El Via Crucis de l'accés a càtedra

El Via Crucis de l'accés a càtedra0

967 05/05/2008, 13:05 Comunicat d'ASPEPC·SPS #Comunicats,

ASPEPC·SPS va signar en el seu moment amb el Departament l'acord pel qual l’Administració convocaria concurs d'accés al cos de catedràtics durant els tres propers anys. No va ser fàcil per nosaltres signar. Hi havia molts aspectes amb els quals no podíem estar d'acord. Nogensmenys, vam decidir-nos a signar bàsicament per dues raons.

La primera: no hi havia hagut convocatòria d’accés a Catalunya des de l’any 1993, i qualsevol endarreriment decebria inevitablement les legítimes expectatives professionals de molts professors i professores de secundària. La segona: al llarg del procés de negociació havíem aconseguit que s’incloguessin a la convocatòria algunes de les nostres propostes i, certament, el barem de mèrits havia quedat, si més no en comparació a l’esborrany inicial, més reequilibrat, en el sentit que donava opció a un ventall més ampli del col·lectiu d’eventuals aspirants. No sense recances, vam decidir signar l’acord de la convocatòria.

Després d’això, i en aquelles qüestions que el Departament hauria hagut de vetllar per al seu correcte desplegament, ja que són de la seva responsabilitat, tot el procés d’accés a càtedres ha estat, des d’un bon començament un absolut caos organitzatiu, ple de dificultats addicionals que, sembla ser, són ja endèmiques a la nostra Administració. El Departament, després de tants anys sense convocar l’accés a càtedres, ja sigui degut als seus errors i o a la poca o nul·la voluntat de fer-ho, ara, una vegada convocat, tampoc ho ha posat fàcil als professors que s’hi han presentat.

Ja va ser difícil accedir a la informació de ÈPOCA per poder consultar les dades de l’expedient, a part del fet, que hi mancaven moltes dades. La visita, si s’havia demanat, dels inspectors per l’avaluació positiva de l’activitat docent, prevista al subapartat 1.2.6. del barem, s’ha fet, en alguns casos, sense cap tipus de programació. Això no obstant, el primer que demanen els inspectors als professors és la programació. Hi ha hagut casos en que l’inspector ha avisat que vindria després de Setmana Santa (març) i a finals d’abril encara no ho ha fet, ni ha contestat els correus en que se li preguntava quan ho faria. En altres casos no han tingut la suficient delicadesa de fer saber la seva visita amb la suficient antelació. Així mateix, alguns dels inspectors difícilment poden encaixar amb el text de la resolució, que en el seu apartat 6.3., diu que l’avaluació l’ha de fer un inspector d’un perfil professional adient amb l’especialitat docent de l’aspirant.

En molts casos, els tribunals no van fer públics els criteris de valoració del projecte i dels mèrits que havien de valorar en els taulers d’anuncis on es celebra el procés selectiu, amb almenys una setmana d’antelació a l’acte de presentació. Els criteris els va fer públics, no en els taulers d’anunci sinó a Internet, el Departament, el dia 8 d’abril, per tant, en un termini inferior a una setmana. La coordinació i la homogeneïtzació del tribunals quant als criteris d’actuació i de valoració, que determina l’apartat 5.7.c de la Resolució, també ha estat un fet que en molts casos no s’ha produït.

No hi ha hagut coordinació en els criteris d’actuació dels tribunals. No s’ha complert el calendari, per altra banda canviant, establert. Els concursants han d’estar contínuament pendents dels tribunals. Alguns tribunals han publicat ja els resultats de la valoració provisional dels mèrits. Altres encara no. Cal estar pendents d’aquestes situacions diferenciades, per evitar els perjudicis greus que els hi podria ocasionar el perdre l’ocasió de presentar les reclamacions adients en el termini de 48h. establert.

Tampoc hi ha hagut homogeneïtat en els criteris de valoració dels apartats on la puntuació depenia exclusivament dels tribunals; publicacions, projecte... El barem tampoc va recollir, d’una manera objectiva, els molts anys i les moltes hores de treball i dedicació que els professors han portat a terme en els seus centres. Un exemple clar d’aquest fet, va ser el cas de les tutories. Tot i les pressions del nostre Sindicat, el Departament es va negar a reconèixer totes les tutories. Només mitjançant un recurs de reposició es va aconseguir aquest reconeixement.

En alguns casos, alguna delegació territorial, es va negar a fer les compulses dels documents que havien de presentar els concursants als tribunals. És del tot inconcebible que una delegació territorial es negui a fer compulses de documents del Departament d’Educació, demanades per treballadors d’aquest Departament. Això ha comportat, en alguns casos, esperes llarguíssimes en el procés de presentació de la documentació. El fulls d’autobaremació que s’havien de presentar als tribunals eren poc clars. El mateix passava en alguns dels certificats que es demanaven.

Aquest fet ha ocasionat que alguns tribunals no reconeguessin determinats mèrits als concursants. Aquests han tingut de presentar les corresponents reclamacions i la nova documentació justificativa. Més inconvenients i increment dels desplaçaments.

Tampoc és massa lògic que els concursants hagin de puntuar, en el full d’autobaremació, alguns dels mèrits dels que no hi havia criteris objectius de valoració.

Per últim, assenyalar, que el Departament, per estalviar-se de pagar dietes i desplaçaments als membres dels tribunals, ha fet desplaçar a milers de persones, no una, sinó varies vegades, per tot el territori de Catalunya. No és només els inconvenients que ha provocat i les despeses de tot tipus que s’han produït, sinó també, les hores de classe que s’han perdut. Després caldrà buscar mètodes estrambòtics per solucionar el fracàs escolar.