La meitat dels nens catalans de 10 anys fracassen amb l'escriptura0

Lectures (1324) 28/01/2008, 12:18  |  el Periódico. JORDI CASABELLA

Prop de la meitat dels alumnes catalans de quart curs de primària (10 anys) són incapaços d'elaborar un text, en català o en castellà, clar i ordenat. Un percentatge similar no utilitza un lèxic adequat, enllaça malament les frases i comet excessives faltes d'ortografia, cosa que permet concloure que no dominen les habilitats bàsiques de l'expressió escrita exigibles a l'alumnat a aquesta edat.

Aquest és un dèficit que no fa distincions entre centres públics i concertats, tot i que sí que s'observen notables diferències entre les escoles enclavades en zones on predomina la població de nivell socioeconòmic alt o mitjà i les àrees on la capacitat adquisitiva i cultural dels seus habitants és baixa. En els centres situats a les àrees més empobrides de les grans ciutats, només un de cada quatre nens de 10 anys sap escriure correctament en llengua catalana. La proporció millora lleugerament en el cas del castellà, on més d'un terç de l'alumnat es desenvolupa de forma adequada.

3.276 AVALUATS

Les dades formen part dels primers resultats de les proves de competències bàsiques en l'àmbit lingüístic a què van ser sotmesos 3.276 alumnes de quart curs de primària de 153 centres catalans el curs 2006-2007, any en què uns 63.000 nens estaven matriculats en aquest nivell.

D'acord amb els resultats, el Consell Superior d'Avaluació, un organisme dirigit pel catedràtic Joaquim Prats i que depèn de la Conselleria d'Educació, pretén que tots els centres disposin d'una referència per comparar les seves qualificacions amb les de la mostra, d'acord amb les variables de les dimensions del municipi i el nivell socioeconòmic de l'alumnat, per atacar els flancs més febles.

A diferència de l'expressió escrita, les proves de comprensió oral i lectora ofereixen uns resultats més acceptables, especialment en els exercicis de català. Quatre de cada cinc alumnes (el 80%) dominen els mínims requerits. En llengua castellana són una mica menys, però els tècnics asseguren que això obeeix al disseny de la prova, que no és equiparable pel que fa a amplitud, quan avalua aquests aspectes, a la de català.

Però a l'hora d'elaborar textos de forma ordenada, que comptin amb una acceptable riquesa de lèxic i una ortografia correcta, on els exercicis en una i altra llengua sí que són intercanviables, el fracàs es mou entre el 44% i el 47% dels examinats en el cas de la llengua catalana i entre el 39% i el 44% en el de la castellana.

Fonts del Consell Superior d'Avaluació expliquen que les conclusions de l'estudi no han constituït cap sorpresa, perquè els estudis realitzats fins ara indiquen, d'una manera o altra, que la capacitat d'escriure de l'alumnat d'aquesta edat deixa molt a desitjar. Tampoc és un fet exclusiu del sistema educatiu català, asseguren. "El professorat constata aquesta realitat diàriament, el que passa és que amb les proves externes al centre educatiu es fa més evident, potser perquè en la correcció dels exercicis hi ha un element de subjectivitat que quan el docent coneix l'alumne acaba per beneficiar-lo", argumenten les citades fonts.

El treball, que durant els pròxims mesos sortirà publicat en tota la seva extensió, avança que a les poblacions de menys de 1.000 habitants el balanç tant a nivell de comprensió lectora com d'escriptura és, en matèria de català, més satisfactori. "Una possible explicació vindria donada pel fet que la llengua de comunicació familiar i social en aquestes zones és la mateixa que la llengua de l'ensenyament, de manera que queda reforçat l'aprenentatge", apunten els responsable de l'avaluació.

De la mateixa manera, quan es passa a analitzar el que ha passat amb el castellà, s'observa que a les ciutats de més de 100.000 habitants "s'obtenen puntuacions més altes que en poblacions més petites", una cosa que es relaciona amb l'existència de més població castellanoparlant.

Educació tornarà aquest curs a avaluar les competències lingüístiques de l'alumnat de quart de Primària, però aquest any, de manera excepcional, només als centres que s'hi vulguin sotmetre de manera voluntària. El president de l'organisme avaluador, Joaquim Prats, es troba ara immers en el disseny d'un nou tipus de proves, a les quals s'haurà d'enfrontar l'alumnat l'any 2009, que es vol que aportin un plus addicional de fiabilitat. El model actual data de fa una dècada i es dóna per "superat", segons indiquen els experts.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal