LLENGUA I ESCOLA0

415 02/06/2008, 09:45    Reagrupament.cat. Josep Chalmeta, Conseller-portaveu d'ERC a Sants-Montjuïc

L’any 1978, recentment estrenada la democràcia, algunes escoles públiques van iniciar l’aventura il•lusionant de fer l’ensenyament en la llengua del país.

Personalment em vaig trobar en una situació molt paradoxal. Aleshores jo era director d’un centre que tenia una majoria d’alumnat de famílies de la immigració dels anys 50 i 60, és a dir, de parla familiar castellana. El professorat, en canvi, era majoritàriament català.

En aquells anys el primer partit de l’actual tripartit, valgui la redundància, defensava el concepte de llengua materna per a l’ensenyament de la mainada.

Quan vaig proposar als mestres de començar a fer l’ensenyament en la llengua del país, hi van votar en contra agafant-se a aquest concepte de llengua materna, i sense tenir en compte la funció compensadora que ha de fer l’escola i que en aquell moment era necessària per tal que l’alumnat domines les dues llengües.

Això va obligar-nos a mantenir un any més l’ensenyament en llengua vehicular castellana.

Al curs següent, a l’hora de les matriculacions, tots els pares/mares dels futurs alumnes de 3 anys, amb una sola excepció justificada perquè era una família que estava esperant marxar aviat del país, van sol•licitar, per escrit, que els seus fills rebessin l’ensenyament en català, ja que era evident que això afavoria les seves opcions laborals futures. Els mestres van haver d’acceptar-ho. I l’escola va iniciar el camí normalitzador de la nostra llengua nacional.

Però heu de saber que 21 de les famílies que ho van demanar, 21 dels pares, eren... “policías nacionales”, sí, dels grisos! I avui, 30 anys després, quan ja hem tingut dues lleis de política lingüística, quan tenim determinat partit al govern, justament avui, la Generalitat de Catalunya obliga a totes les escoles del país a modificar el seu projecte lingüístic ampliant les hores de classe de castellà o en castellà!

Si tenim present les onades últimes d’immigració que ha rebut Catalunya, queda clar que perjudiquem la funció compensadora de l’escola; pedagògicament doncs és un error.

A què respon doncs aquesta decisió? Només té fonaments polítics de submissió de l’actual govern de Catalunya a les imposicions del neonacionalisme espanyol.

Una vergonya! Aquells “policías nacionales” ho entenien millor que segons quin partit.

I jo em pregunto: què hi fa segons qui al govern? Ja m’enteneu.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici