Balanç dels actes públics de nomenaments: 0

779 15/09/2008, 09:46    FEDERACIÓ ASPEPC·SPS

Qui tingui una mínima cultura literària o cinematogràfica recordarà la imatge a la qual fem referència: el capatàs damunt d’un carro, a la porta de la finca, sota la mirada divertida i distant del señorito assenyalant amb el dit ("tu sí"), als agraciats amb feina per aquell matí d’entre un munt de pobres que la demanen. I aquesta és la imatge que un any més evoca el desastre organitzatiu dels actes públics de nomenament celebrats a finals del mes d’agost.

Per començar, cal recordar que no se li fa cap favor a ningú. Les vacants ofertes s´han de cobrir i encara gràcies que algú accepta els llocs de treball que "sobren". Tothom sap quin pa s’hi dona a molts centres i quines feines i horaris els cauran a molts pobres substituts o interins. Ja se sap, per tal de tenir feina, hom s’empassa qualsevol cosa.

Però encara és més sagnant que la cosa vagi per barris. Podem establir una classificació de la gestió segons els Serveis territorials on anem. Dit altrament, cadascú fa el que li sembla i així tenim serveis que convoquen multituds, altres que convoquen a poca gent per estalviar-se problemes, llocs on es va relativament de pressa i amb puntualitat, serveis amb temps d’espera africans, serveis on algun responsable té la deferència de donar rebuda als convocats i explicar-los el procés i d’altres on no es diu ni bon dia... Enguany la cosa millora amb els professors que tot i tenir un nomenament per dos anys han estat cessats per culpa de la falta de previsió del Departament. En alguns llocs, si més no, algú s’ha preocupat de disculpar-se. El més normal ha estat ignorar el fet. També ens han arribat queixes per nombrosos errors, “salts” en els nombres d’ordre de les llistes....un desgavell.

El fet que alguns Serveis Territorials treballin amb un mínim d’eficàcia només agreuja el problema: significa que la situació delirant d’altres llocs només s’explica tot sumant la incompetència habitual amb la desídia més absoluta. És del tot inacceptable que l’administració pública d’aquest país segueixi donant aquest espectacle de república “bananera”. Hem citat i reconegut casos de gestió més eficaç. Per tant, és evident que és possible fer-ho millor. No és demanar massa que la retòrica del Departament sobre la “valoració del professorat” es tradueixi amb un tracte com a mínim digne de la part del professorat en situació més precària. Si són bons per a treballar on no vol ningú, també ho són per al tracte que l’administració els ha de donar.

ASPEPC·SPS Federació de Secundària

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici