Fracàs escolar0

460 14/10/2008, 09:28    el Periódico. Paco Gómez Escribano/Algecires (Cadis)

Quan les institucions educatives elaboren plans contra el fracàs escolar consistents a incentivar econòmicament el professorat perquè els seus alumnes aprovin més, anem malament. O no s'han assabentat de què va això, o ho saben però no hi posen els mitjans perquè no saben com fer-ho, que és pitjor.

Els gestors educatius fa anys que encarreguen les reformes a funcionaris que no han trepitjat mai una aula. Han allargat l'educació bàsica fins als 16 anys, cosa que en principi sembla un èxit, però que a la pràctica no ho és: si un nen de 14 anys diu que no vol estudiar més, no estudia més, i així li quedaran per endavant dos cursos com a presoner en un institut en vaga de braços caiguts i boicotejant classes i esbarjos.

Ja fa molts anys que diem als professors que arriben als instituts: "Teniu 15 nens per educar-los i 10 que us faran la guitza durant tot l'any". Aquests 10 alumnes són els que més atencions tenen per llei. ¿On queden llavors els drets dels alumnes sense trastorns greus de conducta, ben educats i que volen estudiar? Doneu als professors grups de 30 nens de comportaments normals, i ja veureu com els instituts eradicaran el fracàs escolar.

Deixeu-vos de plans inútils i doneu-nos una solució per a aquests 10 nens que no deixen fer classe quan sabem que quan compleixin els 16 anys se n'aniran amb totes les assignatures de primer i segon suspeses. S'han de gastar els diners a posar un educador (no pas un professor) per a ells, en grups de tres com a màxim. Un nen sense educació no està preparat per aprendre; però això val diners, ¿oi?

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici