Foteu-los fort, que són sindicats!0

655 12/10/2008, 20:46    El Punt. XAVIER MASSÓ AGUADÉ. Professor de filosofia. Delegat d'ASPEPC·SPS   #Vaga, #Opinió, #LEC,

S'ha aixecat la veda contra els sindicats. L'anunci d'una vaga en l'ensenyament públic per part de d'USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT, que representen, per cert, el setanta per cent del sector, ha inaugurat la temporada d'aquesta particular cacera de connotacions clarament predemocràtiques. Els corifeus del poder s'hi han posat de valent, i embolica que fa fort!. Gairebé no passa dia sense que algun dilecte intel·lectual, algun presentador o algun gorrer orgànic, carreguin furibundament contra la «insolència» d'haver convocat vaga. Fins i tot algun despistat, que signava com a professor de filosofia, s'ha apuntat a l'acte de fe mediàtic.

S'ha aixecat la veda contra els sindicats. L'anunci d'una vaga en l'ensenyament públic per part de d'USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT, que representen, per cert, el setanta per cent del sector, ha inaugurat la temporada d'aquesta particular cacera de connotacions clarament predemocràtiques. Els corifeus del poder s'hi han posat de valent, i embolica que fa fort!. Gairebé no passa dia sense que algun dilecte intel·lectual, algun presentador o algun gorrer orgànic, carreguin furibundament contra la «insolència» d'haver convocat vaga. Fins i tot algun despistat, que signava com a professor de filosofia, s'ha apuntat a l'acte de fe mediàtic.

Encara no he vist ni un sol cas en què hom entri a debatre les raons que han adduït aquests sindicats per justificar la seva oposició a la LEC i la vaga. Ans al contrari, els atacs furibunds que es reben més aviat evoquen, per l'estil i el tarannà, allò de «contubernio judeo-masónico-marxista» amb què responien els pregoners de la dictadura franquista davant de qualsevol protesta contra el règim.

Que lluny que som dels temps en què Émile Zola va escriure la Lettre au Président de la République, encapçalada per l'inoblidable «Moi, J'accuse», en defensa de la veritat i enfrontant-se a les barroeres mentides d'un poder corromput en l'afer Dreyfus. «La verité est en marche, et rien ne l'arrêtera», digué. A ell li va costar l'exili i el linxament per part de molts dels seus col·legues i de l'opinió pública. Una actitud digna d'intel·lectual compromès amb la veritat que, certament, al final va resplendir. Quants del nostrat lobby mediàtic s'atrevirien a fer un pas com aquest?

L'ensenyament a Catalunya fa molts anys que està malalt, però els nostres governants estan afectats d'una patològica sobredosi d'autoestima entotsolada que només admet l'afalac i la lleialtat incondicional del serf, i no la del ciutadà. Res no pot qüestionar la patètica i autista cort dels miracles en què s'han instal·lat.

Com aquell emperador babau que creia que lluïa el millor dels vestits mentre passejava nu. O aquell altre monarca que creia que veia des del campament les meravelloses ciutats del seu regne, les quals, en realitat, no eren sinó decorats de cartró pedra.

El problema és que l'ensenyament català, com l'emperador, està nu, i la LEC no és sinó el decorat de cartró pedra. No hi ha res de nou en aquesta llei, sinó el simple «a qui no vol cols, dos plats». És la consolidació de la política educativa que ha portat l'ensenyament d'aquest país fins al desastre actual, elaborada pels mateixos que ens han dut fins aquest despropòsit.

Un alt dignatari comentava l'altre dia que els sindicats docents no són representatius perquè en les eleccions sindicals hi va haver una participació molt baixa. Bé, doncs resulta que, sense que n'hi hagi per tirar coets, la participació va ser percentualment similar a la de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Quina conclusió obtindríem si hi apliquéssim el mateix criteri?

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici