Reflexions després d'una vaga0

Lectures (525) 03/03/2008, 09:30  |  El Punt. JOSEP MANUEL CASTILLÓN BENAGES. Mestre i periodista.  |  Etiquetes: #Vaga, #Mobilitzacions, #LEC,

La vaga del proppassat 14 de febrer –ideològica per als uns, preventiva per als altres, injuriada des d'alguns mitjans de comunicació i entesa o no per l'opinió pública– ha servit per deixar ben palès el malestar del col·lectiu docent amb els responsables de la Conselleria d'Educació (l'alta participació, tant a l'aturada com a les manifestacions, n'és la millor prova).

Se'ns ha acusat, els docents i els nostres sindicats, d'haver actuat amb precipitació, d'haver convocat una vaga preventiva, de no haver sabut llegir bé les bases de la llei d'educació de Catalunya

Aquest malestar ve de lluny, però les darreres setmanes s'ha vist incrementat per la presentació del document de bases, que ha de servir per articular la futura llei d'educació de Catalunya, i per les informacions aparegudes en determinats mitjans de comunicació a partir del moment que els sindicats docents van deixar entreveure la possibilitat de convocar una jornada de vaga (informe Bofill, entre d'altres). Aquest malestar es deixava sentir el mateix 14/F entre els vaguistes davant les xifres que presentava a la premsa el conseller Maragall (quants mestres i professors no van poder exercir el seu dret a la vaga perquè els van caure del cel –via Departament de Treball– uns serveis mínims com mai s'havien aplicat?).

El que no s'ha dit

Se'ns ha acusat, els docents i els nostres sindicats, d'haver actuat amb precipitació, d'haver convocat una vaga preventiva, de no haver sabut llegir bé les bases de la LEC; també hem hagut de sentir dir que som corporativistes, que estem ancorats en el passat, que no volem perdre les prebendes pròpies del funcionariat, que els sindicats –i els seus dirigents– estan molt allunyats del dia a dia de les aules... Curt i ras, que tots els mals que pateix el nostre sistema educatiu són culpa nostra. Res, o molt poc, s'ha dit de les aules massificades, de la manca de recursos (materials i humans) a les nostres escoles, de la manca de reconeixement de la nostra tasca professional, de la pèrdua de valors que pateix l'escola com a institució, de la manca de connexió entre els teòrics i experts de la Conselleria d'Educació i de les facultats universitàries amb els mestres i professors, de la manca de compromís de moltes famílies amb el procés d'educació dels seus fills i filles... En definitiva, sembla que s'hagi volgut matar el missatger abans de poder explicar el seu missatge. I això és perillós.

Les reivindicacions dels milers i milers de docents que el 14 de febrer vam fer vaga i ens vam manifestar no es poden quedar sense resposta. I la resposta, que només pot venir dels responsables del Departament d'Educació o del mateix govern de la Generalitat, implica retirar el document de bases. Si el conseller Maragall vol una llei d'educació que duri molts anys, que sigui de país i participativa, no pot deixar de banda les persones que, al cap i a la fi, l'hauran d'aplicar: mestres i professors. Cal iniciar, doncs, un procés que sigui participatiu de veritat.

Cal sentir les veus de tota, tota, la comunitat educativa per elaborar les bases de la llei i per millorar les condicions del nostre sistema educatiu.

Utilitzant un símil esportiu, la pilota està al camp de l'Administració, i aquesta té l'obligació de jugar-la bé. Pel bé de tots.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal