Els mestres anuncien més aturades un cop superada la vaga amb nota

Els mestres anuncien més aturades un cop superada la vaga amb nota0

628 15/02/2008, 09:08 el Periódico. JORDI CASABELLA #Vaga, #Mobilitzacions,

No comptaven amb la comprensió de les famílies, ni el suport de la intel.liguèntsia de la professió, representada pels moviments de renovació pedagògica. Ni tan sols amb el favor dels directors dels centres, els representants dels quals s'havien posat del costat del conseller Ernest Maragall. Però malgrat això, els sindicats van demostrar ahir que el professorat no els ha donat l'esquena. El primer assalt del combat que mantenen amb Maragall, a qui exigeixen la retirada de les bases de la llei d'educació, es va saldar amb nota. La vaga va registrar un seguiment apreciable i la manifestació de Barcelona va ser un èxit, fins al punt que, abans d'acabar, ja s'anunciaven noves aturades.

La jornada va transcórrer sense incidents ressenyables. Es van respectar els vituperats serveis mínims decretats per la Conselleria de Treball. I no hi va haver pressions per als ensenyants que van preferir treballar. Dels més de 65.000 mestres i professors de centres públics a qui anava dirigida la convocatòria, al voltant de la meitat es van declarar en vaga, segons les dades distribuïdes a mitja tarda per la Conselleria d'Educació a partir de les dades transmeses per les direccions d'escoles i instituts.

Previsiblement hi va haver ensenyants que inicialment secundaven l'aturada i finalment van ser cridats a formar part dels serveis mínims, cosa que indueix a pensar que els partidaris de la protesta eren uns quants milers més que els detractors. La paralització de l'activitat va afectar més els centres d'Infantil i Primària, que escolaritzen nens de 3 a 12 anys, que els instituts.

ASSEMBLEES D'INSTITUT

La interpretació d'aquest comportament difereix en funció de la font. Educació sosté que la reforma en estudi afecta més els instituts, i que allà el document de bases compta més simpaties. Fonts sindicals ho atribueixen a un fet més prosaic: molts professors no van tenir necessitat de declarar- se en vaga perquè prèviament els alumnes ja havien anunciat, després de reunir-se en assemblea, que ahir no anirien a classe.

Els cinc sindicats convocants van elevar el llistó de la xifra de vaguistes per sobre del 80% dels docents de la xarxa pública. En la concertada, la mobilització va tenir un efecte molt limitat. Però amb independència de la guerra de xifres, els promotors de la protesta van aconseguir paralitzar les classes. On hi va haver activitat, amb freqüència es va veure limitada a la mera atenció a l'alumnat.

Però la principal conquista sindical de la jornada d'ahir va residir en el múscul exhibit en la manifestació de Barcelona, que es va reproduir en altres ciutats a manera de rèpliques de menor escala. 50.000 persones, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana, van desfilar a partir del migdia des de la plaça de la Universitat fins a la plaça de Sant Jaume. Les reminiscències de les manifestacions del Primer de Maig, Dia del Treball, en els comunicats d'algun sindicat es van fer inevitables. Però al Dia del Treball de ja fa bastants anys. No tots els manifestants eren docents. Milers d'estudiants van marxar al seu costat. Les pancartes i els cartells més oficialistes al.ludien als suposats perills que esperen l'ensenyament públic si triomfa el projecte apadrinat per Maragall: la mercantilització de l'educació i la privatització de centres. La idea d'examinar els docents tampoc agrada: "¿Qui avalua l'avaluador?", deia una de les proclames.

VARIETAT DE LEMES

Amb aquests lemes van competir tota mena d'expressions de descontentament. Contra la sisena hora ("¿No tenim prou deures?", s'interrogava un cartell), la saturació de les aules ("No som sardines") o els incentius al professorat dels instituts que s'aculli a plans de millora ("No aprovats x diners"). "Deixa'ns treballar en pau", reclamava directament una pancarta dirigida a Ernest Maragall, a qui en una altra es qualificava de conseller de crispació. Hi va haver també profusió de cartells amb fotos dels manifestants absents, fruit de la coïssor provocada pels serveis mínims: "Aquests estan complint ordres. No tenen dret a fer vaga", deien. A mesura que la marxa s'acostava al final, les consignes es van anar dispersant. A les portes de la Generalitat, per exemple, el Sindicat d'Estudiants va reclamar que "el fill de l'obrer" vagi a la universitat.

Encoratjats per les dimensions de la manifestació, els representants sindicals no van trigar a desafiar el conseller. USTEC es va afanyar a anunciar "més mobilitzacions" si no arxiva la seva proposta. Fins i tot va parlar d'enterrar el Pacte Nacional per l'Educació. Entre altres coses perquè, després de la prova d'ahir, aquest marc de negociació ha deixat de ser útil, ja que ni la USTEC ni dos més dels sindicats convocants de la protesta, ASPEPC·SPS i CGT, el van subscriure. UGT va ser igual d'explícita: "O la conselleria retira les bases, o tornarem a la vaga". És una qüestió de "lògica aristotèlica", va aclarir el seu portaveu.

facebook twitter enllaçar comentar