El Batxillerat nocturn a l'hora foscant0

Lectures (839) 22/05/2008, 10:50  |  Joan Samaniego i Raventós. Delegat d'ASPEPC·SPS.  |  Etiquetes: #Opinió,

Ho diré clar i ras: el Batxillerat Nocturn els sembla importar un rave als experts del nostre Departament i a alguns estimats companys sindicals de la lluita. No en puc fer una altra lectura atenint-me als fets recents (passats i presents). De les entelèquies intel·lectuals de la conselleria jo fa temps que n’espero qualsevol cosa; ara bé, he de reconèixer, que m’ha sorprès i indignat el paper que han fet els sindicats CCOO i UGT: potser és que són sindicats de classe diürna.

Fent un xic d’història, tothom recordarà que els IES que ofereixen estudis de Batxillerat en règim nocturn van rebre una notificació del Departament. Com que són gent de parla fina, l’expressió que els va semblar més adient era la de ‘oferta zero’. Els IES havien de fer ‘oferta zero’, no res de no matricular, que és poc positiu i sona autoritari. A la Genealogia de la moral, Nietzsche parla dels nigromàntics que produeixen blancor, llet i innocència a base de tot allò que és negre; genial definició per a vastes legions del puritanisme progre que gestionen l’educació del nostre país. La llàstima és que aquesta vegada algun confiat nigromàntic va errar la fórmula alquímica, i en res el va ajudar el sospitós silenci dels sindicats de classe. La ràpida reacció dels sindicats -diguem-ne de classe B- i les queixes dels ajuntaments, de les associacions de mares i pares, del professorat i, sobretot, de l’alumnat de nocturn, han pogut apaivagar l’impacte de la primera envestida.

Perquè es pot ofegar el Batxillerat de moltes maneres. Es pot, per exemple, eludir un vertader Batxillerat de tres anys i mudar-lo en un en tres anys, no fora que anéssim a assolir un ensenyament d’excel·lència, així tot d’una, ara que ja no hi estem acostumats. També es pot reduir el Català i el Castellà, amb una hora menys setmanal, en tant que es podria sobreentendre que els canvis curriculars a l’ESO aconseguiran, per la seva pròpia substància, un nivell òptim en les Llengües no estrangeres (com proposo al Departament, des d’aquí i ara, anomenar de forma innovadora a la Llengua Catalana i a la Castellana). O podríem, nogensmenys, anihilar la Filosofia amb un progressiu compte enrere de 4-3-2 hores setmanals, que la faci viatjar en coet més enllà del cel, on diu Plató que hi viuen les entitats pures i nobles, ja que l’horeta de Ciutadania a l’ESO forjarà ciutadanes i ciutadans que sabran que sempre han de dir ‘ciutadanes i ciutadans’, encara que no sàpiguen ni es preguntin exactament el perquè. En resum, es pot fer tot el possible per crear un Batxillerat a imatge i semblança de l’ESO, però el que no es pot de cap manera es impedir que l’alumnat hi pugui accedir a tot hora. Fins i tot, en hora foscant, mal que els pesi.

Personalment, he de reconèixer que tinc un especial afecte envers els estudis en règim nocturn. Hi vaig ser alumne al Francesc Macià de Cornellà de Llobregat (sí, sí, de l’institut on es diu que també hi estudià el Molt Honorable negador d’aquesta possibilitat als altres). Alumne, posteriorment, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. El títol i unes oposicions em van fer anar a parar a l’IES Sa Palomera de Blanes, on vaig poder veure com l’alumnat tenia les mateixes oportunitats de les quals jo havia pogut gaudir, amb un professorat excel·lent que repartia, en moltes ocasions, la docència diürna amb la nocturna sense renecs ni queixes: entrar a les 8 del matí i sortir a les 10 de la nit no era cosa inusual. Finalment, vaig poder exercir com a professor al nocturn, durant un any, a l’IES Jaume Vicens Vives de Girona: un balneari de pau, exempt d’infantilismes, on l’alumnat agraïa la tranquil·litat que dóna l’hora nocturna i, en molts casos, el poder tenir la famosa segona oportunitat sota l’autoexigència que comporta la seva presència a l’aula.

Però la gent del Departament no està per paus nocturnes, ni per segones oportunitats, ni per combinar treball i estudi. El Departament viu a la Societat de la Informació i la Comunicació i troba que tothom ha de viure aquesta vivència gloriosa i socialment perfecta. Homes tan informats i comunicats deuen veure el nocturn com un ens decimonònic, fomentador de l’absentisme, i ves a saber, si com els exàmens de setembre, espanyolista. Com que volen el millor per tots nosaltres, i saben de veres on és el bé -per la simple raó que es diuen d’esquerres i fan lleis de país- han cedit de forma temporal a les pressions externes, a canvi, però, d’ofegar el Batxillerat Nocturn amb estudiada lentitud. La idea és subministrar al pacient petites dosis de verí per matar-lo, i alhora, pedagògicament convèncer-lo que la seva defunció és un passar a millor vida. El Batxillerat de la IOC a tots els descreguts sabrà perdonar. Amb la mà i el cor obert ens espera.

Algú hauria d’explicar als més saberuts del Departament que les coses no s’imposen d’aquesta forma grollera. Ningú, o gairebé ningú, dubta de la potencialitat dels entorns virtuals o telemàtics d’aprenentatge; no és aquesta la qüestió. La qüestió rau en què la substitució imposada del Batxillerat Nocturn per la IOC, amb argumentacions fonamentades en la rendibilitat, l’absentisme i l’esnobisme social, no convenç a la immensa majoria.

Tot i això, deixeu-me llençar una última proposta de caire experimental al nostre Departament d’Educació. Podríem, per exemple, suggerir la matriculació del Conseller Maragall i del President Montilla en un curs telemàtic de reciclatge de Català. El primer podria aprendre a dir ‘Llengua Catalana’ en lloc de ‘Llenga Catalana’, mitjançant exercicis motivadors i significatius; el segon, podria donar exemple i treure’s el certificat C que s’exigeix a qualsevol mortal com a requisit per a treballar a la Funció Pública Catalana. Així ho podríem suggerir a molts d’altres. Ah! menys al ministre Corbacho, que ja ho va dir clar: los políticos debemos aprender de la gente, no haciendo máster. I jo afegiria: para muestra un botón, señor ministro.

És clar que per aquesta via argumentativa, al final, potser els acabaríem donant la raó i ens quedaríem a caseta, que com a mínim podríem estar connectats al Messenger, veure videos del Youtube i ésser socialment i econòmicament rendibles d’una vegada.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal