Avantprojecte de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya): Resum i valoració0

Lectures (1168) 15/05/2008, 14:35  |  ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #LOGSE, #LOE, #LEC,

Des d'una perspectiva general, la LEC és una llei provinciana i pretenciosa. Així com la ridiculesa acostuma a embolcallar-se de solemnitat, aquí es pretén fer passar per "llei de país" un conjunt de mesures destinades a reconvertir l'estructura pública d'ensenyament a funcions residuals i de "guarderia" en benefici de la privada concertada. El resultat és un text alhora sinistre i grotesc.

Efectivament, més enllà de declaracions de principis tant del gust dels nostres governants, el cert és que el gruix de la LEC apunta només en una sola direcció: l'estructura i l'organització de l'ensenyament públic... amb la intenció de donar-li el cop de gràcia definitu. De la privada gairebé ni se'n parla i quan se'n fa referència és per deixar-la tal com està o amillorada.
Pel que fa al conjunt de la llei, no serà pas una obra de referència per a futurs legisladors. Ni pel seu redactat ni per la seva (in)coherència interna. Es barregen aspectes propis d'una llei -pocs i negatius tots ells- amb elements que més aviat correspondrien a decrets o reglaments. Una llei ha de presentar principis bàsics que després es desenvolupen en els corresponents decrets o reglaments. Aquí, en canvi, no sembla que el legislador hagi tingut massa cura d'aquestes distincions jurídiques i ho ha barrejat tot en una mena de poti-poti infumable. Una llei reglamentista en la desreglamentació del tot s'hi val.
I en aquells aspectes que sí que correspondrien a una llei -tots ells apuntant cap al desmantelament de la pública i dels cossos docents-, com ara per exemple la creació d'un cos propi als quals se'ns traspassa a tots els funcionaris docents públics, desfuncionarització a la pràctica- entenem que hi ha clares evidències d'inconstitucionalitat.
Tampoc hi ha cap indici que el Departament estigui disposat a negociar seriosament la llei. La mesa de representació sindical constituïda amb aquesta finalitat no és sinó una pantomima a la recerca d'una impossible complicitat per part nostra. El problema no és solament aquest o aquell article. El problema és el conjunt de la llei i l'esperit que la inspira.
Una pantomima que ASPEPC·SPS no estem disposats a empassar-nos. Recorrerem a tots els mitjans legítims al nostre abast per aturar aquesta agressió contra l'ensenyament públic i contra el professorat: mobilitzacions, vagues i accions legals. O aturem aquesta llei o s'ha acabat l'ensenyament públic a Catalunya. No hi ha alternativa.


II.- ASPECTES CONCRETS DE L'ARTICULAT

SOBRE L'AVANTPROJECTE DE LA LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

En el seu moment, ASPEPC·SPS va fer públiques les raons per les quals el Document de Bases per a una Llei d'Educació de Catalunya era objectivament i clara una agressió frontal a l'educació pública d'aquest país. Es podien agrupar en cinc línies mestres:

- Increment d'una perversa autonomia dels centres, nova panacea dels experts del Departament per a tots els mals del sistema educatiu, contra tota evidència i resultat contrastable;
- Reforçament no menys pervers de les direccions dels centres, per la via de la gestió de les plantilles a través de la política dels perfils, del "llocs de treball de caràcter singular" i altres mètodes d'adjudicació "digital";
- Un model d'avaluació dels docents com a eina de per obtenir docilitat laboral i control ideològic;
- Afavoriment de l'ensenyament concertat;
- Privatització del sistema a través d'una si més no fosca noció de "gestió indirecta".
Llevat d'aquesta darrera -i només nominalment- totes aquestes funestes propostes romanen, corregides i augmentades, en l'avantprojecte de la Llei -en endavant, LEC-.

Els mateixos mitjans de comunicació que van negar les intencions privatitzadores del Document de Bases i van endegar una vergonyosa campanya de descrèdit dels professors d'aquest país -no sabem llegir, només ens movem per "prejudicis ideològics" anacrònics i interessos corporatius en defensa dels nostres "privilegis"- admeten ara que sí hi eren i anuncien la seva desaparició de l'avantprojecte. De fet, només s'ha eliminat la menció de la "gestió indirecta". Però la resta roman, o fins i tot empitjora, en la línia de la recent intenció del Departament d'eliminar el Batxillerat nocturn públic i cedir-lo a la iniciativa privada, amb una única intenció: estalviar i permetre que el ram tingui una nova "àrea de negoci". O en la cessió de la gestió de centres als ajuntaments perquè es generalitzi allò que ja passa en l'ensenyament infantil i en la formació d'adults en mans d'algunes corporacions locals: la subcontractació.
Finalment, com era d'esperar, tot allò que el Document de Bases no concretava, ho fa ara la LEC en la mateixa línia: allò que la llei aporta "de nou" és l'intenció d'acabar amb l'ensenyament públic veritablement igualitari, de laminar els drets laborals i professionals dels docents i de sotmetre'ls a la precarietat laboral, a la docilitat i a la submissió ideològica a través d'una sèrie de mecanismes manllevats del pitjor model de gestió privatitzant possible.

1. Autonomia de centres.

És una evidència contrastada arreu pels experts en la matèria, -llevat dels que paga el Departament- que l'autonomia de centres no resol, per ella mateixa, cap problema en un sistema educatiu. Com tampoc serveixen per assolir la tan esmentada "excel·lència" amb la quals s'omple la boca el Departament ni noves lleis ni canvis organitzatius manllevats d'un cert tipus de gestió empresarial que només fascina als polítics pseudoprogressistes amb complex d'inferioritat. Però les receptes de la LEC van aquest camí: el que pretén el Departament és desentendre's de la gestió de l'educació pública.
"Es reconeix autonomia als centres en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials."(art.67.3)
És a dir, que es pot fixar tota una política educativa en cada centre, sotmesa a l'existència d'un pla, d'un "projecte":
"Tot centre ha de disposar de projecte educatiu. El projecte educatiu defineix la identitat del centre, n'explicita els objectius i orienta i dóna sentit a la seva activitat amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques.
En el projecte educatiu es concreta l'aplicació dels criteris d'organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius i els procediments d'actuació que identifiquen el centre. En la seva definició, s'han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes. En el projecte educatiu s'han d'incloure els indicadors de progrés pertinents.
El projecte educatiu conté també la concreció i el desenvolupament dels currículums."(art.68.1,3,4)
"Els centres educatius disposen d'autonomia. En l'exercici d'aquesta, els seus òrgans de govern poden fixar objectius addicionals o complementaris,(..)"
No és prou explícit? Com no qualificar de deliri el propòsit que els currículums, els objectius i els criteris d'avaluació depenguin de cada centre, de criteris geogràfics i socioeconòmics?
"Els centres que presten el servei públic d'educació desenvolupen la seva autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert per als ensenyaments que imparteixen i l'estenen a la concreció d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació." (art.73.1)
Però hi ha més:
- La cançó de la 'innovació sense fi", és a dir, la possibilitat d'obtenir recursos addicionals als centres que "innovin" i facin més "plans". Cal una llista de les tonteries que es fan en molts centres per tal d'entrar en aquestes convocatòries? "Projectes" que, en molts casos, el professorat i la direcció dels mateixos centres reconeixen com a fenomenals ximpleries posades en un munt de papers per tal d'obtenir recursos que haurien d'ésser inclosos en la dotació ordinària de tots els centres. La LEC eleva a principi legal superior l'invent del finançament addicional per "objectius" fins ara practicat amb els memorables "plans de millora", de "zona", "d'entorn" i d'altres:
"Article 177. Finançament extraordinari per assolir l'equitat i la qualitat en el servei públic d'educació
1. El Departament pot articular finançament addicional per al sosteniment de centres integrats en el servei públic d'educació que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l'equitat i facin possible la millora dels resultats educatius."
- El nou invent de la "carta de compromís educatiu" de cada centre (art.11), document que defineix els "objectius" del centre juntament amb el "projecte" (art.68.1),que defineix la seva "identitat": Com explicar que cada centre públic tingui uns objectius i una identitat diferents dels altres?
- La no menys absurda pretensió segons la qual els criteris disciplinaris depenguin també d'aquesta "carta de compromís educatiu". Centres diferents, normes de convivència diferents?
- L'introducció de la possibilitat que els centres "es busquin la vida" per a obtenir recursos addicionals, atès que no hi ha cap intenció de finançar-los amb suficiència - s'entén, els centres públics-:
"La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció del centre i s'estén a la gestió del professorat i d'altres professionals del centre, a l'adquisició i contractació de béns i serveis, a la distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre, al manteniment i la millora de les instal·lacions i a l'obtenció, o l'acceptació si escau, de recursos econòmics i materials addicionals, amb les limitacions que en cada cas siguin d'aplicació." (Art.76.1)
Ja tenim prou clara la idea d'autonomia que es presenta: deixar als centres que facin el que vulguin -millor, el que puguin- i afavorir l'existència de dues xarxes públiques, la dels centres que desenvolupen "plans de millora" de "zona" "d'entorn" i altres i els que es limiten a fer la seva feina. Però és més, en consonància amb l'aposta per la privatització i el privilegi a l'educació privada -veure apartat 3-, aquest política ja s'està aplicant. La LEC servirà de referent legal per a una sèrie de pràctiques ja posades en marxa com la recent iniciativa d'eliminació del Batxillerat nocturn, i la seva substitució per l'ensenyament no presencial:
"potenciar el batxillerat no presencial per tal de possibilitar l'adaptació d'aquests estudis a les circumstàncies personals de l'alumne/a"; (art. 46)
"L'Administració educativa organitza mitjançant un centre singular la impartició de forma específica dels ensenyaments en la modalitat no presencial." (art.39)
i eventualment, la seva cessió al sector privat:
"El Departament pot autoritzar els centres privats per a impartir ensenyaments postobligatoris i superiors no presencials. (art.39)"
Si hi afegim que, amb el nou Decret de Batxillerat a la mà, es fa palesa la impossibilitat que els centres d'una línia puguin oferir-lo en condicions, es veu clar on es vol anar a parar: a deixar molts centres sense batxillerat, convertint-los en SES. Després d'utilitzar la paraula autonomia fins el fàstic, en la nova tipologia de centres de la LEC -escola, institut i "institut-escola" (?)- es planeja una política de "zones " per agrupar -de fet, subordinar - centres. (art. 56.3, 60.2, 76.2): No es tracta de tancar centres, sinó de deixar-los morir.
la LEC culmina el procés iniciat amb la promulgació de la LOGSE - i la seva aplicació extremista a Catalunya-: en nom de preteses intencions progressistes s'impedeix a l'ensenyament públic contribuir realment a la tan esmentada "cohesió social". En les "zones socialment i econòmicament desafavorides" hi haurà la mena de centres que es mereixen, amb "sistemes de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari" (art.76.2), perquè s'hi puguin fer tota mena d'adaptacions curriculars i altres invents del TBO, amb els resultats ja coneguts.
La regressió social que comporta l'adequació paternalista d'allò que cal impartir a les condicions socials de l'alumnat és esfereïdora i brutalment classista. És el paternalisme pedagogista que tan bé coneixem: "pobrets, això no cal que ho estudiïn".

2. Reforçament de les direccions i precarietat laboral: els nomenaments digitals.

Malgrat que la intenció final de la LEC és crear un cos únic de docents a Catalunya, tot ignorant la legalitat vigent -veure apartat 5-, aquest impuls "igualitarista" s'esvaeix en parlar de les direccions. I enlloc de proposar obertament la creació d'un cos de directors, mesura que no seria prou "progre", però que, si més no seria coherent, es prefereix la ja habitual fórmula de la retribució a la fidelitat tot creant un cos "fantasma", millor dit, una casta. Es vol dotar a les direccions de "competència professional i capacitat de lideratge en la forma que es determini reglamentàriament" en el procés de selecció de directors (Art.120) que, malgrat tot, és aquest mètode mixt -ni nomenament ni elecció- que estipula la LOE. Quina és la competència professional d'una "professió" que, si més no sobre el paper, no existeix?
Però la LEC sí atorgarà poder als directors, a l'hora de confegir les plantilles, mitjançant tres mètodes perfectament clientelistes i opacs:
- El primer, ja conegut, és la determinació dels perfils "singulars" d'alguns llocs de treball, pràctica ja habitual i a la qual ara es vol donar cobertura en la llei:
Llocs docents específics i llocs docents de lliure designació
L'Administració educativa, a proposta de la direcció del centre,(...) pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s'atorga un perfil específic a fi d'assegurar la continuïtat del projecte educatiu.
Als llocs d'especial responsabilitat que donen suport al desenvolupament del projecte educatiu, hi poden accedir tots els professors destinats al centre i professionals d'altres centres pel procediment de lliure designació previst a l'article 100. (art.90.1-2)
"(...) els centres públics disposen d'un conjunt de docents que formen l'equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre. En funció de les necessitats derivades del projecte educatiu del centre, la direcció dels centres públics proposen llocs docents per als quals és necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent.
A proposta de la direcció del centre, l'Administració educativa fixa la plantilla de cada centre.
La direcció dels centres està habilitada per avaluar l'activitat docent i de gestió del personal del centre. A aquest efecte, el Departament establirà els procediments escaients i els efectes de l'avaluació i garantirà els drets d'informació i audiència del personal afectat." (Art.77.1,2,3)
- El segon la contractació directa, encara que després es digui que no per part del mateixos centres:
"Es poden contractar com a professorat especialista professionals o especialistes de competència reconeguda que exerceixin la seva activitat professional fora de l'àmbit educatiu a fi que hi aportin els seus coneixements i les seves experiències. Els contractes, de règim laboral o administratiu, han de ser amb dedicació a temps parcial i de caràcter temporal. Quan escaigui, es poden contractar professionals no necessàriament titulats". (art.88)
- I el tercer, innovació pura, els concursos de trasllats "especials":
"Els concursos específics es convoquen, individualment o per grups homogenis, per als llocs de treball docents de caràcter singular que exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d'ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat. En aquests concursos específics, a més dels mèrits previstos a l'article 98 es pot exigir l'elaboració de memòries o la realització d'entrevistes." (art.99)
I que no quedin dubtes: s'atorguen llocs de treballs a la funció pública a través de mecanismes com l'entrevista o la "memòria". I les places "finals" seran ocupades d'igual manera:
"Procediment de lliure designació
Els llocs docents a què fa referència l'article 77, quan s'han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs en el propi centre docent, es proveeixen amb convocatòria pública, pel procediment de lliure designació d'acord amb el que el Govern estableixi reglamentàriament.
El personal docent que sigui cessat del lloc de treball ocupat per lliure designació queda adscrit a la zona educativa corresponent al lloc de treball que ha obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits, i té preferència per ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de la seva especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió." (Art.100.1,2).
I, a més, també es premiarà llur docilitat :
"Article 121. Reconeixement de la funció directiva
1. La valoració positiva de l'exercici de les funcions de direcció permet la consolidació per al director o la directora d'un grau personal docent superior al que tenia reconegut a l'inici del mandat. La valoració positiva de l'exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern s'ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent.2. La valoració positiva de l'exercici de les funcions de direcció és també mèrit en l'adquisició de la categoria sènior, en la promoció interna i en la resolució de concursos de provisió de llocs de treball, en les formes que es determinin reglamentàriament."

3. Avaluació

Sempre amb aquesta retòrica tecnocràtica de la qualitat, l'excel·lència, l'eficàcia, i altres termes qua apareixen constantment en l'articulat -sense cap intent de definició- , el Departament es proposa crear una Agència d'Avaluació del Sistema Educatiu (cap.IV) que tindrà al seu càrrec l'avaluació i, contra el que es pràctica comuna en altres països, la capacitat d'incidir en l'elaboració del currículum. La nova agència deixa, de fet, sense contingut a l'inspecció, com ho demostra la inanitat d'allò que la LEC preveu per al funció inspectora, simple "vehicle de transmissió" entre l'Agència i l'Administració.(Art.164.2) Pot ser perquè no s'avorreixin, als inspectors se'ls carrega amb la divertida tasca de la "mediació":
" Els inspectors, sense perjudici de les seves facultats per assegurar el compliment efectiu dels deures, poden exercir funcions de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa." (art.150)
Es pot suposar que, cobert el nombre de càrrecs de confiança que el Departament té, cal buscar nous jaciments de col·locació per als fidels. Un és aquesta fantàstica Agència i un altre podria ser el nou "Consell Assessor dels Ensenyaments Artístics"
(art.49). Més experts, de les dues classes que coneixem i patim al nostre país des de fa tant de temps: els qui no han trepitjat mai una aula i els qui no la trepitjaran mai més.
Però això no és el més greu. La futura "carrera docent" que dissenya la LEC -veure apartat 5- fa dependre tota promoció professional - i tot increment retributiu que no sigui l'augment lineal dels salaris- de les "avaluacions" dels "experts", de les "comissions" i de les direccions dels centres.

4. Afavoriment de l'ensenyament concertat

Segons que el conseller no s'ha cansat de dir, els actuals concerts, ja millorats fa poc més de dos anys en el PNE, no cobreixen ni el 70 % de la despesa dels centres. La LEC avança un compromís de millora en aquest camp: uns criteris de "suficiència" (art.25.4) per la concertada i la possibilitat que puguin assolir finançament addicional a través dels projectes de millora que presentin (art.177.1) quan les dotacions per funcionament ordinari dels centre públics no han deixat de baixar en els darrers anys. Però, és més, la -desitjable- equiparació salarials del professorat de la concertada també anirà a càrrec de l'erari públic i no pas de qui els contracta.
La LEC ja dóna per suposada l'extensió dels concerts, abans fins i tot de plantejar-se l'increment de l'oferta pública: De fet la formulació de la LEC és molt més brutal: al mateix temps que es diu això:
"En el marc de la planificació educativa, el Departament ha de determinar periòdicament i per a cada zona educativa el nombre de places que no es poden satisfer amb l'oferta pública i privada ja concertada. A partir d'aquesta planificació, correspon al Departament determinar la previsió de places públiques i obrir, si escau, una convocatòria pública de nous concerts educatius adequada a les necessitats d'escolarització en una determinada zona i ajustada a les previsions pressupostàries. (art.27.4)
No es parla d'incrementar l'oferta pública, sinó de reduir-la:
"En el marc de la planificació de l'oferta educativa, el Govern estableix centres públics de titularitat de la Generalitat, en modifica la composició i, si escau, els suprimeix." (art.28.1)
Tal i com hem indicat respecte del futur -poc- del Batxillerat nocturn, el Departament també es vol treure de sobre altres ensenyaments:
"- L'educació de persones adultes es pot impartir en centres específics, establiments penitenciaris i centres ordinaris. Per tal de facilitar l'accés de les persones adultes es poden crear o autoritzar punts de suport a la formació, de titularitat pública o privada." (art.53)
De manera anàloga, la LEC confon, de manera no gens innocent, la relació que ha d'haver entre la formació professional i la realitat laboral amb la submissió de l'ensenyament a les necessitats empresarials, cosa prou diferent:
"2. El Govern, amb la participació dels agents socials i econòmics i les administracions locals, planifica una oferta d'estudis de formació professional integrada en el sistema educatiu en el marc del que preveu l'article 27. La planificació s'ha de dur a terme amb una visió global i adaptada a les necessitats del territori." (art 47)
Aquesta iniciativa es complementa amb la intenció de permetre que les empreses privades fiquin la ma en els centres de formació professional tot creant una nebulosa en la qual es confondran la formació professional pròpiament dita, la formació ocupacional i allò que els convingui al les empreses per a reciclar el seu personal. Ús i abús privat del patrimoni públic.
La propaganda oficial que ha envoltat l'aparició del projecte de la LEC ha insistit en la necessitat de repartir entre els centres públics i els privats els alumnes nouvinguts i/o amb necessitats educatives especials. Però el text de la LEC permetrà que les escoles concertades segueixin fent allò que els vingui de gust i puguin seleccionar la seva matrícula: en primer lloc, establint condicions de caràcter religiós o ideològic inacceptables en llurs "cartes de compromís educatiu" i "projectes de centre", i en segon, mantenint la ja tradicional política de cobrament de quotes il·legals. Des que els concerts parcials foren abolits per la LODE al 1982, els successius governs han permès que hi hagués concerts en escoles que cobraven quantitats -de vegades molt altes- als seus alumnes. Recordem el memorable "en això hem fet trampa" del president Pujol. I ara, enlloc de retirar el concert als centres tramposos, el que es pretén és pagar-los per a què compleixin la llei: Efectivament, s'establiran els famosos contractes-programa per a cobrir la totalitat de la despesa declarada amb aquell centres que deixin de cobrar les quotes que legalment no podien cobrar. Respectada, a gust dels centres privats, la matriculació per centres, el pastís està servit.

5. Mesures contra el professorat de secundària.

És coneguda l'opinió que el Departament té de nosaltres, els professors de secundària. Tot un seguit de propostes de la LEC avancen en aquesta direcció:
- Entre d'altres novetats pernicioses s'incorpora la creació d'un cos català de docents que, tot i respectar nominalment la diferència entre els actuals cossos, tendeix a la seva supressió, (Cap.3 art.86 i ss.) atès que un cop reconeguda la diferència legal entre els actuals cossos, es passa sense cap rubor a establir la possibilitat d'impartir allò que no pertoca segons el cos al qual es pertany (art.87.2)
- Es pretén passar de l'actual adscripció a un centre a l'adscripció a una zona. És fàcil preveure que en molts casos la disminució del la matrícula en un centre -fenomen gens infreqüent- podria conduir a que el professorat pogués ésser desplaçat i fins i tot "compartit " per més d'un centre:
"2. L'obtenció de destinació en un lloc de treball d'un centre docent o servei educatiu per concurs general o específic de mèrits, comporta l'adscripció amb caràcter definitiu a la zona educativa on estigui ubicat el lloc de treball. El cessament per supressió o remoció del lloc de treball suposa l'adscripció a un altre lloc de treball vacant a la zona, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisió. (art 97)
- Es planteja una "carrera docent" condicionada a les successives avaluacions per mèrits en comissions "ad hoc". Mentre que la llei garanteix l'accés de primària a secundària perpetuant el mecanisme del torn de reserva (art 103), el docent de secundària que desitgi promocionar en aquesta pretesa "carrera" s'haurà de sotmetre a successives "avaluacions" de l'estil que ja està implantat en les actuals oposicions i concursos de càtedres. Fins i tot els actuals sexennis, que passarien a ser quinquennis sempre que es superi la corresponent "avaluació":
"1. La promoció docent s'articula sobre la base d'una avaluació periòdica de la tasca professional feta, amb relació als mèrits que determini el Govern.
2. El Departament regula el procediment d'avaluació del desenvolupament de la funció pública docent i de reconeixement de mèrits docents, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació.
3. El personal funcionari docent pot adquirir, progressivament, cada període de cinc anys, un dels set graus personals docents en què s'articula la carrera docent.
4. Cada grau personal docent té atribuït un complement retributiu " (art 106)
Tremolem en pensar que part de les retribucions depengui de l'avaluació dels "experts" i de les direccions dels centres.
"4. El Govern ha d'establir la quantia de les retribucions complementàries docents atenent els factors següents:
a) la progressió assolida en la carrera professional;
b) la dificultat tècnica, la responsabilitat, la dedicació especial, la incompatibilitat per a l'exercici de determinades funcions i l'ocupació de determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa el treball docent;
c) el rendiment o els resultats obtinguts en el desenvolupament del treball docent i l'esforç amb què es desenvolupa el lloc de treball." (Art 111)
- Malgrat haver-ho matisat en el Decret d'ordenació de l'ESO, després de les al·legacions d'ASPEPC·SPS, la LEC torna a la càrrega amb la devaluació i el menyspreu del caràcter d'especialista del professorat de secundària: s'insisteix en els "àmbits de coneixement", proposat il·legal segons la qual es pretén que un mateix professor imparteixi diverses matèries:
"L'etapa d'educació secundària obligatòria consta de quatre anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze anys d'edat, amb els continguts articulats per matèries, que es poden agrupar en àmbits de coneixement." (Art 44.1)
I s'afegeix com a "mèrit" el que s'anomena "polivalència curricular", eufemisme de la mateixa pretensió de degradar la qualitat de l'exercici de la docència: com que no cal ensenyar res, tampoc cal saber res (com fa palès el nou mètode que substituirà les oposicions):
"En l'educació secundària obligatòria l'atenció docent se'organitza tot equilibrant l'especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l'acció educativa i es potencia la tutoria. Amb aquests efectes, es promou la polivalència curricular en l'exercici docent del professorat que actua sobre el mateix alumnat". (art.63.5)
Perquè quedi ben clar: tocarà al mateix professorat impartir matèries diferents, i ara sense limitar-ho a primer i segon d'ESO. Tot una avenç per a la qualitat de l'educació.
- El professorat haurà de fer explícita la seva submissió al projecte de centre. I alguns seran tan delirants com esperem...
"Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre són d'obligada observança per part de tot el personal que, de manera permanent o ocasional, treballi en el centre, i el seu exercici professional en el centre no els pot contradir." (art. 62.2)
- L'exercici de les tutories s'inclou ara entre els deures de la funció docent, així com totes aquelles altres feines que fins ara hem vingut desenvolupant desinteressadament i que ara se'ns podran exigir (festes, sortides i altres embolics):
"Assumir la tutoria dels alumnes, la direcció i l'orientació del seu aprenentatge i prestar suport al seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies." (art.19.2.d)
"Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre (...)" (art.19.2.f)
- Catalunya seguirà sent de les poques comunitat autònomes on l'ESO no es podrà impartir, contra tota lògica veritablement pedagògica, en jornada intensiva:
" La jornada escolar a l'ensenyament obligatori comprèn horari de matí i de tarda." (art. 38.3)
- La LEC dedica diversos apartats - i un capítol sencer, el IV- a la "convivència".
Hom podria considerar positiu que s'esmenti que l'administració s'ha de comprometre a garantir la defensa de la integritat física i l'adequada cobertura legal del seu personal així com la limitació dels riscos laborals (...), caldria dir però que tot aquestes gràcies que se'ns dispensa no ho són, sinó que ja eren obligacions seves abans d'aquest projecte però que mai no es va pensar seriosament en complir-les. Qualsevol professor que hagi patit un atac a la seva integritat i als seus béns - la ja clàssica ratllada del cotxe, per no citar casos més greus- sabrà perquè som escèptic respecte d'aquesta mena de promeses.
Però on aquesta mena de qüestions esdevé indignant és en el tractament dels problemes disciplinaris. Mentre que les conductes "poc greus" seran tractades segons estableixi cada centre, en una mena de simpàtic relativisme legal pel qual la mateixa conducta serà o no tolerable segons on s'estigui matriculat , les greus segueixen regulades per allò que diu el vigent i lamentable decret de drets -molts- i deures -menys- vigent, reproduït de manera gairebé literal en un gran esforç de redacció. I es torna a la càrrega amb la noció de "mediació" com a "resolució pacífica dels conflictes", ignorant de bell nou que una agressió no és un conflicte en el qual s'hagi de "mediar" i pretenent que sigui un mecanisme vàlid per als conflictes entre els "membres de la comunitat educativa", sens fer cap distinció. No entenen els experts que redacten aquestes normes que, legalment i jurídica, és inadmissible que s'estableixi cap mediació entre un menor d'edat i un adult que sí és responsable civil i penal? O seria el mateix que l'agredit fos l'alumne, per a variar?

Bé. No cal continuar més. Considerem que les anteriors - i no són totes- són raons més que suficients per a rebutjar l'avantprojecte de la LEC i exigir la seva retirada, com ja van fer en el seu moment amb les famoses Bases, i de pas demanar-li al Conseller Maragall que dimiteixi ja.

logo aspepc·sps


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal