Arguments patètics0

Lectures (1005) 25/09/2008, 09:06  |  El Punt. XAVIER SERRA/GIRONA.  |  Etiquetes: #LEC,

Crec que als mestres i professors no ens agrada fer vagues. Sincerament, no el volem pas un dia de festa sense cobrar: ni el 13 de novembre, ni cap altre dia. Nosaltres estem per ensenyar, per ajudar les famílies i els nostres nens i nenes. Per això, quan un sindicat (o tots, que en això es fan amics aviat) es fica on no li toca, em sembla que l'hem espifiada. Què volen els sindicats? Volen el poder, el domini..., fent veure –això sí– que defensen els drets laborals del col·lectiu docent (d'alguns docents, vull dir) i el bé de l'educació.

Cadascú que faci el que vulgui, però la instrumentalització ideològica i partidista de les famílies i les criatures a vegades em fa llàstima. I jo no els parlo com a polític, ni per defensar cap statu quo, només apel·lo al seny. Per exemple, per què no hi ha exàmens de setembre per als alumnes que puguin haver intentat redreçar els seus coneixements durant l'estiu? Per què s'acusa alguns centres educatius de ser els responsables de les mancances d'altres (aquí no hi ha pas suma zero)? Per què els nostres claustres són encara tan inestables? Per què no passem proves externes i independents al nostre alumnat?

Si no m'ho expliquen millor, no sé a què ve una vaga pel 13-N: fa pocs dies ha escrit una senyora de la USTEC-STEs que la llei catalana d'educació (LEC), en el format actual, «consolida la xarxa privada de centres concertats» i un de l'ASPEPC-SPS, que «la nova LEC s'inspira en el sistema educatiu anglès, la reforma del qual va impulsar en la dècada dels 70 un govern conservador del qual era ministra Margaret Thatcher». I jo em pregunto: i per això volen que abandoni els meus alumnes tot un dia? Resulta que els centres concertats són preferits per moltes famílies (si ho fan bé, aprenem-ne d'ells; i si ho fan malament, oblidem-nos-en: no hi aniran pas els pares perquè els matxuquin les seves criatures). I, sobre l'altre «superargument», resulta que el Regne Unit ha obtingut a l'informe PISA 2006 –per exemple, en ciències– 515 punts, mentre que Espanya n'ha aconseguit 488 (sent la mitjana de l'OCDE de 500).

Què volem amb «la ideologització de tot»: un sistema polític que faci empitjorar els resultats acadèmics? I, d'altra banda, què hi té a veure si la Thatcher governava o no «allà» per proposar-nos aquí fer les coses com cal? Per què no «treuen les mans» polititzades dels qui volem ensenyar el millor que sapiguem?


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal