El tercermundisme escolar català0

489 22/09/2008, 09:55    SingularDigital. Agustí Bordas   #Vaga,

El sisè any de desgovern tripartit ha iniciat el curs escolar amb dues notícies negatives. Primerament, la Conselleria d’Educació ha anunciat l’existència de 940 barracots –ara definits pel Conseller Maragall com a “mòduls prefabricats”– un 60% més que durant el darrer govern Pujol. Segonament, els principals sindicats de professors han anunciat una vaga general a l’ensenyament públic pel proper 13 de novembre.

Mentre els pares catalans envien els seus fills a barraques de disseny i han hagut de fer una despesa important per pagar llurs llibres, a Andalusia, el “gobierno amigo” del socialista Chaves, ha començat el curs tot donant de franc els llibres de text.

Així doncs, mentre a Catalunya no hi ha diners per construir escoles, a Andalusia, amb diners catalans, es dóna de franc allò que a Catalunya és de pagament. Veient la massificació i desgavell a l’ensenyament públic català, no és estrany que el President Montilla enviï els seus fills a la Deutsche Schule d’Esplugues de Llobregat (el Col•legi Alemany és una de les escoles privades més cares del sud d’Europa).

L’ensenyament català, lleugerament millor que el turc en l’àmbit de comprensió lectora segons el informe PISA (acrònim anglès del Program for International Student Assessment), es troba a anys llum de l’ensenyament canadenc (el tercer millor del món segons el mateix informe). Els exposaré alguns elements clau que expliquen el perquè d’aquesta diferència de resultats.

A Canadà, ser professor d’escola és un ofici de prestigi, amb un salari mitjà d’uns sis milions de les antigues pessetes per any (i una setmana laboral de 31 hores). Les instal•lacions escolars canadenques són també objecte d’atenció pública amb aules, laboratoris, gimnasos i sales informàtiques d’alta qualitat. Les vacances estivals duren només dos mesos, s’implementen polítiques disciplinàries pels alumnes problemàtics i, al mateix temps, s’avalua els estudiants de forma continuada tot premiant l’excel•lència amb guardons i reconeixements públics.

Si mai tenen la possibilitat de viatjar a Canadà durant el curs escolar, els recomano que visitin una escola qualsevol de la Federació; els sorprendrà la manca de desori davant les escoles, la urbanitat de les criatures que s’adrecen amb respecte a professors i desconeguts i el meravellós espectacle que suposa veure com cada matí, abans d’iniciar les classes, tots els alumnes de l’escola canten l’himne canadenc dempeus.

No s’enganyin, Canadà no és un miratge per a Catalunya; el Principat té una renda per càpita suficient per poder invertir en educació al mateix nivell que la Federació Canadenca. Només ens cal fer dos canvis: re-instituir la cultura de l’esforç entre la població escolar i acabar amb l’espoli fiscal.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici