Igualtat d'oportunitats i igualtat de resultats0

648 21/01/2008, 09:33    el Periódico. Núria Sagarra - Jordi Nomen. Hospitalet

Des de la publicació de l'informe PISA 2006, hem llegit a la premsa declaracions d'intencions, atribució de culpes, anàlisis de causes i crits d'alarma respecte al fracàs escolar. Els mitjans de comunicació transmeten una imatge desencantada del món educatiu. Aquestes veus formen part d'un problema complex, ja que els professionals que donem classes d'ESO sabem que hi ha una consideració important sobre l'anomenada pèrdua de l'excel.lència. Ens referim a la premissa que l'educació ha de ser igual per a tothom. Aquesta opinió conté una fal.làcia, perquè confon igualtat d'oportunitats amb igualtat de resultats.

Quan un alumne no vol estudiar als 12 anys, és possible retenir-lo dos anys més sense perjudicar-lo excessivament, a ell i aquells que conviuen amb ell. Però retenir-lo quatre anys és com un suïcidi col.lectiu. Aquest alumne s'avorreix a l'aula, trenca la disciplina escolar i resulta un pèssim exemple per als seus companys que volen estudiar.

La proposta no vol dir que s'hagi de desfer-se dels alumnes als quals els costa estudiar, sinó donar-los una formació que els permeti aprendre un ofici si no volen esforçar-se amb els llibres. Les classes del segon cicle de l'ESO serien una altra cosa; tots els estudiants hi serien fins als 16 anys, però no tots junts. Per descomptat, això suposaria una inversió de molts diners, ja que aquesta formació professional de què parlem no seria un niu de fracassats sinó un pou de possibilitats. El segon cicle de l'ESO acolliria així aquells alumnes que volen estudiar, els costés més o menys. Seria una decisió intel.ligent.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici