistema que enviava a la FP els que no servien per estudiar.

73.¿És massa curt el Batxillerat?

El Batxillerat de dos anys és motiu de controvèrsia. Els que en són detractors asseguren que en aquest període tan curt no és possible proporcionar una base prou sòlida als futurs universitaris.

74.¿Per què els ajuntaments no s'impliquen més en l'educació?

L'Administració autonòmica busca més complicitat per part dels municipis, però aquests es resisteixen davant els costos econòmics que es derivarien d'un augment de l'assumpció de responsabilitats.

75.¿Per què no es concedeixen llicències laborals per poder anar a les reunions del col.legi?

Una de les fórmules que ha arribat a plasmar-se en els programes electorals per fomentar la coresponsabilitat dels pares en l'educació dels fills es refereix a la concessió de permisos de treball per poder entrevistar-se amb el professorat, però la seva difícil incardinació en la legislació laboral ha evitat que la iniciativa prosperés.

76.¿Es podria fer un rànquing fiable sobre la qualitat dels col.legis?

L'Administració prefereix no fer públiques les dades de què disposa sobre el funcionament i les qualificacions que obtenen els alumnes per centres, però això alimenta que el prestigi d'uns i la mala reputació d'altres no tingui, de vegades, fonament.

77.¿Per què no hi ha rànquings sobre estudis universitaris?

La situació és més greu a la universitat, on l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català disposa de suficient informació per proporcionar una guia de paràmetres qualitatius de l'oferta d'ensenyament superior. Però les resistències són moltes i poderoses.

78.¿Hi ha beques per poder anar a la universitat comparables a les que existeixen a Europa?

Aquest és un dels talons d'Aquil.les del sistema universitari. La despesa en beques és molt limitada i impossibilita dedicar-se de ple a l'estudi a qui no té recursos per deixar de treballar. Per contra, les taxes acadèmiques són barates, i això fa que el sistema sigui poc equitatiu, ja que per a una família la factura de la universitat és més barata que la que ha pagat a primària o secundària si ha triat una escola concertada.

79.¿La universitat combat l'endogàmia?

Contractar els coneguts, i no els millors, ha estat una divisa en la universitat tradicional. Malgrat que hi ha universitats que han fet passos de gegant en la direcció que modifica aquest statu quo, existeix la convicció que encara queda un llarg camí per recórrer.

Els dèficits dels centres

80.¿Hi ha centenars de centres amb instal.lacions obsoletes?

Els anys d'abandonament inversor en el parc de col.legis públics de primària, integrat per uns 1.700 centres, han fet estralls. Durant dècades es van injectar pocs diners a la xarxa pública. Un cop restablert el Govern autonòmic, no va trigar a sorgir la prioritat de construir instituts. Es va haver de multiplicar la seva capacitat per donar satisfacció a la LOGSE, on la llei va enviar els escolars a partir dels 12 anys, a més d'haver d'albergar la totalitat dels que en tenien entre 14 i 16, circumstància que va constituir una altra novetat. Més recentment, les urgències han beneficiat les guarderies. I encara no ha arribat l'hora dels centres d'infantil i primària.

81.¿Queden barracons?

Encara que aquesta terminologia ha quedat superada per la dignificació de les instal.lacions, hi ha uns 800 mòduls provisionals distribuïts per tot Catalunya per fer front a les urgències causades per l'arribada d'alumnat immigrant, l'acusada mobilitat geogràfica de la població autòctona, atiada pel boom de la vivenda en els últims anys, i també les obres de millora i ampliació als edificis. Les insuficiències pressupostàries en retarden, sovint, la retirada en el temps inicialment acordat.

82.¿Per què a la xarxa pública els nens de primària han de canviar de centre i matricular-se en un institut i els de la concertada poden seguir en el mateix col.legi?

La divisió entre escoles i instituts ha provocat, tradicionalment, una fuga d'alumnes cap a la concertada en el moment del salt a la secundària. Hi ha famílies que prefereixen que els seus fills s'estiguin als 12 anys, l'edat en què acaben la primària, amb els mateixos companys amb què han cursat la primària i temen el pas a l'institut, on hauran de conviure amb estudiants que en tenen 18. L'aposta de molts centres concertats d'oferir un itinerari formatiu des dels 3 anys fins que l'alumne es troba a les portes de la universitat s'ha revelat atractiva per a les famílies i ara la Conselleria d'Educació estudia com implantar-la en el sector públic.

83. ¿Hi ha col.legis que seleccionen l'alumnat?

Aquesta pràctica, més estesa en el sector concertat, es manté en voga, encara que ha perdut força a conseqüència dels controls implantats per l'Administració. Tot i així, el pagament de determinades quotes, fins i tot quan es presenten com a voluntàries, actua com un eficaç element de dissuasió per a les famílies que disposen de menys recursos.

84. ¿És possible que existeixin centres elitistes que es beneficien dels concerts?

Menys del 5% dels col·legis privats no reben cap mena de fons públics. La resta de la privada es beneficia dels concerts, fins i tot uns quants centres que perceben de les famílies quantitats per sobre dels 6.000 euros per alumne i curs. La consigna de l'Administració catalana va ser, en temps de Convergència i Unió, la de ser generosos amb la política de concerts.

85. ¿Per què la sisena hora de classe diària a primària no s'utilitza per impartir el currículum ni a la pública ni a la privada?

Si s’admetés el seu caràcter curricular, l’Administració s’hauria de fer càrrec de finançar la sisena hora a la concertada, on l’ampliació de la jornada la financen els pares. El cost resulta, ara per ara, difícilment assumible per a les arques públiques. Aquesta opció també es va adoptar per no alarmar el professorat, temorós que l’ampliació de la jornada de l’alumnat obstaculitzés, a llarg termini, l’objectiu de reduir les hores que el docent està a classe, per d’aquesta manera poder-se dedicar a tasques de tutoria i a veure les famílies.

86. ¿Per què una tercera part dels joves que acaben l’ESO no continuen estudiant?

L’abandonament dels estudis postobligatoris ha anat a més durant els últims anys a Catalunya a causa de l’existència d’una conjuntura econòmica que reclamava mà d’obra poc qualificada. El canvi de cicle econòmic comportarà un risc enorme per a aquests joves, que se sobreexposen a una expulsió d’un mercat laboral en què, a partir d’aleshores, tindran dificultats per reingressar. Els estudis demostren que a les comunitats autònomes on hi ha més estudiants que han completat el batxillerat i la formació professional també hi ha més ocupació qualificada. Catalunya està clarament per sota d’altres comunitats econòmicament riques, com ara Madrid, el País Basc i Navarra, en aquest aspecte.

87. ¿La gent amb menys estudis és la que, d’adulta, es forma més?

No. Un estudi recent de la Fundació Jaume Bofill ha constatat que és el sector de població amb estudis universitaris qui, entre els 25 i els 64, segueix un nombre més elevat de cursos de formació permanent. Els que no han completat l’ESO gairebé no s’interessen pels estudis.

88. ¿Hi ha una aposta empresarial per la innovació i el desenvolupament?

Les aliances del sector productiu amb les universitats deixen molt a desitjar. Encara que s’han fet passos en aquesta direcció, empresa i universitat segueixen mirant-se de reüll i a distància.

89. ¿La selectivitat serveix per elegir els més preparats per a cada estudi?

És un sistema ideat per establir un ordre de prelació per optar a les places universitàries disponibles, però que no sempre garanteix que els que les ocupin siguin els que estan més ben preparats. La prova actual té els dies comptats i s’espera que els nous exàmens permetin vincular les potencialitats de cada alumne amb la disciplina universitària en què es vol matricular de forma més fidedigna per evitar així els abandonaments en els primers anys.

90. ¿L’educació és una de les preocupacions més importants dels espanyols?

El terrorisme, la situació econòmica, l’atur, la vivenda i la inseguretat es troben, invariablement, entre les qüestions que angoixen més la ciutadania, però no l’educació, que se situa fins i tot darrere de la sanitat.

91. ¿L’educació s’utilitza com a arma de confrontació política?

Des de la reinstauració de la democràcia, tradicionalment ha estat així. Un pacte educatiu que comprometi els dos grans partits espanyols, el PSOE i el Partit Popular, sembla una tasca impossible. Fins i tot abans de la implantació de la LOGSE, les lleis educatives de l’Executiu socialista des del 1982 van ser sempre durament contestades per la dreta, en ocasions amb el suport explícit de la jerarquia de l’Església catòlica. El PP tampoc no va poder atraure els vots del PSOE quan va elaborar la llei de qualitat perquè, entre altres raons, buscava desmantellar la LOGSE. Encara que els socialistes van preservar algunes qüestions introduïdes per la llei de qualitat, com ara més rigor a l’hora de repetir l’ESO, tampoc va aconseguir guanyar-se el seu suport per aprovar la llei orgànica de l’educació que actualment es troba vigent.

92. ¿Hi ha personatges públics que exerceixen una influència nefasta sobre els escolars?

Sí, quan es vanaglorien, a través dels mitjans de comunicació que tenen un gran impacte –com la televisió–, d’haver-se valgut de l’astúcia abans que de la intel.ligència o l’esforç per triomfar en la vida.

93. ¿Per què s’han obert facultats dels mateixos estudis en gairebé totes les universitats catalanes?

Perquè el model que van adoptar els responsables polítics al seu dia i que s’ha mantingut fins a l’actualitat buscava fomentar el reequilibri territorial abans que l’excel.lència acadèmica. La política del cafè per a tothom ha acabat imposant-se malgrat que els indicadors sobre qualitat dels estudis i rendiments de l’alumnat en algunes universitats desaconsellen seguir aquest camí.

94. ¿Per què es fa impossible tancar estudis improductius on es matriculen pocs estudiants?

Perquè el sistema funcionarial ha creat unes plantilles docents que no es poden traspassar, intercanviar o liquidar. Aquesta és una de les rèmores que impedeix no ja tancar, sinó fins i tot reconvertir estudis que tenen una demanda molt pobra.

95. ¿La societat és conscient de la importància de la universitat?

Hi ha rectors que sostenen que no i que els polítics ho saben, i que per això no s’hi dediquen els recursos que necessita per excel.lir. El finançament de la universitat requereix mobilitzar una ingent quantitat afegida de diners i els rectors es queixen que, malgrat que l’Administració admet l’existència d’aquesta necessitat, la seva plasmació en els pressupostos de l’Estat segueix demorant-se.

96. ¿Per a què servirà la reforma universitària que es prepara amb l’entrada d’Espanya, el 2010, en l’espai europeu d’educació superior?

Per obrir el ventall de títols universitaris, avui sotmesos a l’encotillament d’un catàleg oficial, de manera que se’n creïn de nous i la marxa de la universitat s’adigui més amb les necessitats del mercat laboral. I, de passada, s’emprengui un cúmul de millores pendents. L’entrada en l’espai universitari europeu és una oportunitat per modernitzar un sistema universitari que requereix una reforma en profunditat en diferents fronts.

97. ¿Per què els cicles formatius de grau superior, que equivalen a un tipus de formació universitària de caràcter tècnic tan cotitzats en països com Alemanya, tenen aquí poca entrada?

Per desconeixement. Ni les empreses ni la societat coneixen prou en què consisteixen aquests estudis, que es despatxen sota l’etiqueta de la Formació Professional. Hi ha una clientela de professionals en exercici que es matriculen en els cicles superiors buscant una formació addicional que han descobert una mina.

98. ¿S’ha de canviar el sistema de govern de les universitats?

Els mateixos rectors insisteixen en la necessitat de trobar altres fórmules per gestionar les fàbriques de saber, fórmules que s’adiguin més amb els nous temps. Les reformes implantades per les noves lleis de política universitària tot just s’han endinsat en aquest capítol. Un dels aspectes del sistema universitari espanyol que criden més l’atenció als estudiosos estrangers és la imbricada gestió dels centres, on són molt nombroses les persones que intervenen en la presa de decisions.

99. ¿Les universitats reten comptes a la societat?

Les fórmules de rendició són poc transparents.

100. ¿Tenim una memòria selectiva?

El sistema educatiu espanyol, i el català de forma particular, sobre els quals s’acumulen dèficits, ha millorat durant les tres últimes dècades respecte a la situació imperant els últims anys del franquisme, francament dolenta. Amb tot, l’avanç empal.lideix al comparar-lo amb l’extraordinari progrés experimentat per les societats espanyola i catalana els últims 30 anys.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici