La Llei d'Educació i la politització de l'ensenyament públic0

Lectures (708) 04/02/2008, 09:43  |  La Mañana 31/01. Guadalupe Cortés Trenc ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #Vaga, #Mobilitzacions,

La vaga convocada és justament una protesta contra la futura ideologització de l’educació i una denuncia de l’actuació de la conselleria.

La nova Llei d’Educació Catalana té molts perills, i un dels més greus és que obre les portes a la possibilitat que els centres públics caiguin en mans d’entitats interessades sobretot en l’adoctrinament dels nostres alumnes. Penso que, contràriament al que s’ha dit recentment en algun mitjà, la vaga convocada per tots els sindicats el proper 14 de febrer es fa per denunciar perills com la privatització de l’ensenyament públic, la desfuncionarització del professorat, etc. però sobretot es fa per evitar justament la ideologització dels centres públics.

La Llei obre la possibilitat que qualsevol entitat sense ànim de lucre pugui arribar a dirigir un centre públic. ¿Quines entitats poden tenir interès a dirigir aquests centres públics? No trobarem gaires candidats. La possibilitat que, per exemple, una o­nG vulgui dirigir un centre públic queda oberta, però no crec que n’hi hagi moltes que hi tinguin interès. També podria ser un grup de pares, un AMPA per exemple, qui assumís la direcció d’un centre; pot passar en algun cas, però penso que la Llei no va per aquí.

Per o­n va la Llei? Quins avantatges busca en oferir la direcció dels centres a entitats sense ànim de lucre? És una pregunta que els professors ens formulen sovint quan visitem els centres per informar sobre aquesta llei. L’altra pregunta que també ens fan sovint és com és possible que un govern suposadament d’esquerres i de progrés proposi una política educativa manifestament oberta a la privatització dels centres públics, cosa en principi molt més pròpia d’una ideologia de dretes.

Només cal llegir el document de bases per entendre què pretén el Departament d’Educació amb aquesta i altres propostes. El document deixa ben clar en diversos apartats que “cal impulsar la corresponsabilitat municipal en la gestió educativa”. Dit en altres paraules, el document apunta no només la possibilitat sinó la conveniència que els ajuntaments, ja sigui de manera directa o a través dels diversos Patronats Municipals, s’encarreguin de la gestió dels centres públics. Arribats a aquest punt, jo diria que és important tenir ben present que els ajuntaments tenen color polític… Si a l’anterior hi afegim que les futures direccions podran triar i consolidar plantilles, ja sabem com es proveiran els llocs de treball dels futurs professors/es. Sense cap mena de dubte aquests llocs de treball serviran per col·locar les persones incondicionals del partit que domini l’ajuntament corresponent i que respondran a la seva ideologia política. Només cal veure quines persones ocupen els llocs de treball dels ajuntaments, consells comarcals, etcètera.

D’altra banda, com que la llei permetrà també imposar bona part del currículum, no cal gaire imaginació per saber què pot passar: queden obertes les portes per a l’adoctrinament polític i ideològic. I si a més a més tenim en compte que el document de bases recomana que diferents centres d’alumnes entre 0 i 18 anys, estiguin dirigits per la mateixa entitat, amb la justificació que els alumnes seguiran així la mateixa línia pedagògica, resulta evident que aquest adoctrinament abastarà tota la vida escolar dels nostres nens i nenes.

Qui domina l’educació, domina la societat, domina el futur, domina el cotarro… Els nostres governants saben bé que aquest és el camí per assolir i perpetuar el control social a què aspira tota ideologia, també la seva. I és que només cal tenir en compte quina és la dels partits polítics que ara mateix dominen la majoria dels grans i mitjans ajuntaments per entendre les raons d’estratègia política i d’afany de control social que impulsa l’actual govern de la Generalitat, suposadament d’esquerres, a proposar aquest document de bases i la llei d’educació que en sorgirà si entre tots no ho impedim.

M’atreveixo, doncs, modestament, a discrepar del senyor Cardús quan afirma que la vaga del dia 14 de febrer és una vaga en defensa d’una ideologia que consisteix en “poc més que una pila de prejudicis oxidats”i “inspirada per la defensa d’interessos corporatius i rutines professionals”.

La vaga convocada és justament una protesta contra la futura ideologització de l’educació i una denuncia de l’actuació de la conselleria, que porta anys imposant a la realitat objectiva, mètodes i criteris pedagògics ancorats dogmàticament en una ideologia concreta i en la teoria constructivista. Aquesta vaga reivindica, doncs, quelcom molt més important que el sou o les condicions de treball; reivindica el pluralisme, el respecte al principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés a la funció pública i el mateix respecte al pluralisme i a la igualtat d’oportunitats per als nostres alumnes.

És, doncs, una protesta contra la ideologització de l’educació que es deriva de les bases de la nova llei, i una defensa de la diversitat política e ideològica dels seus principals actors: mestres, professors, i alumnes.

Guadalupe Cortés Trenc.
Professora de secundària i delegada d'ASPEPC·SPS.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal