La classe dels tontos0

557 04/11/2008, 09:30    Avui. Xavier Gual

Cada alumne és diferent. Homogeneïtzar les classes vol dir, en la majoria dels casos, avaluar a la baixa. Un estudi recent de la Fundació Jaume Bofill demostra que molts centres no unifiquen els nivells tal com demana Educació. Alguns teòrics que no trepitgen gaire les aules insisteixen que separar per competències equival a discriminar i estigmatitzar els alumnes que no arriben als mínims. Tal com ironitza la publicitat d'uns magatzems, a ningú li agrada passar per tonto.

Cap pare, a priori, voldrà que el seu fill estigui en la classe dels curtets. En tot cas, si no ho fa evident l'escola ho farà el món laboral, per no dir la vida. L'experiència de dividir per grups els millors i els que tenen dificultats ha donat bons resultats en diversos centres. Si ens oblidem dels prejudicis i veiem la iniciativa com una oportunitat per a tots dos nivells, ens adonarem que al grup dels millors se'ls pot exigir molt més del que farien, i als que tenen dificultats d'aprenentatge se'ls pot aplicar un seguiment personalitzat amb un ritme més lent. És la manera d'evitar la manca de motivació i que la majoria acabin els estudis. A final de curs els pares aplaudeixen la decisió del centre, perquè, fins que les ràtios no siguin més baixes, un sol professor no sempre pot saciar les necessitats i inquietuds d'un grup dispar. Si es fa no és per marcar ningú, sinó per adaptar-se a la realitat. D'això se'n diu optimitzar recursos i la resta són teories per quedar bé.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici