De lleis i reformes educatives; i en van...0

Lectures (544) 14/09/2008, 23:28  |  L'Accent. JOSEP VILLAROYA I NAVARRO-professor-  |  Etiquetes: #Opinió,

Com a docent des de fa vuit anys voldria reflexionar sobre el món de l´educació. Tot i que trobe excel·lent la preocupació general per la situació alarmant que pateix el món de l´educació, m´espanta observar que sovint hom cau en els tòpics més absurds a l´hora de respondre a les causes d´aquest problema. Em centraré en el País Valencià, perquè és el cas que més conec i del que dispose de més dades... Posaré quatre exemples.

El 39,7% de l´alumnat valencià no aconsegueix finalitzar l´ESO, segons dades que corresponen al curs 2005 - 2006. Encara és més greu si tenim en compte l´evolució tan negativa dels darrers deu anys, sobretot quan parlem dels xicons, entre els quals el percentatge que no obté el graduat escolar assoleix el 48,1%, quasi la meitat!

La introducció de l´anglès en l´assignatura Educació per a la ciutadania és una burla, quan la gran majoria de l´alumnat no té la capacitat per seguir-la en aquesta llengua, i quan no hi ha una voluntat real d´introduir aquesta llengua des d´infantil.

La concertació de línies de batxillerat a l´escola privada.

La creació d´aules - gàbia per a l´alumnat amb problemes de conducta. L´Estat o la Generalitat (la de dalt o la de baix) podran elaborar més reformes, però mai no afrontaran el problema real de l´educació en el nostre país. Raons? Per què la quantitat de diners que s´haurien de gastar i els profunds canvis socials que haurien de fer els acovardeix? Ja que realment no tenen cap interès en millorar el nostre sistema educatiu.

És cert que hi ha mancança de professionals, que les ràtios són massa elevades, que les estructures organitzatives i materials són millorables i que s´inverteix molt poc en aquest camp vital. Reconec que una part molt minoritària dels docents ja estan cremats i la feina els supera, tal com passa en qualsevol altre col·lectiu. Però l´arrel de tot plegat cal cercar-la en l´estructura social dels alumnes dels nostres centres educatius i en la protecció que gaudeixen els centre privats, amb un finançament a costa de diners que haurien de venir a l´ensenyament públic.

Un estudi dels protagonistes del fracàs escolar ens mostrarà com els alumnes de procedència social més humil i amb pares de molt baixa formació acadèmica (famílies obreres industrials i agrícoles, immigrants) tenen un percentatge de fracàs escolar molt més elevat (alguns estudis parlen de fins a sis vegades més alt) que els alumnes de famílies de classe mitjana o alta. Conseqüentment, els centres educatius que reben major quantitat d´alumnes d´aquest tipologia obtenen uns resultats per força més baixos que la mitjana, fet que repercuteix molt negativament en els barris de residència d´aquestes persones.

El fracàs escolar que tant escandalitza en determinades èpoques a periodistes i polítics ha existit sempre. El fracàs escolar ja era molt important aleshores i les posteriors polítiques educatives no l´han solucionat. Per tant, alguna cosa falla.

El món de l´educació també entra dins de la dinàmica mercantil del capitalisme,i també està patint els processos de privatització que afecten altres sectors. En aquesta línia, el llibre Los nuevos amos de la Escuela, de Nico Hirtt, és molt aclaridor, posa l´èmfasi en aspectes com ara, l´anomenada autonomia dels centres (i el seu vertader significat, tal com ha passat al Regne Unit on s´ha aplicat), l´aprenentatge per competències i la desaparició dels continguts, el veritable significat de l´aprenentatge al llarg de tota la vida, o la jerarquització i la pèrdua de democràcia dins dels centres. En aquest sentit, és paradigmàtic el cas de Batiste Malonda, el professor i director del col·legi d´Almoines (la Safor) a qui la Conselleria d´Educació ha obert un expedient i vol fer fora del càrrec, quan compta amb el suport de tota la comunitat educativa.

Cal solucionar els greus problemes econòmics, culturals i socials de les famílies d´aquests alumnes que fracassen. Atorgar als centres amb més alumnat d´aquestes característiques més professors de reforç, per al PROA, Aules d´Acollida, Programes de Garantia Social... ajuda a tenir petits èxits puntuals, però, no solucionarà mai el problema, que curs rere curs es repeteix amb nous protagonistes. Aquest fracàs escolar protagonitzat per les capes més humils de la nostra societat nodreix la borsa permanent de mà d´obra barata que la nostra societat capitalista necessita tenir, per tant, dubte molt que hi haja autèntic interès en solucionar l´arrel del problema. Bé, semblant al que està passant en altres sectors econòmics, però amb la diferència que la formació que puguem oferir a aquests joves marcarà en gran mesura la seua capacitat per comprendre el món en què viuen. Per tant, alumnat i professorat hem de treballar plegats per a fer de l´educació una eina que ajude a bastir una societat sense desigualtats, sense classes i uns Països Catalans lliures.

JOSEP VILLAROYA I NAVARRO, professor de Geografia i Història d´educació secundària


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal