Les tripes de l'Informe PISA

Les tripes de l'Informe PISA0

1057 06/12/2007, 17:46 el Periódico. JORDI CASABELLA

El desequilibri entre l'excés de mals estudiants i el dèficit d'alumnes brillants explica el suspens català

Una mirada cap a les interioritats de l'Informe PISA presentat dimarts permet entreveure algunes xacres del nostre sistema educatiu. Com ara el baix nivell d'excel.lència entre l'alumnat de 15 anys pròxim a acabar l'ESO, o l'abundància de mals estudiants, sempre en comparació dels 30 països de l'OCDE. Les cinc preguntes que es formulen a continuació s'endinsen en les tortuositats de la mediocre posició que Catalunya, i a la vegada Espanya, ocupa en el concert educatiu mundial.

1. ¿On és la diferència més gran amb l'OCDE?

L'indicador que de forma més explícita hipoteca la posició de Catalunya dins de l'OCDE, relegant-la als últims llocs, és el pobre percentatge d'alumnat que aconsegueix uns resultats que puguin qualificar-se com a bons o excel.lents. Aquí probablement resideix la mare de totes les batalles. A la prova reina de l'Informe PISA del 2006, la de competències científiques, només 70 d'entre els 1.527 catalans que es van examinar van obtenir més de 633 punts. L'OCDE compta, de mitjana, amb el doble d'alumnes que arriben a aquests rendiments. Si ens fixem en Espanya, la Rioja, Aragó i Navarra també doblen aquest percentatge, i Castella i Lleó, Cantàbria i Galícia el superen clarament. No així el País Basc, que se situa en nivells d'excel.lència una mica per sota de Catalunya. La mitjana espanyola està a l'altura de la catalana.

2. ¿Hi ha centres amb rendiments pitjors que els de Grècia?

Prop de 200 del miler de centres públics i privats catalans que escolaritzen alumnes de 15 anys tenen uns rendiments que queden sensiblement per sota de la mitjana de Grècia, només a l'altura de Bulgària, i una mica per sobre de Tailàndia, si s'extrapolen les dades reflectides en l'informe. A aquesta conclusió es pot arribar després de constatar que un 22% dels centres van obtenir menys de 450 punts en la prova de ciències. En matemàtiques i comprensió lectora els resultats són similars. Per contra, també hi ha centres amb més de 550 punts que podrien emparentar-se amb Finlàndia. Si la mostra que va participar en les proves és representativa de la realitat escolar catalana, uns 80 centres entre un miler estarien en condicions d'emular el país nòrdic.

3. ¿Influeix la població estrangera en el balanç final?

Poc. Malgrat que un 9% dels que van respondre les proves a Catalunya havien nascut fora d'Espanya, els que acabaven d'arribar i els que no posseïen un domini acceptable de l'idioma en el qual s'havia de respondre el qüestionari --en aquest cas el català-- no van arribar a computar en el resultat final. Els responsables de l'informe no van descartar que els elevats percentatges d'immigració que ostenta Espanya respecte a altres països europeus podien haver influït en el retrocés de les capacitats de comprensió lectora, però també van recordar que hi ha països com per exemple Suècia on els alumnes d'origen immigrant no tenen resultats pitjors.

4. ¿Tenir consciència ecològica millora la nota de ciències?

Sí i molt. Les respostes al qüestionari que l'alumnat català va haver d'omplir al final de la prova posen en evidència que aquells que van afirmar que estaven al corrent de qüestions que afecten la preservació de l'entorn, com l'escalfament global de l'atmosfera, els residus radioactius o les conseqüències de la tala de boscos, van copar les millors notes. Fins a 96 punts de diferència es van registrar entre els més conscienciats en la problemàtica mediambiental i aquells que van admetre que no estaven al corrent d'aquest tipus de perills. Disfrutar amb l'estudi de les ciències també és sinònim de puntuacions altes.

5. ¿Per què les noies llegeixen millor que els nois?

No hi ha una resposta unívoca, encara que s'apunta que es tracta d'una qüestió d'interessos. El que és clar és que anteriors estudis ja han recollit la mateixa tendència, tant a Espanya com a la resta del món. Una cosa similar passa amb l'avantatge que els nois treuen a les seves companyes en les avaluacions de competències científiques i matemàtiques, disciplines per les quals les noies semblen menys inclinades. Tot i així és vistosa la diferència, de 27 punts, que l'alumnat femení català treu al masculí a l'hora de comprendre el que ha llegit. Tanta distància no s'explica només per les preferències, sinó que hi concorren altres raons per estudiar.

facebook twitter enllaçar comentar