Ensenyar treballadors i persones

Ensenyar treballadors i persones0

461 20/10/2008, 09:03 Diari de Girona. Joan Vila #LOGSE,

Sovint es qüestiona el resultat del nostre sistema d'ensenyament. Ja fa massa temps que es qüestiona i els resultats no milloren, perquè no s'arriba al fons del problema.

Diumenge passat deia que el capital humà és fonamental per assolir una elevada productivitat que ens faci competitius en el mercat global. Escrivia sobre els problemes més trivials, com l'absentisme i el presentisme. Quan parlava de formació, opinava que la formació contínua és necessària, però no suficient: podem millorar el coneixement d'un treballador, adaptar-lo a la feina. Però difícilment podrem augmentar la seva capacitat intel·lectual, difícilment podrem suplir la formació que havia d'assolir quan era alumne de l'escola.

És cert que, coincidint amb la publicació de certs estudis, sovint es qüestiona el resultat del nostre sistema d'ensenyament. Ja fa massa temps que es qüestiona i els resultats no milloren, perquè no s'arriba al fons del problema i/o perquè no li donem el valor adient, no dedicant-hi els mitjans que cal.

També perquè no fem prou debat.

Els següents titulars són de les darreres setmanes. "Educació considera magnífic l'ensenyament públic i qualifica d'inútils alguns estudis". "El major dèficit d'Espanya no és ni públic ni exterior". "Els instituts catalans es troben a la cua de l'OCDE en ciències i lectura". "Això és una emergència: es necessiten enginyers".

N'hi ha per donar i per vendre. Però el que em sembla més destacat és el d'una carta d'un lector que titulava "Treballar menys". S'hi llegia que tenir més temps per a un mateix és una filosofia de vida que es va obrint camí poc a poc. Acabava explicant que malauradament la crisi no li deixa aplicar la doctrina. Tinc la impressió que aquesta filosofia és la que s'ha carregat el sistema d'ensenyament. La que diu que l'estat natural de l'home és el d'estar ajagut. La que diu que hem d'ensenyar persones, no treballadors, com si fossin individus diferents. La que diu que no hem de posar deures als nens perquè es cansen. La que diu que no hem de posar notes als alumnes perquè es frustren. La que diu que els alumnes no han de repetir curs perquè queden marcats. La que diu que l'escola no ha de ser una guarderia, impedint horaris compatibles amb els del treball dels pares. La que diu que no hem de fer els nens competitius per no angoixar-los...

Podem continuar llegint que el 50% dels alumnes volen ser funcionaris. O també que el 20% dels alumnes catalans de 15 anys no estan preparats per incorporar-se a ocupacions mínimament qualificades en el mercat de treball. Que els resultats de l'alumnat català es caracteritzen pels baixos nivells d'excel·lència en totes les àrees de competències. Que a Catalunya el percentatge d'alumnes amb nivells 5 i 6 (els més alts) de l'informe Pisa és de 4,6% davant el 20,9% de Finlàndia, el 13,7% d'Anglaterra, l'11,8% d'Alemanya, o el 8,0% de França.

Amb aquest panorama és evident que falten enginyers, metges, torners, fresadors, programadors, tècnics en automàtica... És per engegar-ho tot a dida i plegar! Des del món de l'empresa no es pot entendre que el conseller Maragall digui que aquests estudis sobre el nivell d'ensenyament són obsolets, inútils, acusant-los de derrotistes i alarmistes. El conseller ha de saber que la competitivitat de la societat comença a l'escola. Des del carrer o des de l'administració això no es percep, però us asseguro que des de la indústria el baix nivell tecnològic es veu com una barrera insuperable.

Això no ho arreglem ni amb un augment notable de pressupost. Deu ser el resultat de l'aplicació de la Logse que es va aprovar l'any 1990. Tot i que la llei s'ha canviat, no ha estat qüestionada completament i bona part de la filosofia és encara vigent.

Angel Guirado, en un article publicat la setmana passada a Diari de Girona deia que fa falta millor distribució horària, millors plantilles, ràtios més baixes, més especialistes i recursos per a la millora de centres. Manel Castells va més enllà. Diu, "els joves que accedeixen a tota la informació per Internet, que fan les seves xarxes autònomes al voltant dels mòbils, que xategen i naveguen, que es formen jugant i s'informen comunicant, senzillament no suporten la disciplina arbitrària d'unes classes antiquades amb ensenyants desbordats a qui ningú els prepara per a la nova pedagogia... els mestres fan un ús alt d'Internet a casa, però a l'escola, encara que hi ha connexió a Internet, l'ús no està integrat en el currículum ni en l'organització de l'ensenyament... la idea que un jove carregui una motxilla de llibres de text avorrits definits per buròcrates ministerials i es tanqui en un aula a suportar un discurs irrellevant des de la seva perspectiva i que ho hagi d'aguantar en nom del futur, és simplement absurda".

Tan important és donar recursos adients a les escoles, apropar els currículums a les necessitats dels alumnes i de la societat, com ho és fomentar l'esforç com a camí per arribar a assolir fites. Sé que aquest valor és difícil d'aprendre per un jove, havent de continuar quan comença a estar cansat. És de les coses que més m'agrada veure aprendre a un nen quan sortim a muntanya. Tot i que és fonamental apropar els currículums a les necessitats de la societat i de l'alumne, tampoc hem de caure en estudiar només les coses que ens agraden. Aprendre les taules o aprendre anàlisis d'oracions no és mai una cosa per gaudir i, per tant, fan falta per a la formació de la persona.

En una reunió he escoltat dir que el treball també ha de ser guai. Apa aquí! Fer d'escombriaire pot ser guai? Fer de conductor del metro ho pot ser? Treballar de nits ho pot ser? Treballar de cambrer un ?diumenge ho pot ser? Fer-se adult vol dir acceptar el que cadascú és, el que pot fer i el que l'atzar l'ha portat a ser. Viure permanentment amargat, havent de treballar en una feina que es detesta, comporta una mala existència.

Angel Guirado deia també que no creu que la solució sigui fer més o menys matemàtiques. Discrepo d'això. Les matemàtiques formen part de les matèries que, en principi no són guais i s'han de fer per força. Les matemàtiques aporten lògica a l'alumne i sentit comú a la societat, cosa que ara sembla mancar. Un catedràtic de matemàtiques em comentava que un secretari d'Ensenyament del govern Pujol li va dir que ell havia estat mal alumne de matemàtiques i bé que havia arribat a secretari. I així li anava, em va afegir. A ESO hi ha alumnes que fan 11 hores de llengües setmanals contra 3 hores de matemàtiques. No té lògica, deu ser que a qui fa el currículum tampoc li agraden.

En els darrers quinze anys l'ensenyament s'ha basat en premisses que ara han canviat. Ni tindrem més temps lliure per satisfer el dret (?) d'estar ajaguts, ni podem seguir sense ser més competitius si volem mantenir l'estat de benestar actual. I això demana escoles on es cultivi l'esforç de l'alumne.

facebook twitter enllaçar comentar