La veu dels mestres

La veu dels mestres0

702 15/10/2008, 09:22 Avui. Albert Berrio / Professor de secundària i assagista #Opinió,

D'un temps ençà la nostra societat està preocupada per la qualitat del sistema educatiu. Els informes d'àmbit europeu que ens situen a la cua d'Europa en la majoria dels indicadors de qualitat no han fet més que augmentar aquesta preocupació. En aquest debat, però, hi participa tothom menys els que es dediquen professionalment al tema, els mestres.

En efecte, els ciutadans tenen accés a les opinions i les anàlisis dels periodistes, dels pedagogs, dels representants sindicals i dels polítics, però quasi mai a les dels mestres. La qualificació acadèmica i intel·lectual dels professors és equivalent a la dels opinadors i els polítics, però, a més, els mestres tenim el valor afegit del contacte diari amb alumnes i pares, del coneixement directe dels resultats de l'implementació de les mesures ideades pels polítics. I, tot i així, no participem en el debat. Per aquest motiu, al debat sobre el sistema educatiu no hi arriben dues qüestions que són claus segons els professionals de l'ensenyament secundari: l'atenció a la diversitat i el departament d'Educació.

LA BAIXADA DEL NIVELL DE LA FORMACIÓ rebuda pels alumnes es deu en bona mesura a la decisió política de mantenir-los junts fins als 16 anys. Els sindicats i els partits polítics ho atribueixen a la falta de recursos. Diuen: "El sistema és bo, però falta inversió econòmica". No és cert, el sistema no és bo. Amb més recursos disminuiria el problema, però no se solucionaria. La ràtio professor-alumne als nostres instituts és comparable a la dels països del nostre entorn, si més no a l'ensenyament obligatori. El que s'ha de fer és distribuir els alumnes d'una altra manera.

TOT EL PROFESSORAT ESTÀ D'ACORD que calia allargar l'escolarització obligatòria fins als setze anys, però molts pensen que no s'hauria d'haver acabat amb l'opció de fer formació professional a partir dels catorze. Els instituts estan plens de joves que no reben la formació adequada per a les seves capacitats i expectatives. Això crea alumnes desmotivats i obliga els professors a abaixar el nivell d'exigència en les matèries que imparteixen, que són de caràcter científic i humanístic i no professional. Hem creat un sistema que és incapaç d'oferir a cada individu allò que necessita.

LA PERCEPCIÓ DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA és que fa la seva feina malgrat el departament d'Educació. Les decisions d'aquest departament no són mai interpretades com a propostes de millora sinó com a entrebancs a la feina docent i molts professors pensen que aquestes decisions es prenen des d'un despatx sense conèixer la realitat. A més, els canvis constants fan que ningú no es prengui seriosament cap de les noves propostes, perquè la història recent demostra que al cap de poc temps cauen al sac de l'oblit o són substituïdes per unes altres, que no són ni millors ni pitjors. Totes tenen en comú, però, que són poc rellevants en relació a les qüestions que pretenen resoldre. A més, algunes bones idees acaben en no res per la improvisació, l'escassetat de recursos i la manca de planificació.

ELS PROFESSORS D'INSTITUT NO COMBREGUEN amb el sistema que representen davant els altres estaments de la comunitat educativa i davant de la societat. Creuen que és un mal sistema i es veuen impotents per canviar-lo. Ni tan sols saben com fer sentir la seva veu, perquè no se senten representats pels sindicats majoritaris, que, en nom d'uns valors pretesament d'esquerres, bloquegen els canvis realment necessaris.

ELS FACTORS QUE INCIDEIXEN en el fracàs de l'educació a casa nostra són molts més. No hem parlat de la deserció de la família ni de la crisi de valors de la nostra societat. Tampoc no ho hem fet de la inadequada formació bàsica del professorat ni dels vicis del sistema funcionarial. Els professors, sens dubte, tenim la nostra part de responsabilitat, però el debat que s'ha generat no trobarà solucions efectives si els mestres no hi podem fer la nostra aportació.

facebook twitter enllaçar comentar