Batxillerat molt més flexible

Batxillerat molt més flexible0

700 26/05/2008, 08:38 MARCEL BARRERA. Barcelona

El batxillerat serà molt més flexible que fins ara. «Volem que aquests estudis s'adaptin més a les necessitats dels alumnes i no que els alumnes s'hagin d'adaptar al batxillerat», segons explica el director general d'Educació Bàsica i Batxillerat, Jaume Graells, per a qui la reforma farà que els estudis siguin «més atractius» per als estudiants. El nou batxillerat, que el govern ha d'aprovar les pròximes setmanes, també inclou una matèria nova que s'impartirà amb el nom de ciències per al món contemporani.

La supressió del Batxillerat nocturn: una agressió social. (Comunicat ASPEPC·SPS)

Cartell "EL TETE WANTED"

Mobilitzacions i vaga 14 de maig (USTEC·STE's - ASPEPC·SPS - CGT)

Descomposición nocturna (Imma Monsó)

Acta de l'assemblea IES Jaume Balmes en contra de la supressió del nocturn (08/05/2008)

Aquests són alguns dels trets més significatius de la reforma del batxillerat, que ha d'aprovar el govern català les pròximes setmanes, previsiblement el mes de juny.

MÉS ESPECIALITZACIÓ.

L'estudiant farà cada setmana 4 hores més d'assignatures de modalitat, que són aquelles que pot triar d'acord amb la seva especialitat. De les dotze hores que feia actualment es passarà a les 16. «Estem fent un batxillerat molt més atractiu per a l'alumne perquè reforcem l'especialització», assenyala Jaume Graells. Per al director general de Batxillerat, aquesta reforma va en la direcció d'«atendre la diversitat dels alumnes i d'adaptar-se a cada perfil d'estudiant».

MENYS CATALÀ I CASTELLÀ.

L'augment d'hores de les assignatures de modalitat suposarà, per contra, una reducció de les hores de llengua catalana i castellana. Tant en un cas com en l'altre, es passarà de tres hores setmanals a dues, encara que els instituts tindran la possibilitat de concentrar-les totes en un únic quadrimestre. Per Graells, dedicar 9 hores setmanals de les 30 que té el batxillerat a les llengües és «insostenible». «No hem de dir que tenim dues hores de català més dues de castellà a la setmana, sinó quatre hores de classe en la llengua habitual de l'alumne», comenta Graells, que hi afegeix que «el gran repte» en aquest aspecte és fer un «plantejament global» de dues assignatures i no repetir continguts: «Els alumnes perceben les classes de llengua sovint com una repetició de sintaxi i morfologia, i això no garanteix la competència comunicativa dels alumnes, els professors de català i castellà s'han de posar d'acord.»

Juntament amb el català i el castellà, també perden pes les assignatures de filosofia i història. En total, els alumnes faran quatre hores menys de matèries comunes a la setmana, que passaran de les 18 hores setmanals a les 14. Tot i aquesta reducció, Jaume Graells assenyala que Catalunya encara ofereix un 20% més de matèries comunes que la majoria dels països europeus.

NOVA AVALUACIÓ PER A LES LLENGÜES.

Per millorar la competència comunicativa dels alumnes, Graells assenyala que l'ordre del batxillerat que desplegarà el decret establirà que, com a mínim, el 50% de la nota que obtinguin els alumnes en matèries de llengua haurà de ser a partir d'exercicis pràctics com ara escriure correctament un text i fer una exposició oral.

BATXILLERAT DE TRES ANYS.

El batxillerat es podrà fer en un període de dos anys, que és la duració actual, o bé en tres anys. En aquest últim cas, seran els professors els que podran recomanar a l'alumne amb dificultats d'aprenentatge i a la família que des del començament de l'etapa es faci el batxillerat en tres cursos, d'acord amb l'avaluació a l'ESO i el seu grau de maduresa. El batxillerat de tres anys es farà en aquells instituts que ho demanin i no a tots els centres, ja que abans d'estendre-ho es vol deixar un «temps prudencial» per a l'adaptació. A la pràctica, molts més alumnes s'estaran tres anys a l'institut per acabar el batxillerat. Els que suspenguin 3 o 4 matèries les hauran de repetir, però al mateix temps podran fer assignatures de segon curs. «Hem flexibilitzat les condicions de permanència», remata Graells.

RELIGIÓ.

El projecte de decret sobre la reforma de batxillerat preveu que l'assignatura de religió sigui avaluable per als alumnes que la cursin a primer, però que la nota de la matèria no computarà, en canvi, per a l'accés a la universitat. La proposta també preveu que aquells alumnes que facin religió als instituts públics –en aquests moments el percentatge és de poc més de l'1% del total– rebin en total 32 hores de classe a la setmana, dues més que la resta dels estudiants de 16 a 18 anys.

Nocturn a la baixa

Per Graells, la flexibilitat que es començarà a aplicar el curs que ve al batxillerat diürn farà que molts dels alumnes que es passaven al nocturn ja no en tinguin necessitat i es quedin a fer classe de dia. A més, per Graells el nocturn va clarament a la baixa, ja que en deu anys s'ha reduït la matrícula en un 50%, i la caiguda s'ha notat sobretot els últims quatre anys. El director general, que diu que per a l'any que ve la llista de centres és inamovible, té «molts dubtes» que tot i la racionalització que s'ha fet de centres hi hagi prou alumnes. «Amb l'oferta de nocturn que oferirem podrem escolaritzar el mateix nombre d'alumnes que l'any passat; l'oferta no es retalla», segons Graells. «La proposta –afegeix– que plantegem ara des del punt de vista de benefici públic és impecable, i planificarem a partir de la demanda que cada curs es plantegi».

A favor i en contra

L'anunci de la retallada d'una hora a la setmana de llengua catalana va aixecar moltes crítiques quan es va conèixer el contingut del decret, però el Departament d'Educació s'ha mantingut ferm i ha enviat els mateixos horaris al govern perquè els aprovi. Els professors de filosofia també van alçar la veu per la retallada d'hores. L'assignatura, que passa a dir-se filosofia i ciutadania, s'impartirà durant dues hores a la setmana, una menys que fins ara. En canvi, des de l'Associació de Professores i Professors de Física i Química de Catalunya s'ha aplaudit el contingut del decret perquè el fet de potenciar les matèries de modalitat permetrà «més física i química per als futurs científics, més literatura per als futurs filòlegs i més dibuix artístic per als futurs artistes». «El temps dedicat a les especialitats era ridículament insuficient», segons l'entitat.

facebook twitter enllaçar comentar