Una llei per eliminar l'excel·lència

Una llei per eliminar l'excel·lència0

778 01/09/2008, 12:50 El Punt. PERE MARTÍ RAMIS/Professor de filosofia #Opinió, #LOE,

Per entendre la nova llei de centres no cal entrar detalladament en la configuració dels plans d'estudis, sinó adonar-se que la seva finalitat primordial és l'eradicació de l'excepció. Aquesta, que s'inicia ja en el BUP, inclou tant la figura del professor com la de l'estudiant i és la que fa que els criteris acadèmics passin a segon terme. O, dit d'una altra manera, l'estructuració i vertebració dels centres de secundària respon a la imposició d'un sistema disciplinari; a l'assumpció d'uns comportaments i actituds que perllonguen, mitjançant l'activitat dels anomenats equips psicopedagògics, els sistemes de control estatal, fins al nucli més íntim de la vida familiar.

La peça de transmissió rau en dos elements clau de l'activitat disciplinària: les tutories i els dits equips docents. Tant les unes com els altres s'atenen, més que a cap altra cosa, a la idiosincràsia de l'estudiant, al seu caràcter diferencial, determinat en funció de la distància respecte a l'actitud considerada normal, i que no s'ha de confondre amb el rendiment acadèmic; ans contempla el grau d'acceptació de la disciplina escolar, la situació familiar, l'ètnia, en definitiva, el seu grau d'integració. És aquí on juguen els equips psicopedagògics i les aules d'acollida, el punt a partir del qual l'estudiant pot ésser desviat a activitats alternatives, a les aules obertes, o a les xarxes de salut mental. Des de la psicopedagogia es justifica, així, el caràcter invasiu d'unes pràctiques que d'altra manera vulnerarien el dret a la intimitat, preservat per l'article 18.1 de la Constitució Espanyola de 1978. Es comprèn així fàcilment la reestructuració jeràrquica a què s'han vist sotmesos els centres d'educació secundària.

El seu origen és previ a la LOE i apareix amb la creació dels consells escolars. La base teòrica fou la implicació de la comunitat educativa, amb caràcter representatiu: pares, professors, part de la junta directiva... en el procés de gestió, bàsicament disciplinària, dels centres. Del que es tractava era de treure als claustres un poder de decisió que sovint limitava considerablement la capacitat de gestió dels equips directius, per atorgar-la a un grup més reduït i, per tant, més controlable. El claustre es convertí en un òrgan merament consultiu, sense que les seves decisions haguessin de ser assumides, necessàriament, pels seus representats als consells escolars. L'elecció del director podia sostreure's a la voluntat del claustre i, a la fi, amb la nova reestructuració, ni cal la consulta. De fet, elimina quelcom que ja era obsolet, alhora que atorga a la junta directiva un poder pràcticament il·limitat sobre la vida acadèmica en general. El director esdevé un representant de l'administració, de la qual depèn, en definitiva, la seva reelecció. El control polític dels centres de secundària esdevé definitiu i la politització de l'ensenyament, completa. Així mateix, el seu caràcter impersonal esdevé irrellevant; interessant, sobretot, que la corretja transmissora del poder funcioni. Que el professor en sàpiga més o menys resta en un darrer terme, de la mateixa manera que l'escassa capacitat intel·lectual d'un director, d'un ministre o d'un governant no fan perillar la dinàmica interna d'un país. Tractant-se, doncs, d'un sistema disciplinari, hom pot explicar-se la presència de figures grotesques, que ni tan sols decideixen sobre el procediment intern de cap instància, perquè la disciplina, en tant que control automàtic del comportament, no les necessita.

Des d'aquest punt de vista, el nostre sistema educatiu compleix a la perfecció els principis sobre els quals es fonamenta. Pensat des de l'òptica dels mecanismes disciplinaris, concebut com una prolongació introductòria de la disciplina laboral a la vida acadèmica, la fi primordial és la conformació d'actituds, no pas la formació de caràcters excepcionals en cap dels camps del saber. S'imposa, abans que res. l'adaptabilitat al medi. Com a sistema és exemplar. Però, tanmateix, a partir d'aquí es poden començar a entendre els abusos a què aquesta llei pot acabar donant lloc.

facebook twitter enllaçar comentar